Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 15. La societat utilitària-productiva. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Capítol 17. La societat utilitària-consumidora. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Capítol 16. La societat liberal.

  1. Definició.
  2. Societat utilitària i societat liberal.
  3. Organització interna de les professions liberals.
  4. Responsabilització de tot lliure acte liberal.
  5. Mecanismes de separació efectiva entre la societat utilitària-productiva i la societat liberal.
Aquest capítol el dediquem a les lleis mínimes que han d'afectar la societat liberal, amb l'objecte d'evitar el confusionisme actual, que tant de mal li fa, entre societat utilitària i societat liberal.

1. Definició.

En el capítol 10 d'aquesta Tercera Part hem definit la societat liberal com «el conjunt format per:

  1. totes les persones, individuals o col·lectives, que es dediquen, desinteressadament, al servei de tots els membres de la seva comunitat, sense cap afany de lucre personal;
  2. tots els serveis prestats per elles, a través d'una relació i comunicació interpersonals amb aquells de qui pren en cura; i
  3. totes les remuneracions que la comunitat els entrega per a poder subsistir dignament i oferir els millors serveis possibles».
Les persones liberals individuals són ben conegudes per tothom: el metge, el mestre, l'advocat, el batlle, l'artista..., són figures ben populars.

Donarem a continuació una llista, si no exhaustiva, bastant completa, de les que considerarem com a col·lectivitats liberals, -ja perquè ho són tradicionalment, ja perquè els imposarem l'estatut liberal corresponent-.

  1. Institucions liberals àrquiques
    • àrquiques-polítiques:
      • Estat (i Exèrcits i Policies a ell subordinats)
      • Justícia (i Policies a ella subordinades)
    • àrquiques-cíviques: Repúbliques i Autoritats Territorials-Autònomes (des de barris, municipis..., comarques..., ètnies..., interètnies..., fins a ex-imperis actualment confederats en un imperi més gran i més ben adaptat a les condicions estratègiques presents), i Exèrcits i Policies a elles subordinades.
  2. Institucions liberals cíviques no-àrquiques
    • Educació i instrucció nacional-permanents; s'hi engloben tots els serveis culturals haguts i per haver: prematernitats, maternitats, guarderies, escoles maternes..., escoles primàries, secundàries, professionals, tècniques i superiors, especials...; facultats, universitats; alts centres d'estudis, erudició, reflexió, meditació, investigació..., arts i artesanies; esports; espectacles, distraccions, vacances; premsa i edició, en totes les seves formes clàssiques i actuals.
    • Salut integral: salubritat, higiene, sanitat, veterinària, medicina, farmàcia, infermeria, hospitalització..., assistència social... ajuda mútua...
    • Gremis; Comités laborals i comités autogestionaris; Caixes d'Estalvis.
    • Administració pública, al servei de totes les institucions liberals, àrquiques i no-àrquiques, anteriors.
    • Treballs, Obres i Serveis Públics: aigua, electricitat, transports...; telemàtica (en totes les seves branques: telecomunicacions, ordenadors, bancs de dades...) 23; ... Tots aquests serveis esdevindran monopolis imperialitzats per raons d'eficàcia tècnica, i per aquest motiu ostentaran un estatut liberal o mixt, segons els casos.
  3. Lliures associacions de ciutadans amb finalitats no lucratives, de tota classe i mena. Entre elles, cal considerar els sindicats i els partits polítics.
2. Societat utilitària i societat liberal.

La societat utilitària (productiva i consumidora) i la societat liberal són, des de sempre, radicalment diferents pel que fa a llurs motivacions i a llurs objectius socials.

La societat utilitària es dedica a la producció i al consum de béns utilitaris, objectes i serveis exteriors a les persones, que són útils perquè satisfan llurs necessitats més materials. En canvi, la societat liberal es dedica a prestar serveis liberals, que no són exteriors, sinó que s'exerceixen sobre les mateixes persones, atenyent-les en la seva totalitat, intimitat i profunditat de persones: l'educació, la cura del cos i de la ment, el comandament, la defensa,... són accions que s'exerceixen en diàleg personal amb cadascú.

Mentre que la societat utilitària és egoista i interessada, es mou per afany de lucre i de profit propi, ven i compra els béns utilitaris -anomenats, en el mercat, «mercaderies»-, la societat liberal s'ha proclamat sempre altruista i desinteressada: per això, cal que ofereixi gratuïtament els seus serveis.

Malgrat aquesta radical diferenciació, cal comprendre que les vocacions, professions, activitats i institucions utilitàries, són tan nobles, legítimes i necessàries com les liberals.

Però és urgent d'establir els mecanismes socials que facin efectiva en la pràctica l'observança d'aquesta diferenciació. Cal evitar de totes passades la mercantilització de les vocacions, activitats, professions i institucions liberals, mercantilització que degenera sempre en corrupció, descurança, i fugida davant les pròpies responsabilitats.

El professional liberal amb autèntica vocació haurà d'acontentar-se amb un salari de solidaritat social-financera, que variarà en funció de la riquesa de la comunitat geopolítica; també les col·lectivitats liberals hauran de conformar-se amb els pressupostos, ordinaris i extraordinaris, de solidaritat social-financera.

S'establiran, doncs, lleis mínimes que, tot salvaguardant la llibertat d'acció inherent a tota persona de vocació i professió liberal, constitueixin la garantia eficaç de la necessària distinció i separació entre la societat utilitària i la societat liberal.

3. Organització interna de les professions liberals.

La vocació liberal comporta, en el seu exercici, una gran llibertat. Així com el professional utilitari està sotmès a una rígida disciplina empresarial, encarada a la màxima i òptima producció amb el mínim de risc i d'esforç, el professional liberal es guia per una disciplina lliurement convinguda i acceptada per ell mateix, amb tots els seus pars, i en harmonia amb tot el cos professional, organitzat en Col·legi liberal.

Aquesta lliure disciplina col·legial-liberal és el que s'anomena «deontologia»24. Cada Col·legi liberal-local, autònomament confederat a nivell imperial, establirà lliurement la seva pròpia deontologia i normativa interna.

Els Col·legis liberals només necessiten lleis mínimes molt estables -que només es canviaran quan el progrés social-cultural-tècnic ho aconselli, i després d'estudis molt meditats-, referents bàsicament a:

  1. Accés a titularitat liberal per mitjà de passantia: aquest sistema és la millor alternativa a l'estúpid sistema actual de concursos i oposicions. Tot estudiant que, un cop acabats satisfactòriament els seus estudis professionals o universitaris, vulgui ser admès a titularitat liberal, haurà de superar una passantia prop d'un titular de l'especialitat escollida. Això significa que l'aspirant començarà l'exercici pràctic de la seva professió liberal sota el guiatge d'un titular amb experiència, que li farà de tutor i que decidirà finalment sobre la capacitat de l'aspirant a ostentar la titularitat. Cada Col·legi organitzarà com li sembli aquestes passanties, una Justícia especialitzada s'encarregarà de resoldre tots els conflictes creats a l'entorn d'aquesta legislació mínima.
  2. Categories professionals-financeres: la llei establirà unes categories professionals-financeres liberals que tots els Col·legis hauran de respectar. Aquestes categories seran les següents:
    1. auxiliars: no tenen estudis especialitzats
    2. passants: han acabat els seus estudis especialitzats, i estan en període de prova per a arribar a titulars
    3. titulars: han superat amb èxit la passantia d'accés a titularitat
    4. titulars superiors: titulars que han superat una nova passantia, després de realitzar estudis de més profunda especialització
    5. titulars generals: la seva titularitat és reconeguda a nivell intraimperial
    6. titulars interimperials: la seva titularitat és reconeguda a nivell interimperial.

    7.  

      Així com la capacitat i el prestigi professional dels titulars i dels titulars superiors és obtinguda pel sistema de passanties suara descrit, la titularitat general i interimperial és reconeguda per la votació dels propis pars en el Col·legi professional-liberal local, o en les diferents confederacions de dits Col·legis.
      En canvi, i només pel que fa al salari de solidaritat social-financera, els inscrits en cada una de les tres primeres categories, formant també una secció de pars en el seu Col·legi respectiu, podran escollir lliurement un 5% de llur cens, cada any, a la categoria superior, sense que aquesta elecció suposi cap nova capacitat professional. Així queda oberta una porta a la il·lusió social dels qui, per la causa que sigui, no poden aspirar a més en la seva professió liberal. Cal assenyalar que, en qualsevol moment, i només realitzant els estudis i passanties necessaris, qualsevol auxiliar pot accedir a titularitat.

  1. Sistema mínim d'eleccions i successions en tota col·lectivitat liberal: totes les indicacions que hem donat en el capítol 11 sobre els òrgans de comandament àrquic, les estenem ara a tot comandament en el si de qualsevol col·lectivitat liberal. És a dir: totes les col·lectivitats liberals, del tipus que siguin (d'arquia política; d'arquia justicial; d'arquia cívica; cíviques no-àrquiques) s'hauran de regir pel mateix sistema democràtic d'eleccions i succesions del lliure comandament responsable. En canvi, aquesta legislació mínima no s'aplicarà a la societat utilitària, la qual s'organitza segons criteris molt diferents en la selecció de persones que han d'ostentar el comandament.

  2. El sistema mínim d'eleccions democràtiques comportarà:
    1. Òrgans de comandament

    2. Totes les col·lectivitats liberals tindran els següents òrgans de comandament:
      1. Un òrgan de comandament executiu, elegit per sufragi universal i directe de tots els membres inscrits en elles i que han de ser comandats;
      2. Un òrgan de comandament legislatiu, elegit també per sufragi universal i directe de tots els membres inscrits;
      3. Un òrgan consultiu, format per professionals liberals elegits per llurs respectius Col·legis, de consulta obligada en tot assumpte legislatiu que toqui a la professió de cada cambra.

        Aquests tres òrgans, molt ben diferenciats, han d'estar constitutivament i constitucionalment molt ben separats, i han de ser totalment independents, per tal que llurs funcions respectives puguin ser dutes a terme amb eficàcia. Cal evitar de totes passades, tant el parlamentarisme executiu, com el poder fàctic de funcionaris o consultors no electes.

    1. Comandanent executiu

    2. El comandament executiu, plenament independent en les seves decisions, cal que es concentri en una única persona responsable, per tal d'assegurar, tant la responsabilització personal de cada lliure acte de comandament executiu, com la unitat i claredat de la línia de comandament.
      Per tal d'assegurar la continuïtat de comandament executiu a través de la necessària discontinuïtat de persones que l'han d'exercir -sense la qual discontinuïtat, el comandament executiu degenera en poder irresponsable-, s'establirà dins el Consell Executiu (format per un mínim de 3 i un màxim de 7 persones), un rigorós ordre de successió. Cada cop que el monarca (això és, el President del Consell Executiu), cessi en el seu mandat, ja sigui per cessació legal, dimissió..., o defunció, estarà prevista la seva successió immediata pel seu primer conseller i successor; a aquest el succeirà el segon, i així successivament, de manera que quedarà vacant el lloc del darrer conseller i successor, per al qual es convocaran eleccions. Aquest sistema té, a més a més, l'avantatge que el monarca arriba al lloc de suprema responsabilitat amb una llarga experiència acumulada de comandament.
    3. Candidats a càrrecs de comandament

    4. Tot candidat a exercir un càrrec de comandament executiu o legislatiu en una col·lectivitat liberal, ha de fer-se inscriure com a candidat a una candidatura designada amb precisió; a partir d'aquest moment, se li assignarà un estatut liberal de candidat, que li donarà dret a un salari de solidaritat social-financera de candidat, i a un pressupost de campanya electoral, idèntic al de tots els altres candidats al mateix càrrec.
      Els candidats hauran d'estar necessàriament inscrits en el cens de la col·lectivitat liberal al comandament de la qual aspiren.
      Per als professionals liberals, estaran previstes les següents restriccions pel que fa a candidatures en els òrgans de comandament àrquic-politic i àrquic-cívic:
      1. no podran ésser elegibles a funcions legislatives;
      2. només seran elegibles a funcions executives a títol merament personal: és a dir, no podran representar cap partit polític ni moviment cívic partidista;
      3. no podran ser electors en cap elecció a funcions executives o legislatives;
      4. en canvi, seran els únics electors i elegibles, a través de llurs respectius Col·legis, a les funcions consultives.

      5.  

        El motiu d'aquestes restriccions és que cal que els vocacionals liberals estiguin a disposició de la comunitat geopolítica sencera, i no dedicats a la defensa d'interessos partidistes determinats.

4. Responsabilització de tot lliure acte liberal.

Igual com en el cas de la societat utilitària-productiva, en la societat liberal, tot lliure acte demana l'automàtica responsabilització personal del seu autor.

Per a resoldre els conflictes creats a l'entorn de les lleis mínimes anteriors i de les que explicitarem en l'apartat següent, es crearà una Justícia especialitzada en les professions, Col·legis i institucions liberals. Quan sigui necessaria, degut a l'índole peculiar d'una professió, Col·legi o institució determinats, es crearà també una Justícia especialitzada precisament en ells. Aquest serà, per exemple, el cas de la Justícia especialitzada en càrrecs de comandament àrquic (polític, judicial o cívic).

Efectivament, aquests càrrecs de responsabilitat suprema són de gran transcendència social: per aquest motiu, tota persona que hagi ostentat un d'aquests càrrecs haurà de passar, a la fi del seu mandat -ja es tracti de cessació constitucional o legalment prevista, ja es tracti de dimissió, i àdhuc en cas de defunció- davant una Justícia especialitzada que jutjarà la seva actuació àrquica. Després de la instrucció normal de la causa, el jutge pronunciarà la sentència, tant segons forma com segons consciència personal; la sentència pot ser, o bé molt favorable, o bé favorable, o bé dubitativa..., o bé condemnatòria, amb més o menys grau de gravetat; en aquest darrer cas, les penes hauran d'ésser tipificades segons el grau de gravetat sentenciat.

Evidentment, la finalitat d'aquest judici -com la de qualsevol altre- no és la imposició de la pena en ella mateixa, sinó l'exemplaritat de la instrucció del cas, feta pública davant de tota la comunitat geopolítica.

Com ja sabem, en la instrucció dels seus casos la Justícia comptarà amb un instrument immillorable per a la documentació de les responsabilitats monetàries: la factura-xec pro-telemàtica.

Això és vàlid tant per a la societat utilitària com per a la societat liberal. També aquesta última té una dimensió monetària, constituïda pels salaris i pressupostos de solidaritat social-financera de cada professional liberal, i pels pressupostos de solidaritat social-financera de cada col·lectivitat liberal25.

L'ús que cada professional i cada col·lectivitat liberal faran d'aquest poder de compra d'origen comunitari, estarà sempre documentat per les factures-xec emeses.

En el cas de les col·lectivitats liberals, però, la llei exigirà que en cada una d'elles existeixi un gerent únic, personalment responsable de la gestió del seu pressupost.

5. Mecanismes de separació efectiva entre la societat utilitària-productiva i la societat liberal.

Com ja hem anunciat, cal establir els mecanismes que facin efectiva la separació i distinció radicals entre la societat utilitària i la societat liberal, i, sobretot, entre la societat utilitària-productiva i la societat liberal; ja que, de fet, la societat liberal té també una dimensió utilitària-consumidora.

Efectivament, la societat liberal, com a tal, en ella mateixa, no té res a veure ni amb la producció ni amb el consum de béns utilitaris. Ara bé, els membres de la societat liberal -els professionals i les col·lectivitats liberals-, pel fet de ser persones vivents, necessiten, com qualsevol altra, consumir per a sobreviure primer, per a viure bé després. En aquest sentit, doncs, formen part de la societat utilitària-consumidora, -no com a liberals, sinó com a persones-.

Per altra banda, cal considerar el servei i l'acció liberals com un factor actiu de producció altament eficaç. L'acció liberal condueix al desenvolupament d'un medi cultural i social pacífic i harmoniós, que resulta ser summament afavoridor d'una producció i productivitat sempre creixents.

La societat liberal, doncs, té un doble dret al consum de béns utilitaris: el dret que hi té tota persona nascuda, i el dret adquirit per la seva contribució indirecta a la producció utilitària.

Però no és el mercat qui ha d'encarregar-se de retribuir els membres, individuals i col·lectius, de la societat liberal. Llavors es cau forçosament en la negació de l'essència liberal, en la mercantilització vergonyosa.

És doncs la sencera comunitat imperial que ha de reconèixer i fer efectiu el dret a consumir de la societat liberal. Des d'aquesta perspectiva, hem proposat el finançament comunitari de la societat liberal, a través d'un Estatut financer liberal, que condueix a una separació dinerària radical entre la societat utilitària-productiva i la societat liberal: mentre que el poder de compra de què disposa la societat utilitària-productiva és d'origen privat, generat pel mateix mercat a través de les seves remuneracions salarials, la societat liberal disposa únicament d'un poder de compra d'origen comunitari, generat per l'impost únic d'omnisolidaritat, i només utilitzable per a satisfer necessitats de consum.

Els professionals liberals, doncs, tindran únicament un compte corrent d'estalvi de consum obert en la Caixa d'Estalvis del barri en què estiguin domiciliats. Aquest compte corrent serà alimentat pel Tresor, amb un salari de solidaritat social-financera de professional liberal, que ha de garantir la satisfacció de les necessitats consumidores d'aquests professionals i de les seves famílies al nivell més alt possible (però sempre en funció dels recursos comunitaris efectivament disponibles); s'hi ingressarà també un pressupost d'exercici de la professió liberal ordinari i, quan calgui i si la comunitat pot, extraordinari: aquest pressupost ha de permetre a cada professional d'exercir la seva professió ajudat per tots els mitjans tècnics i materials més avançats en el seu camp.

Per la seva banda, les col·lectivitats liberals (institucions liberals i lliures associacions de ciutadans sense finalitats lucratives) tindran també un compte corrent d'estalvi de consum obert en la Caixa d'Estalvis que els convingui o, si no són de gran envergadura, directament obert en el Tresor. Aquest compte corrent s'alimentarà dels pressupostos ordinaris previstos (en funció directa del nombre de membres inscrits en cada col·lectivitat) i dels pressupostos extraordinaris que se'ls pugui concedir, segons un ordre de prioritats i en funció de les possibilitats financeres de la comunitat imperial.

Aquest finançament ple de la societat liberal per la comunitat imperial assegura la plena independència dinerària dels vocacionals i les col·lectivitats liberals respecte de la societat utilitària-productiva i, així, aconsegueix de suprimir de soca-rel el fonament de tota mercantilització del servei liberal: l'avaluació monetària per acte liberal elemental, quan, per essència, el servei liberal és gratuït, immesurable i inavaluable.

L'altra conseqüència immediata del finançament comunitari de la societat liberal és la gratuïtat completa dels serveis liberals per a tots els membres de l'imperi, que hi tenen ple dret.

Finalment, per tal que la separació entre societat utilitària-productiva i societat liberal sigui completa, cal legislar les necessàries incompatibilitats professionals entre l'un i l'altre sector social.

Cap persona que exerceixi una professió liberal podrà exercir simultàniament una professió utilitària, i viceversa.

Ara bé, tothom serà lliure de passar, sempre que ho desitgi, d'un tipus de professió a l'altre. Per a un professional liberal, aquest pas és senzill: només li cal renunciar al seu estatut financer liberal, i establir-se com a professional utilitari. En canvi, un professional utilitari que vulgui establir-se com a liberal, haurà d'abandonar totes les seves propietats i interessos de tipus utilitari, i confiar-los a una Caixa de Dipòsits, Segrestos i Consignacions, que s'encarregarà de la seva administració; mentre l'ex-professional utilitari tingui l'estatut liberal, perdrà l'usdefruit d'aquests béns, però no en perdrà la propietat, i la Caixa esmentada li anirà acumulant els usdefruits, que sempre podrà recuperar si decideix d'abandonar l'estatut liberal i reintegrar-se a la societat utilitària-productiva.

Per altra banda, així com dintre la societat utilitària no s'establirà cap incompatibilitat, i cada professional utilitari podrà acumular tantes ocupacions i consegüents remuneracions com vulgui o pugui, en la societat liberal no es podrà admetre, per a cada professional i col·lectivitat liberals, sinó una única i ben delimitada funció, i, per tant, un únic salari de solidaritat social i un únic pressupost liberal.


Notes:

23 Si bé en un principi només s'imperialitzarà la xarxa monetària telemàtica, caldrà tendir, a la llarga, a una total imperialització dels serveis telemàtics.
24 «Deontologia» ve del participi grec «deon, deontos», que significa «allò que convé (en aquest cas, allò que convé a la dignitat de sí mateix, i de tot el col·lectiu)».
25 Vegeu, en el capítol 14, l'apartat dedicat a Estatuts financers i, més concretament, vegeu l'Estatut Liberal.

 

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte