Es tracta de termes referents a la societat concreta, vivent, i a fets socials concrets, viscuts. La nostra perspectiva, a l'hora de definir-los, és una perspectiva de realitats concretes, -i ja no una perspectiva de realitats abstractes-monetàries-, des de la qual hem realitzat les definicions de la Primera Part.
El fenomen concret i vivent que ens insteressa, i que considerarem com a unitat d'estudi, és la total comunitat geopolítica. Però aquesta unitat és alhora un conjunt molt complex composat de diferents unitats socials subconjuntes.
Si cerquem l'element irreductible de què es composa un complex social, ens trobem amb la persona.
Tot grup humà, i doncs, tota comunitat geopolítica, està format per persones. Entenem per persona, «ésser animal -és a dir, psicosomàtic- dotat d'esperit transcendent». La persona no està totalment determinada -ni ambientalment, ni genèticament, ni socialment-, sinó que és capaç de llançar-se lliurement cap a un més enllà de la seva realitat determinada. És aquesta possibilitat de llibertat més enllà del determinisme que anomenem esperit transcendent, i que diferencia radicalment una persona d'un altre animal qualsevol.
Es un error molt estès de considerar com a persones, únicament els homes i les dones individuals. La simple observació de la realitat actual i la consideració històrica de les realitats passades de l'home ens mostren, al contrari, que existeixen persones de tres menes.
Hi ha en primer lloc les persones nacionals-comunitàries o nacions: una nació no és sinó un grup de naixement, segons l'explicació etimològica. La persona nacional té doncs un origen instintiu-genètic, però ja està dotada d'esperit, de consciència d'ella mateixa. Es, precisament, la primera persona que, en el transcurs dels temps i de l'evolució humana, prengué consciència d'ésser-ho.
En segon lloc, hi ha les persones socials-col·lectives: aquestes apareixen i prenen consciència d'elles en el sí de les persones nacionals, i es formen per lliures afinitats i elecció entre individus.
Finalment, hi ha les persones individuals-mortals, que avui dia són les més evidents i fins i tot les més conscienciades de llur essència de persones. No obstant això, són les que més recentment han aparegut en la història de la humanitat. La consciència individual és una adquisició que probablement està lligada al desenvolupament de les estructures socials-col·lectives conegudes com a civilitzacions.
Per tal d'aclarir més aquesta distinció entre diferents classes de persones, podem proposar els següents exemples: són persones nacionals tots els grups de naixement, és a dir, de reproducció, entre els homes: el grup sexual-nutrici (és a dir: un o més mascles, una o més femelles, i llurs fills; actualment, el grup sexual-nutrici pren la forma anomenada família); l'ètnia (és a dir, el conjunt de tots els individus genèticament emparentats que, a més a més, comparteixen uns mateixos costums i cultura, eventualment una mateixa llengua); són persones socials-col·lectives tots els grups formats per lliure elecció: un club de jugadors d'escacs; un partit polític...
La societat total o comunitat geopolítica és també, ella mateixa, una persona. Es una persona social-col·lectiva, originada històricament per la necessitat de protecció i defensa en un clima permanentment bèl·lic. Les primeres comunitats geopolítiques són les primeres ciutats, les primeres polis: diverses ètnies es reunien en elles per viure:
Aquest mot prové del llatí imperium, i aquest del verb imperare, el qual és composat de in + parare. Parare significava, en primer lloc, «preparar, fer preparatius»; i imperare significava, pròpiament, «prendre mesures, fer preparatius per tal que una cosa es faci». Per això, el significat més originari del mot «imperi» és el de «col·lectivitat que es prepara, que s'organitza, que pren mesures d'organització interior i de defensa exterior», -encara que més tard el sentit d'imperare hagi evolucionat cap a «manar, comandar»-.
Nosaltres, doncs, prescindirem de qualsevol prejudici ideològic, i utilitzarem el terme d'«imperi», en el sentit etimològic esmentat, com a sinònim de l'expressió «comunitat geopolítica». Volem desterrar totes les connotacions pejoratives de la paraula, i utilitzar-la simplement com a terme tècnic prèviament ben definit.
L'imperi s'origina, com hem dit, per la necessitat de protecció i de defensa. Amb aquesta finalitat, diferents ètnies s'agrupen lliurement en un imperi, en una comunitat geopolítica. Per això, el concepte fonamental que explica l'imperi és el de pacte lliure de federació, en les seves dues vessants: federació en un nucli únic i compacte per a afrontar els perills exteriors (o uniextrafederació) i lliure confederació en l'interior, per a l'organització lliure de cada ètnia i de les relacions entre elles (o multiintraconfederació).
La persona nascuda d'aquest lliure pacte és una persona social-col·lectiva, composta de múltiples persones comunitàries -les ètnies federades en l'imperi-.
Les dues institucions imperials encarregades de dur a terme els objectius de l'imperi són l'òrgan polític i l'òrgan justicial. En ells la col·lectivitat delega la seva autoritat, i a ells confia la tasca del comandament, però dintre d'uns límits molt precisos. Fora d'aquests límits, cada ètnia pot organitzar lliurement les seves activitats i les seves institucions cíviques, amb total autonomia.
Si, al llarg dels temps, l'òrgan polític i l'òrgan justicial es mostren fidelment i eficaçment protectors de la persona imperial-col·lectiva, pot esdevenir-se llavors que aquesta, lentament, es vagi constituint en persona comunitària, en nació, en ètnia d'àmbit superior a les ètnies que primitivament la constituïen, superposant-se i acumulant-se a elles sense, per això, destruir-les.
Aquesta és la noble missió i vocació de tot imperi. Ens cal, doncs, evitar la confusió entre imperi i imperialisme. Allò que en un imperi és protecció eficaç de tots els seus membres i recerca d'una futura nacionalització, en un imperialisme, desviació i degeneració de l'imperi, és explotació de la majoria en benefici d'una minoria, i amb la complicitat dels òrgans polítics i justicials, corromputs pel vici del poder.
3. Societat utilitària i societat liberal.
Entrem ara en l'explicació d'una distinció que és molt important en la nostra concepció de la societat. Es tracta de la distinció entre societat utilitària i societat liberal.
Entendrem, en aquesta Tercera Part, per societat utilitària, el conjunt format per:
La societat liberal.
Entendrem per societat liberal, el conjunt format per:
Del reconeixement de llur radical diferenciació es deriven, però,
importants conseqüències: la principal, és que cal impedir
a tota costa la mercantilització de la societat liberal. Dels mecanismes
concrets que han d'evitar aquesta situació, tan corrent en els nostres
dies, de confusió entre utilitari i liberal, ens n'ocuparem
amb detall més endavant.
14
En el capítol 1 hem donat la definició
de béns utilitaris i d'utilitarisme (vegeu capítol
1).