III part. Fonaments d'un nou ordre social llibertari.

Introducció.

1. L'instrument més adequat.
2. Inspiració ètica.
3. Estructura de la Tercera Part.

Les possibilitats immediates tractades en la Segona Part, si bé són aportacions de gran interès, no canvien en l'essencial els grans trets de la civilització actual: únicament li proporcionen un instrument de claredat, transparència i informació dintre de l'ordre vigent.

Però nosaltres volem anar més enllà, i oferir una alternativa vàlida, pràctica i concreta, als problemes més urgents amb què s'enfronta la societat, problemes que no troben solució en cap dels dos models antisocials vigents: el model capitalista (amb totes les seves variants) i el model comunista (ídem).

1. L'instrument més adequat.

Totes les ideologies actuals, i especialment les dominants en un i altre món (capitalisme i marxisme), estan completament anquilosades, ancorades en el segle passat.

Les realitat socials i tècniques han evolucionat molt des del segle passat, però aquestes ideologies no han sabut adaptar-se a aquesta mutació, i ara estan desfasades: són incapaces de donar solucions adequades als problemes més vius i més greus de la nostra civilització.

Nosaltres no volem inventar una nova ideologia capaç de trobar respostes per a tots els problemes socials, sinó que preferim atacar directament, i un per un, cadascun d'aquests problemes, i donar-los solucions pràctiques i concretes. I per tal que aquestes solucions resultin eficaces i factibles, comptem amb un instrument privilegiat: la factura-xec pro-telemàtica.

Efectivament, la implantació de la factura-xec pro-telemàtica com a únic instrument monetari legal, i la centralització comptable de la xarxa monetària telemàtica a fins estadístics-analítics, creen un mercat i una societat omnidocumentats en l'aspecte monetari, que anomenem mercat (monetari) clar i societat (monetària) transparent. Mercat clar i societat transparent signifiquen que:

2. Inspiració ètica.

Hem parlat de donar solucions concretes, prescindint de qualsevol ideologia. Ara bé, les solucions a problemes socials, per bé que siguin fonamentades en un coneixement objectiu i precís de la realitat, mai no poden ser absolutament neutres; qualsevol plantejament, proposta o projecte social participa sempre més o menys d'idees, concepcions, intencions... que no són «científiques», molt íntimes, personals, subjectives, ja es tracti d'interessos individuals, de grup, de classe... ja es tracti d'ideals ètics al servei de tota la humanitat.

També les solucions concretes que presentarem en aquesta Tercera Part són partíceps d'un rerafons d'aquest tipus, i no volem de cap de les maneres amagar-ho, ans al contrari, volem declarar ben obertament quins són els ideals que ens inspiren, per tal de no cridar ningú a engany.

El nostre ideal, el fil conductor de les nostres propostes, és l'aconsecució de les màximes i òptimes llibertats concretes per a totes les persones. No parlem de La Llibertat, perquè, d'ideal ètic-concret que és, se l'ha convertida en un mite abstracte que tothom defensa però que ningú no intenta de dur a la pràctica. Parlem en canvi de llibertats concretes, fenomèniques, pràctiques, possibles en funció del nivell de desenvolupament tècnic assolit.

Per exemple, si el progrés tècnic actual possibilita de produir amb molta menys mà d'obra, cal que tothom gaudeixi de la llibertat de treballar únicament 20 hores setmanals; i així, en multitud de casos.

Una societat que protegeix totes les llibertats concretes ja assolides, i que promociona i afavoreix l'obtenció de noves llibertats concretes tecnològicament possibles, és una societat llibertària: de cara a ella estan dirigides totes les propostes que farem a continuació.

Les llibertats concretes s'han d'obtenir en tots els àmbits de la vida de l'home; però hi ha dos camps, molt importants, en els quals cal prioritàriament crear noves estructures llibertàries: la vida política i la vida utilitària.

El segon cas és, evidentment, un problema específicament dinerari: llibertats concretes en el consum significa, abans que tot, disposar del diner necessari per a consumir. Les condicions tecnològiques de producció, en l'actualitat, permeten de donar aquesta llibertat a tots els ciutadans d'una comunitat geopolítica. Cal, doncs, també prioritàriament, buscar els mecanismes concrets, les estructures concretes que portin al naixement d'una total solidaritat a nivell geopolític: una solidaritat que no negui les llibertats naturalment i vitalment egoistes dels productors utilitaris, sinó que les aprofiti per a obtenir una osmosi dinerària permanent entre tots els estaments socials.

La finalitat última és aconseguir la desaparició de qualsevol mena de misèria material i de marginació social per raó de diner.

3. Estructura de la Tercera Part.

Amb la intenció, doncs, de proposar solucions concretes i eficaces als problemes més urgents dels nostres dies, mitjançant l'establiment d'estructures socials llibertàries, tractarem els següents temes:

Primerament, farem unes consideracions i definicions prèvies per tal que sigui comprensible tot el que després seguirà (capítol 10).

En el capítol 11 tractarem de les estructures autopolítiques llibertàries destinades a fer desaparèixer tot poder sobre les persones.

En els capítols 12 i 13 exposarem les mesures instrumentals bàsiques del nou ordre llibertari: la legislació monetària (capítol 12) i la imperialització de tota la informació analítica-estadística obtinguda a través de la xarxa monetària telemàtica.

En el capítol 14 tractarem dels mecanismes d'omnisolidaritat social destinats a fer desaparèixer tota misèria i marginació social per raó de diner.

Els següents capítols, els dedicarem a les lleis mínimes que hauran de protegir les llibertats concretes en els diferents àmbits socials: en la societat utilitària-productiva (capítol 15); en la societat liberal (capítol 16); i en la societat utilitària-consumidora (capítol 17).

Finalment, en el capítol 18, intentarem indicar com totes les estructures proposades fins aquí poden constituir la base propícia per a la realització d'ideals i aspiracions socials d'abast molt més amplis.