Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
III part. Fonaments d'un nou ordre social llibertari.
Introducció.
- L'instrument més
adequat.
- Inspiració ètica.
- Estructura de la Tercera
Part.
A partir de la reforma monetària que
hem proposat en la Primera Part, poden
establir-se les bases d'un nou ordre social, qualitativament diferent
de l'actual.
Les possibilitats immediates tractades en la Segona
Part, si bé són aportacions de gran interès,
no canvien en l'essencial els grans trets de la civilització
actual: únicament li proporcionen un instrument de claredat,
transparència i informació dintre de l'ordre vigent.
Però nosaltres volem anar més enllà,
i oferir una alternativa vàlida, pràctica i concreta,
als problemes més urgents amb què s'enfronta la societat,
problemes que no troben solució en cap dels dos models antisocials
vigents: el model capitalista (amb totes les seves variants) i el
model comunista (ídem).
1. L'instrument
més adequat.
Totes les ideologies actuals, i especialment les
dominants en un i altre món (capitalisme i marxisme), estan
completament anquilosades, ancorades en el segle passat.
Les realitat socials i tècniques han evolucionat
molt des del segle passat, però aquestes ideologies no han
sabut adaptar-se a aquesta mutació, i ara estan desfasades:
són incapaces de donar solucions adequades als problemes
més vius i més greus de la nostra civilització.
Nosaltres no volem inventar una nova ideologia
capaç de trobar respostes per a tots els problemes socials,
sinó que preferim atacar directament, i un per un, cadascun
d'aquests problemes, i donar-los solucions pràctiques i concretes.
I per tal que aquestes solucions resultin eficaces i factibles,
comptem amb un instrument privilegiat: la factura-xec pro-telemàtica.
Efectivament, la implantació de la factura-xec
pro-telemàtica com a únic instrument monetari legal,
i la centralització comptable de la xarxa monetària
telemàtica a fins estadístics-analítics, creen
un mercat i una societat omnidocumentats en l'aspecte monetari,
que anomenem mercat (monetari) clar i societat (monetària)
transparent. Mercat clar i societat transparent signifiquen
que:
- Cada problema particular podrà ser objectivament
i exactament conegut en les seves dimensions monetàries,
com a mínim;
- A partir d'aquest coneixement, es podran buscar
les solucions més pràctiques i eficaces, i en especial
les solucions monetàries més adequades;
- A través de la informació monetària
continuada, es podrà anar controlant l'eficàcia
de les solucions practicades;
- Finalment, les responsabilitats de qualsevol
acció monetària estaran sempre ben establertes.
- En el marc de la reforma monetària proposada,
doncs, és possible, al nostre entendre, de començar
a crear noves estructures socials, noves formes d'organització
social afavoridores i protectores de les llibertats concretes
de cada persona: això és, llibertàries.
2. Inspiració
ètica.
Hem parlat de donar solucions concretes, prescindint
de qualsevol ideologia. Ara bé, les solucions a problemes
socials, per bé que siguin fonamentades en un coneixement
objectiu i precís de la realitat, mai no poden ser absolutament
neutres; qualsevol plantejament, proposta o projecte social participa
sempre més o menys d'idees, concepcions, intencions... que
no són «científiques», molt íntimes,
personals, subjectives, ja es tracti d'interessos individuals, de
grup, de classe... ja es tracti d'ideals ètics al servei
de tota la humanitat.
També les solucions concretes que presentarem
en aquesta Tercera Part són partíceps d'un rerafons
d'aquest tipus, i no volem de cap de les maneres amagar-ho, ans
al contrari, volem declarar ben obertament quins són els
ideals que ens inspiren, per tal de no cridar ningú a engany.
El nostre ideal, el fil conductor de les nostres
propostes, és l'aconsecució de les màximes
i òptimes llibertats concretes per a totes les persones.
No parlem de La Llibertat, perquè, d'ideal ètic-concret
que és, se l'ha convertida en un mite abstracte que tothom
defensa però que ningú no intenta de dur a la pràctica.
Parlem en canvi de llibertats concretes, fenomèniques, pràctiques,
possibles en funció del nivell de desenvolupament tècnic
assolit.
Per exemple, si el progrés tècnic
actual possibilita de produir amb molta menys mà d'obra,
cal que tothom gaudeixi de la llibertat de treballar únicament
20 hores setmanals; i així, en multitud de casos.
Una societat que protegeix totes les llibertats
concretes ja assolides, i que promociona i afavoreix l'obtenció
de noves llibertats concretes tecnològicament possibles,
és una societat llibertària: de cara a ella
estan dirigides totes les propostes que farem a continuació.
Les llibertats concretes s'han d'obtenir en tots
els àmbits de la vida de l'home; però hi ha dos camps,
molt importants, en els quals cal prioritàriament crear noves
estructures llibertàries: la vida política i la vida
utilitària.
- Política. La política
és la disciplina que cada comunitat geopolítica
s'imposa a ella mateixa, en favor d'ella mateixa. Consisteix en
una doble acció: en primer lloc, el comandament (o arquia)
lliure i responsable d'un monarca elegit democràticament;
en segon lloc, l'obediència, també lliure i responsable,
dels electors. Tant el comandament com l'obediència es
realitzen per propi convenciment ètic i interès
vital.
Si la política es constitueix com a desenvolupament espontani
i expansiu, naturalment bell i bo, com a estratègia comunitària
beneficiosa per a tots els membres de la comunitat geopolítica,
llavors tenim una autopolítica.
Si, contràriament, la política esdevé un desenvolupament
arbitrari i forçat, una estratègia individualista,
oligopolista o classista en benefici propi mitjançant l'explotació dels altres, llavors tenim una antipolítica.
Les antipolítiques són totes antillibertàries,
perquè en elles la llibertat i la responsabilitat inherents
a tota política -tant per part del qui comanda com per part
del qui obeeix- s'han transformat en poder irresponsable d'unes
persones sobre unes altres; el poder sobre les persones és
la negació mateixa de la llibertat.
Un objectiu prioritari serà doncs la construcció d'estructures
autopolítiques llibertàries, encaminades a obtenir
una total desaparició de qualsevol mena de poder sobre les
persones.
- Vida utilitària. La vida
utilitària és la dedicada a resoldre les necessitats
materials de l'home. Llibertats concretes, en aquest camp, són:
- Pel que fa a la producció de béns
utilitaris, llibertat de les empreses i llibertat dels col·laboradors
de les empreses;
- Pel que fa al consum de béns utilitaris,
subvenció assegurada de les necessitats mínimes
de cada persona.
- Trobar solucions concretes per al primer aspecte, és cosa que pot obtenir-se bastant fàcilment a base
d'una legislació intel·ligent, que protegeixi les
diferents llibertats possibles en el mercat.
El segon cas és, evidentment, un problema
específicament dinerari: llibertats concretes en el consum
significa, abans que tot, disposar del diner necessari per a consumir.
Les condicions tecnològiques de producció, en l'actualitat,
permeten de donar aquesta llibertat a tots els ciutadans d'una comunitat
geopolítica. Cal, doncs, també prioritàriament,
buscar els mecanismes concrets, les estructures concretes que portin
al naixement d'una total solidaritat a nivell geopolític:
una solidaritat que no negui les llibertats naturalment i vitalment
egoistes dels productors utilitaris, sinó que les aprofiti
per a obtenir una osmosi dinerària permanent entre tots els
estaments socials.
La finalitat última és aconseguir
la desaparició de qualsevol mena de misèria material
i de marginació social per raó de diner.
3.
Estructura de la Tercera Part.
Amb la intenció, doncs, de proposar solucions
concretes i eficaces als problemes més urgents dels nostres
dies, mitjançant l'establiment d'estructures socials llibertàries,
tractarem els següents temes:
Primerament, farem unes consideracions i definicions
prèvies per tal que sigui comprensible tot el que després
seguirà (capítol 10).
En el capítol 11
tractarem de les estructures autopolítiques llibertàries
destinades a fer desaparèixer tot poder sobre les persones.
En els capítols 12
i 13 exposarem les mesures instrumentals
bàsiques del nou ordre llibertari: la legislació monetària
(capítol 12) i la imperialització
de tota la informació analítica-estadística
obtinguda a través de la xarxa monetària telemàtica.
En el capítol 14
tractarem dels mecanismes d'omnisolidaritat social destinats a fer
desaparèixer tota misèria i marginació social
per raó de diner.
Els següents capítols, els dedicarem
a les lleis mínimes que hauran de protegir les llibertats
concretes en els diferents àmbits socials: en la societat
utilitària-productiva (capítol
15); en la societat liberal (capítol
16); i en la societat utilitària-consumidora (capítol
17).
Finalment, en el capítol
18, intentarem indicar com totes les estructures proposades
fins aquí poden constituir la base propícia per a
la realització d'ideals i aspiracions socials d'abast molt
més amplis.
|