Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Capítol 18. La utopia llibertària.
-
-
-
-
-
Al llarg d'aquesta Tercera Part, hem volgut
posar unes bases fermes, assentar uns fonaments sòlids per
a la construcció d'una societat més equilibrada, més
humana, més satisfactòria per a tots i cadascun dels
seus membres.
Podríem resumir el conjunt de propostes
presentades en tres apartats:
- Lliure mercat clar i lliure societat transparent:
això és,
- Un únic instrument monetari legal,
la factura-xec pro-telemàtica, exhaustivament informativa
i clarificadora de tots els actes monetaris esdevinguts en cada
espai-temps imperial considerat;
- Imperialització de tota la informació
estadística-analítica proporcionada per la xarxa
monetària telemàtica;
- Rígida separació entre la societat
utilitària i la societat liberal, controlada a través
de mecanismes monetaris;
- Llibertat mercantil responsable, dintre de
les lleis mínimes establertes per l'Estat i desenvolupades
per cada gremi;
- Llibertat liberal responsable, dintre de
les lleis mínimes establertes per l'Estat i les normes
deontològiques establertes per cada col·legi.
- Dialèctica entre arquia i anarquia:
això és, establiment d'estructures àrquiques (polítiques, justicials i cíviques) fortes, però responsables a fi de mandat i constitucionalment limitades.
- Dialèctica entre bé comú
i bé privat: això és, l'establiment d'estructures
utilitàries que respectin les lliures iniciativa i propietat
privada, però que alhora assegurin, a través de
la solidaritat comunitària, la satisfacció de les
necessitats utilitàries de totes les persones amb un poder
de compra insuficient.
A partir d'aquestes realitats socials mínimes,
és possible de començar a fixar-nos objectius de més
abast, projectes més alliberadors. És possible de començar
a pensar com dur a la pràctica els ideals i les utopies més
bells del gènere humà: la llibertat, la justícia,
la pau, l'harmonia, l'equitat...
Totes aquestes nobles aspiracions són avui
dia sostingudes per multitud de moviments socials i polítics:
pacifisme, ecologisme, no-violència, socialisme llibertari...
Però restaran sempre en el terreny de l'utòpic-irrealitzable
mentre no parteixin de la base d'unes estructures socials radicalment
diferents de les actuals.
1. Estructures
opressores i estructures llibertàries.
La
hipòtesi de treball que sostenim referent a la societat i
a la seva evolució participa del materialisme històric
de Marx. Efectivament, sostenim que, en la vida i evolució
de les societats, existeixen unes estructures de base que condicionen
tota la resta de l'edifici social.
Per a Marx, aquestes estructures s'identificaven
amb les relacions de producció; no volem pas negar-ho, però
afegim que hi ha una altra estructura, potser encara més
determinant, a la qual ningú no ha fet mai atenció,
però que pot constituir un desllorigador molt eficaç
de tots els processos socials: ens referim a l'estructura monetària.
En l'actualitat, tant la societat anomenada capitalista
com l'anomenada comunista, comparteixen el mateix tipus d'estructura
monetària: la moneda anònima. Tal com hem vist en
el capítol 2, la moneda metàl·lica
concreta o moneda anònima és irracional i, doncs,
perturba el mercat enlloc d'ajudar-lo a assolir un equilibri dinàmic.
Però a més a més, per ser anònima, impersonal
i irresponsabilitzadora, també és socialment pertorbadora:
és la font de tot poder sobre les persones, de tota plutarquia,
i és l'instrument de tota corrupció i de tota opressió.
La desaparició de la moneda anònima,
i la seva substitució per un sistema monetari omniinformatiu,
omnipersonalitzant i omniresponsabilitzador, significa l'establiment
d'una estructura monetària bàsicament clarificadora
i llibertària, contrària essencialment a tot poder
plutàrquic, i potenciadora de les llibertats concretes de
cada persona.
Només a partir d'infraestructures llibertàries,
i més concretament, de l'estructura monetària, podran
les superestructures esdevenir alliberadores per als homes: podrà
la utopia esdevenir realitzable.
No pretenem, en aquest capítol, de definir
una societat utòpica, ja que aquesta, per ser lliure, és
totalment imprevisible. Però sí que volem donar algunes
indicacions de com, sobre les estructures socials anteriorment recapitulades,
poden començar a posar-se en pràctica algunes de les
aspiracions més sentides en els nostres temps.
2. La
societat postlògica.
Ens hem referit explícitament, en el capítol
13, a la imperialització de la informació analítica-estadística
sobre mercat i societat monetaris, obtinguda a través de
la xarxa monetària telemàtica.
Però, en realitat, tot tipus d'informació,
i no únicament la monetària, serà imperialitzada,
així com tots els seus mitjans tècnics. Efectivament,
dintre del servei liberal de l'educació i instrucció
permanents, s'iclouen totes les formes d'edició i premsa
hagudes i per haver: gràfiques, visuals, auditives, audiovisuals...
Els professionals de la premsa i l'edició seran considerats
professionals liberals i, doncs, els seus serveis seran gratuïts.
Per altra banda, la revolució informàtica
fa que, actualment, la tecnologia telemàtica sigui cada cop
més el suport de tota transmissió, arxiu i tractament
d'informació (a través de telèfon, televisió,
teletext, telecòpia..., bancs de dades..., ordinadors...).
I ja hem dit que aquestes tecnologies seran considerades com a servei
públic i, doncs, seran imperialitzades i d'accés gratuït.
Actualment, la telemàtica és una hiperlògica,
és a dir, una exacerbació, una exageració,
una primacia absoluta dels processos lògics; però
cal arribar ràpidament a una postlògica, que no és
sinó una tecnologia telemàtica a l'abast de tothom,
prou evolucionada per a poder dialogar amb l'usuari en llenguatge
ordinari i, doncs, adaptable a qualsevol nivell de cultura i de
formació. Quan tothom pugui servir-se de la telemàtica
amb total simplicitat, facilitat, naturalitat i comoditat, haurem
arribat a l'era postlògica. No cal que tothom sigui entès
en lògica ni en informàtica; amb uns pocs especialistes
n'hi ha prou. Només cal que tothom sigui capaç d'utilitzar-la
amb lucidesa, comprenent que es tracta d'un mer instrument auxiliar,
igual com hom utilitza un martell, unes tisores...
La liberalització de la informació
suposa la seva lliure circulació, sense cap mena de restricció,
control ni censura. Cal únicament protegir el secret professional
i industrial, i la intimitat i privacitat de cada persona. Fora
d'això, tothom és lliure d'expressar la seva opinió
responsable, i tothom té accés a la totalitat de la
informació circulant.
La llibertat de circulació de la informació
és una força molt poderosa de culturalització.
La informació i el saber són factors essencials i
indispensables per a l'autodesenvolupament de cada persona, de cada
societat, de cada cultura. Si es posen a disposició lliure
i gratuïta de cada una d'elles, el progrés i la dinàmica
originats seran espectaculars.
3.
La societat ecològica.
La vida en harmonia amb la natura, el respecte
de l'ambient natural, el retorn a formes de producció artesanals
que primin els criteris de qualitat per sobre dels de quantitat,
la vida en petites comunitats i la desaparició de les ciutats-monstre...,
tots aquests són objectius que només podran anar-se
assolint, de mica en mica, en el si d'una societat culta, responsable
i rica.
Una legislació adequada, certament, hi pot
fer molt. Com ja hem anunciat en el capítol
15, a partir d'unes lleis mínimes de l'Estat, els gremis
elaboraran estratègies ecològiques de producció,
que totes les empreses hauran de respectar. La municipalització
del sòl constitueix un instrument utilíssim de cara
a una política urbanística i territorial eficaç.
Els crèdits comunitaris preferencials poden ser una arma
molt important de cara a afavorir estratègies de producció
que es considerin interessant: ús d'energies naturals, empreses
de talla reduïda, recerca de qualitat òptima...
Ara bé, per tal que les relacions de l'home
amb la natura canviïn de sentit, passin de l'actual orientació
possessiva i destructiva a una orientació de respecte i admiració,
cal un canvi radical de mentalitat, que requereix temps, i que no
es pot improvisar per llei. És aquí que les estructures
socials llibertàries poden ajudar a accel·lerar el
procés. Una societat clara i transparent, monetàriament
responsabilitzada, amb molt de temps lliure, amb abundància
productiva i amb una gran solidaritat comunitària envers
els que la necessiten, és una societat que no posa traves
a les idees, als experiments socials, que no condiciona les mentalitats
sinó que les deixa lliures i les ajuda en les seves iniciatives,
i que, per tant, promou la mutació i la transformació
social.
4.
La societat pacificada.
La guerra no és un fet connatural a l'home,
que es dedueixi necessàriament de la seva naturalesa. Al
contrari, la guerra té un origen històric i, per tant,
pot tenir també una fi històrica.
Sembla que els enfrontaments violents i organitzats
entre grups humans existeixen únicament a partir del moment
que existeixen poblacions sedentàries amb capacitat d'acumulació
de béns utilitaris (això representaria, aproximadament,
uns 10.000 anys abans de la nostra era). En les zones en què,
per algun motiu, sobrevé una escassedat de recursos, proporcionalment
a la població, s'esdevenen els primers enfrontaments amb
objecte de saquejar els rebosts dels més afavorits.
De totes maneres, aquestes situacions semblen més
aviat excepcionals, predominant les relacions pacífiques
entre grups. Fins a l'edat dels metalls, en què es fabriquen
les primeres armes declaradament bèl·liques (en metall),
i què es posa ja de manifest una clara jerarquització
social, sembla que no es pot parlar pròpiament de guerra
en tota l'extensió del mot.
Amb l'aparició de la moneda anònima,
comença una etapa qualitativament diferent en la història
de la guerra, ja que a l'exercici de la força bruta s'hi
afegeix l'exercici del poder subtil, molt més antillibertari
que l'altre.
Com a generalització vàlida per a
totes les etapes, però, podem dir que la guerra és
sempre la resposta a una situació social de compressió
antillibertària -ja sigui aquesta resposta espontània,
o provocada i canalitzada pels interessos d'un poder imperialista-.
Per aquest motiu, la desaparició de la moneda anònima
en primer lloc, i la construcció d'estructures socials llibertàries
en tots els àmbits, en segon lloc, ha de constituir el primer
pas cap a una progressiva pacificació de la societat.
En l'interior de cada imperi, la Justícia
ha de jugar el paper principal en aquesta tasca de pacificació,
ja que ella, a través de la seva actuació serena i
objectiva, per omnidocumentada, és l'encarregada de pacificar
tots els conflictes i confrontacions que vagin sorgint.
A nivell del concert mundial, la situació
està avui dia caracteritzada per l'anomenat armamentisme:
sota pretensions falsament estratègiques-defensives, l'armamentisme
en cobreix els interessos plutàrquics i opressors dels imperialismes
actuals. L'única sortida viable per a un imperi que es vulgui
escapar d'aquesta situació, consisteix a:
- Reduir el propi armament al mínim indispensable;
- Traslladar l'actual competència en producció
armamentística a competència en produccions socialment
molt útils i tecnològicament molt avançades;
- Establir amb la resta dels imperis relacions
comercials molt llibertàries, estables i equilibrades -segons
la fòrmula explicitada en el capítol
15-.
5.
El socialisme anàrquic.
Molt més enllà encara que els ideals
fins aquí esmentats, estan els ideals del socialisme anàrquic:
la desaparició de qualsevol mena d'arquia o comandament
social, i la desaparició de qualsevol diferència de
riquesa i prestigi social entre les persones.
De moment, aquests dos ideals romanen encara en
el terreny de l'utòpic irrealitzable, ja que impliquen uns
canvis molt profunds, no només en les estructures socials,
sinó fins i tot en les mateixes estructures genètiques-hereditàries
de l'home.
De totes maneres, nosaltres hem proposat dues mesures
fonamentals que van precisament en aquesta línia: primer,
la reducció i limitació constitucionals de tota arquia;
segon, la distribució de finances al consum per a tots els
ciutadans, equitativament, segons les seves necessitats materials
més peremptòries, i amb una igualtat total d'accés
als recursos culturals.
No volem fer de profetes, però creiem que
aquestes mesures poden constituir una base ferma a partir de la
qual la societat pot anar evolucionant cada cop més llibertàriament:
els punts d'arribada d'aquesta evolució, són insospitables
i inimaginables.
|