Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Capítol 9. Mercometria i mercologia.
- Mètrica i «ciència».
- Definicions operatives.
Des del punt de vista del coneixement teòric
del mercat, la reforma monetària que hem proposat té
conseqüències de gran transcendència. Efectivament,
el sistema monetari racional de la factura-xec pro-telemàtica
fa possible de convertir definitivament el mercat en un objecte d'estudi
científic.
1.
Mètrica i «ciència».
Sense un sistema mètric adequat, cap disciplina
de coneixement de la realitat fenomènica no pot esdevenir
«científica».
En el cas de la ciència de mercat
o mercologia, passa exactament el mateix: cal un sistema
mètric per a la medició dels fenòmens elementals
del mercat: els intercanvis monetaris elementals. I aquest sistema
mètric és precisament el sistema monetari.
El sistema monetari actual, però, no compleix
adequadament aquesta funció: és irracional i antidocumentari.
La factura-xec pro-telemàtica que hem proposat constitueix
la base d'una autèntica i eficaç mercometria, sense
la qual no hi pot haver posterior mercologia: com a molt, hi podria
haver una aproximació qualitativa, que no és suficient
per a les «ciències» experimentals.
2.
Definicions operatives.
Un sistema mètric racional permet de donar
definicions operatives, és a dir, definicions susceptibles
de figurar en enunciats verificables experimentalment.
En el cas del mercat, si el considerem com el conjunt
dels lliures canvis monetaris elementals (efectuats en un espai-temps
donat), aquesta definició només pot ser operativa
si hi ha factura-xec, perquè en aquest cas cada intercanvi
monetari elemental està ben documentat i, per tant, pot ser
conegut i mesurat.
Els intercanvis de mercat són fenòmens
concrets que, gràcies a l'ús d'un sistema monetari,
es carreguen de dimensions abstractes; aquestes dimensions abstractades
són captades amb fidelitat, exactitud, i automàticament,
per la factura-xec pro-telemàtica, i constitueixen llavors
el material de base per al tractament lògic, pro-científic,
de les dades.
Només així pot fer-se «ciència»;
només així és possible de confirmar o infirmar
qualsevol hipòtesi o model sobre el mercat segons procediment
«científic».
És urgent, doncs, per a la mercologia,
de comptar amb una mercometria sòlida i seriosa com la que
pot oferir un sistema monetari a base de la factura-xec pro-telemàtica.
|