Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
II part. Possibilitats immediates de la reforma monetària.
Introducció.
L'instrument monetari que hem descrit en la Primera
Part és, per les seves característiques d'estaticitat,
diversificació i personalització, l'instrument idoni
d'un sistema monetari racional, que sigui un veritable sistema de
mesura dels fenòmens elementals del mercat. La seva actualització
telemàtica li confereix, a més a més, una plasticitat
i agilitat extraordinàries.
Ara bé, a més d'aquestes qualitats
purament mercantils, la factura-xec pro-telemàtica té
molts i importants altres avantatges, d'abast molt més general:
la clarificació mercantil que ella proporciona obre immediatament
les portes a una actuació social molt més racional.
Efectivament, l'instrument monetari proposat, pel
fet de ser un document exhaustiu de cada canvi mercantil elemental
realitzat, ens proporciona una informació clara, precisa
i completa sobre ells i sobre el conjunt del mercat. A partir d'aquesta
informació, poden construir-se pràctiques socials
molt més adaptades a les necessitats reals manifestades,
i molt més eficaces quant a resultats.
Hi ha, però, una objecció immediata
a la implantació de la factura-xec pro-telemàtica
com a instrument monetari únic. Consisteix a dir que ella
es convertirà en el millor i més gran instrument de
control i dominació de la població per part de l'Estat
mai no concebut.
Per a respondre a aquesta objecció, proposarem
que la Justícia, -esdevinguda, constitucionalment i en la
pràctica, plenament independent de l'Estat-, es constitueixi
en l'únic custodi de tot l'arxiu de la xarxa monetària
telemàtica: ella serà l'única que podrà
tenir accés a la totalitat de la informació custodiada,
però únicament en unes circumstàncies molt
ben determinades.
Si la intimitat i privacitat de totes les persones
de la comunitat geopolítica estan ben protegides per la Justícia,
els avantatges immediats de la factura-xec pro-telemàtica
i de tota la xarxa monetària telemàtica són
evidents, i acceptables per tota persona honrada i amb dos dits
de front.
Tot el que proposarem en aquesta Segona Part s'inscriu
en el context de l'actual ordenació social: no significa
cap trencament amb les estructures socials que prevalen, sinó
únicament una clarificació de les mateixes, gràcies
a la informació proporcionada per la factura-xec.
- En el capítol
6 tractarem de la possibilitat d'una societat on la corrupció
i els crims per diner es facin instrumentalment impossibles, i
on l'òrgan justicial tingui una eficàcia molt més
gran que l'actual.
- En el capítol
7 veurem com és possible una dràstica simplificació
dels complicats sistemes fiscals actuals: seria molt fàcil
de legislar un impost únic, fixat en un tant per cent determinat
sobre cada factura-xec emesa, i a pagar sempre pel client.
- En el capítol
8 veurem com la centralització a nivell de tota la
comunitat geopolítica de totes les factures-xec -prèviament
buidades de tota referència personal-, permet una omnicomptabilitat
analítica-estadística de mercat i societat, que
ha de resultar de gran utilitat i interès per a tothom:
polítics, professionals utilitaris, estudiosos del mercat,
ciutadans corrents...
- Finalment, veurem en el capítol
9 com el fet de comptar amb un sistema monetari racional és
la clau d'una ciència de mercat per primera vegada seriosament
empírica-quantitativa i potencialment experimental.
|