Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 9. Comptabilitat global del mercat. Moneda telemática i estratègia de mercat. Índex. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Capítol 10. Una hipòtesi sobre estratègia de mercat interior. Moneda telemática i estratègia de mercat.

Annex I. Anàlisi de la comptabilitat global.

Segons el que s'ha dit en el darrer apartat del capítol 9, es considera el mercat com una realitat complexa on conflueixen uns agents i unes mercaderies per a donar lloc a uns intercanvis, mediatitzats per un sistema monetari, i estructurats en un cicles i subcicles principals.

Tots aquests elements seran examinats amb major detall a continuació.

  1. Les mercaderies.

  2. Les mercaderies són els béns utilitaris en tant que intercanviats en un mercat. Són doncs l'objecte passiu d'intercanvi, essencial en tot mercat. Hom pot considerar dues classes fonamentals de mercaderies:
    1. Les mercaderies productores.

    2. Els anomenats «factors actius de producció», «agents productius» o «mercaderies productores» són aquelles forces que, en el si d'una empresa, col·laboren en la producció de béns utilitaris. Es tracta certament d'autèntiques mercaderies -si més no a partir d'un cert moment històric- perquè els seus propietaris les cedeixen a canvi d'una remuneració que és anomenada genèricament salari.
      En el mercat actual, les mercaderies productores que col·laboren en el procés productiu d'una empresa -i són remunerades per ella- poden subdividir-se en les següents categories:
      1. L'empresa mateixa1, quant a tal, que s'autoremunera percebent uns beneficis residuals totals. D'aquests s'haurà de descomptar els dividends que legalment l'empresa deu als seus accionistes. La retribució de l'empresa la constituteix, per tant, les reserves que són dotades amb càrrec a beneficis.
      2. El treball, adquirit per l'empresa contra els salaris pròpiament dits, pagats tant a l'equip laboral com a l'equip directiu (equip empresarial o staff).
      3. El capital, adquirit per l'empresa
        • contra uns dividends proporcionals a la part dels beneficis que és distribuïda als accionistes, si es tracta de capital participant en l'empresa;
        • contra uns interessos fixos, si es tracta de capital no participant en l'empresa (obligacions, pagarés, hipoteques, etc).
      4. L'invent, adquirit per l'empresa, sigui contra un sol pagament, sigui contra unes regalies, sigui segons contracte mixt.

      5. Probablement, els quatre factors (privats) de producció que acabem de detallar no seran immediatament acceptats com a tals. Els manuals i tractats clàssics d'economia, per exemple, reconeixen únicament els tres següents: treball, capital i recursos naturals. La relació de factors actius de producció aquí presentada respon, simplement, a una voluntat de pragmatisme: allò que és remunerat per l'empresa serà considerat com a factor de producció. L'empresa, en tant que perceptora de beneficis, i l'inventor, en tant que perceptor de regalies, han de ser doncs considerats com a factors de producció. Fixem-nos que tots ells són ben definits i personalitzats: la producció és una tasca de l'home.
        Pel que fa als recursos naturals, i molt especialment a la terra, seran aquí considerats, no com a factors actius de producció, sinó com a factors passius, mercaderies produïdes que l'home transforma en la tasca de la producció de noves mercaderies produïdes. (Veure esquema número 2 d'aquest annex).
    3. Les mercaderies produïdes.

    4. Les mercaderies produïdes (objectes inerts, éssers servils i serveis utilitaris) són els béns utilitaris obtinguts per l'acció transformadora de matèries primeres que realitzen les mercaderies productores.
      En relació al lloc que ocupen dintre dels processos productius, poden classificar-se com segueix:
      1. Mercaderies socialment no finites. Són aquelles que encara no han acabat la seva vida mercantil, sinó que han de romandre en el mercat per algun dels motius següents:
        • perquè són comprades per una empresa amb la finalitat de transformar-les i vendre-les novament a un altra empresa; es tracta, llavors, de mercaderies tecnològicament i socialment no finites, que anomenarem normalment mercaderies de producció corrent;
        • perquè són comprades per una empresa que les utilitzarà instrumentalment en els seus processos de producció; es tracta, llavors, de mercaderies tecnològicamet finites però socialment no finites, que anomenarem correntment mercaderies d'inversió;
        • perquè són comprades per una empresa del tipus comerç o indústria al detall per tal de vendre-les als consumidors; es tracta, llavors, de mercaderies tecnològicament finites i socialment no finites, que anomenarem mercaderies destinades al consum.
      2. Mercaderies socialment finites. Són aquelles que acaben la seva vida mercantil, pel fet que són comprades pel consumidor, el qual ja no realitzarà cap transacció amb elles sinó que, simplement, les consumirà. (Veure esquema número 3).
  3. Els agents del mercat.

  4. Els agents actius de l'intercanvi -els subjectes intercanviadors- es classifiquen també en funció del tipus de mercaderies que intercanvien. Hom pot considerar, així, la següent classificació:
    1. Empreses, que adquireixen i venen mercaderies socialment no finites, i adquireixen mercaderies productores pagant, a canvi, un salari.
    2. Productors (incloses les empreses), que intercanvien les seves mercaderies productores contra un salari.
    3. Consumidors, que adquireixen mercaderies socialment finites als comerços i indústries al detall.
  5. Els cicles del mercat.

  6. De totes les classificacions considerades fins ara se'n segueix fàcilment una anàlisi del mercat conjunt amb els següents cicles basats en el tipus de transacció efectuada, sempre en referència a les mercaderies produïdes:
    1. Cicle de la producció, on hi són compresos tots els intercanvis de mercaderies produïdes socialment no finites, i que es descomposa en:
      1. Subcicle de la producció i comerços a l'engròs, que comprèn tots els intercanvis de mercaderies de producció corrent.
      2. Subcicle de la producció d'inversió, que comprèn tots els intercanvis de mercaderies d'inversió utilitària.
      3. Subcicle de comerços i indústries al detall, que comprèn tots els intercanvis de mercaderies destinades al consum.
    2. Cicle del consum, on hi són compresos tots els intercanvis de mercaderies produïdes socialment finites, és a dir, els intercanvis efectuats entre comerços i indústries al detall i els consumidors.

    3. Cal també considerar un altre cicle mercantil: el cicle del comerç exterior, que no s'explica només pel tipus d'intercanvi efectuat -ja que comprèn intercanvis de qualsevol tipus possible de mercaderies- sinó, principalment, pel corresponsal comercial (comprador o venedor), que en aquest cicle és sempre exterior a la pròpia societat geopolítica.
  7. Implicacions pràctiques.

  8. Com ja s'ha dit en aquest mateix capítol, l'anàlisi dels diversos elements i cicles del mercat respon a una voluntat de màxima clarificació fenomenològica, per a un coneixement científic més rigorós i per una pràctica política més eficaç.
    Cal recordar aquí que el coneixement exacte de cadascun d'aquests elements i cicles només és possible a través de la implantació de la factura-xec telemàtica com a únic instrument monetari legal i real. El sistema monetari és un dels elements claus en el mercat, i si no s'hi ha fet referència en aquest annex, és perquè es dóna per suposat tot el que fins aquí s'ha dit al respecte.
    És ara el moment de plantejar algunes de les incidències tècniques de l'anàlisi efectuada. La clara distinció d'elements, processos i realitats mercantils fa possible, efectivament, una organització tècnica del mercat més eficient, en funció de cada possible opció política considerada.
    Es plantejaran a continuació algunes de les normatives en què es pot plasmar legalment tot el que fins aquí s'ha exposat. Les motivacions de fons per a aquestes normatives -és a dir, l'opció política que les inspira- no seran obertament explicitades, ja que constitueixen el tema d'un altre volum (Vegeu col·lecció «Textos»). Es descriurà, doncs, la normativa proposada des d'un punt de vista exclusivament tècnic i fent referència als tipus de factures-xec, als estatuts d'agents mercantils, als tipus de comptes corrents i als tipus d'establiments comptables.
    1. Diferenciació legal de tipus de factures-xec.

    2. Els diferents tipus d'operacions monetàries implicats pels diferents cicles mercantils i els diferents agents suposa, per a major comoditat i simplificació dels programes telemàtics, que es legislin tipus de factures-xec telemàtiques diferenciats per a cada tipus ben caracteritzat d'operació monetària.
      Aquesta diferenciació serà molt fàcil de dur a la pràctica a través de codis numèrics, colors, etc (el paper i els formats essent estandarditzats), i incluint les següents divisions:
      • 1. Factures-xec de compra-venda de mercaderies produïdes.
        • 1.1. Factures-xec inter-empresarials, és a dir, de compra-venda de mercaderies socialment no finites, entre dues empreses (cicle de la producció):
          • Factures-xec de compra-venda de mercaderies de producció corrent (subcicle de la producció i comerç a l'engròs);
          • Factures-xec de compra-venda de mercaderies inversives (subcicle de la producció inversiva);
          • Factures-xec de compra-venda de mercaderies destinades al consum (subcicle de la producció per al consum, és a dir, compres dels comerços i indústries al detall envers els majoristes).
        • 1.2. Factures-xec de consum, és a dir, de compra-venda de mercaderies socialment finites, entre un comerç o una indústria al detall i un consumidor (cicle del consum).
      • 2. Factures-xec de compra-venda de mercaderies productores.

      • Es tracta de les factures-xec salarials, entre una empresa i els col·laboradors assalariats per ella. Aquestes factures-xec no s'establiran mercaderia per mercaderia, sinó que cada empresa les farà globals de totes les mercaderies productores que hagi comprat durant un període considerat. Tindran, doncs, forma de nòmina de personal, en la qual es consignarà la totalitat de les remuneracions que l'empresa ha de fer efectives. Aquestes factures-xec nòmines seran transmeses a la Confederació General dels establiments comptables, la qual distribuirà els salaris entre els comptes corrents dels assalariats beneficiaris.
        També cal afegir que tots aquests tipus de factures-xec s'han de diferenciar degudament segons es tracti de compres-venda dintre del comerç interior de la societat geopolítica o bé de compres-venda a nivell exterior (del que es parla en el capítol 13). (Veure esquema número 4).
    3. Diferenciació legal d'estatuts d'agents mercantils.

    4. La llei reconeixerà únicament els següents tipus d'agents mercantils:
      1. Les empreses (simples productors), que compren mercaderies productores i mercaderies produïdes, que combinen i transformen per a l'obtenció de noves mercaderies produïdes que vendran.
      2. Els productors-consumidors, que venen a una empresa la seva mercaderia productora i, amb el salari obtingut, poden participar com a compradors en el cicle del consum.
      3. Els simples consumidors, que no tenen cap mercaderia productora intercanviable en el mercat de producció2. A aquests agents, simplement consumidors, la societat geo-política els reconeixerà uns salaris de solidaritat social a través dels quals podran participar en el cicle del consum com a compradors; aquesta serà la seva única intervenció en el mercat.

      4. Els estatuts socials de cadascun d'aquests agents mercantils hauran d'estar molt ben definits per la llei, per tal que no sigui possible cap ambigüitat. (Veure esquema número 5).
    5. Diferenciació legal de tipus de comptes corrents.

    6. Per a una major clarificació mercantil i social dels estatuts esmentats, les diferents operacions monetàries -representades per les corresponents factures-xec- es realitzaran també a través de tipus ben precisats de comptes corrents, i només a través d'ells.
      Els diferents tipus de comptes corrents que es podran obrir en un establiment comptable seran tres:
      1. Comptes corrents de producció (només en Bancs de Negocis): són els comptes corrents de les empreses dedicades a la producció. Totes les operacions interempresarials i el pagament dels salaris privats (com s'ha dit) es realitzen a través d'un d'aquests comptes -i cada empresa en pot obrir tants com vulgui o li convingui-.
      2. Comptes corrents d'estalvi de producció: són els comptes corrents en els quals els professionals utilitaris (és a dir, treballadors, capitalistes, empresaris, inventors) ingressen llurs remuneracions salarials-privades, pagades per l'empresa: salaris, interessos, regalies i beneficis, respectivament.

      3. Segons que un professional utilitari rebi una única remuneració salarial-privada, o en rebi més d'una, es distingiran:
        • comptes corrents d'estalvi de producció uni-assalariada (només en Caixes d'Estalvi);
        • comptes corrents d'estalvi de producció multi-assalariada (només en Bancs de Negocis).

        • En un cas com en l'altre3, les operacions que es podran fer a través d'un compte corrent d'estalvi de producció seran únicament les dues següents:
          • invertir un capital, mitjançant el contracte adequat, ja sigui amb un Banc de Negocis, ja sigui directament amb una empresa (si l'inversor és un uni-assalariat, com que en cobrar els interessos es convertirà en multi-assalariat, haurà de cancelar el seu compte corrent d'uni-assalariat i obrir-ne un de multi-assalariat);
          • transferir la quantitat que es vulgui al «compte corrent d'estalvi de consum», que a continuació s'explica.
      4. Comptes corrents d'estalvi de consum (només en Caixes d'Estalvis): aquests comptes corrents poden ser alimentats, única i exclusivament, per:
        • poder de compra d'origen privat, procedent dels comptes corrents d'estalvi de producció;
        • poder de compra d'origen comunitari, procedent dels «salaris de solidaritat social» legislats4. (Veure esquema número 6).

        • A partir d'un compte corrent d'estalvi de consum, sigui quin sigui l'origen -privat o comunitari- del seu poder de compra, únicament poden realitzar-se operacions de compra-venda de mercaderies finites: és a dir, de consum. En cap cas no es podrà fer cap altre tipus d'operació, ni es podran transferir quantitats des d'aquest compte corrent a un altre qualsevol.
    7. Diferenciació legal de tipus d'establiments comptables.

    8. Finalment, cal considerar també com a necessària la distinció radical de dos tipus d'establiments comptables, de característiques i funcions molt divergents.
      Aquesta distinció se situa en el context més ampli de la distinció entre «societat utilitària» i «societat liberal» (vegeu capítol 14).
      Bancs de Negocis i Caixes d'Estalvis es diferenciaran radicalment pels tipus de funcions i serveis que, segons llei, podran oferir a la societat utilitària, i pel tipus de remuneració que percebran per aquests serveis.
      1. Els Bancs de Negocis. Seran empreses utilitàries com qualssevol altres, especialitzades en oferir «serveis comptables» a totes les altres empreses utilitàries no comptables.

      2. Però els seus serveis es limitaran única i exclusivament al cicle de la producció. Efectivament, com ja hem vist, en els Bancs de Negocis només s'hi podran obrir «comptes corrents de producció» (de les empreses) i «comptes corrents d'estalvi de producció multi-assalariada» (dels professionals utilitaris multi-assalariats). Això vol dir que només manejaran poder de compra pertanyent al cicle de la producció, i mai no podran manejar poder de compra pertanyent al cicle del consum.
        Els serveis oferts pels Bancs de Negocis seran, fonamentalment, els següents:
        • en primer lloc, duran la gestió dels comptes corrents abans esmentats i, per aquesta feina, percebran del Tresor una comissió pactada entre el gremi dels Bancs de Negocis5 i les autoritats monetàries de l'Estat. Cal assenyalar aquí que els professionals utilitaris multi-assalariats hauran de constituir-se, per al cobrament dels seus ingressos múltiples, en una empresa sota forma jurídica de «societat d'accions», sigui uni-individual, sigui multi-individual: de manera que tots els clients dels Bancs de Negocis seran, per llei, empreses.
        • en segon lloc, i això constituirà llur tasca i llur negoci principal, els Bancs de Negocis es podran dedicar al negoci específicament bancari de la «capitalització»: això és, la conversió de l'estalvi acumulat en els comptes corrents, en capital utilitzable en el cicle de la producció. Efectivament, des de sempre, els bancs s'han dedicat a proveir el mercat del «poder de compra» que, en cada espai-temps concret, li manca per a poder continuar o augmentar els seus processos productius. Aquest poder de compra venut al cicle de la producció rep, pròpiament, el nom de «capital». Els bancs «produeixen capital», a través d'una sèrie de tècniques i procediments bancaris: préstec, descompte de lletres, etc, que, com ja hem vist en el capítol 4, suposen sempre una invenció de diner sobre els dipòsits efectuats pels clients. Però, com direm més endavant, la socialització de tots els saldos positius dels lliures comptes corrents impossibilita els Bancs de Negocis de «capitalitzar» sobre dits saldos, els «recursos alients». De manera, doncs, que els Bancs de Negocis hauran de limitar la seva «invenció de diner», única i exclusivament als capitals i reserves propis i a les quantitats que, provinents de comptes corrents, siguin dipositades a termini i, doncs, contractualment i explícitament cedides al Banc amb fi de capitalització. Aquests dipòsits a termini en els Bancs de Negocis no seran socialitzats.
        • Finalment, els Bancs de Negocis s'encarregaran, també, comissionats per l'Estat, de la distribució dels «crèdits comunitaris a la inversió» (vegeu el capítol 12) i, per aquest servei, cobraran, per cada crèdit concedit, l'interès bancari normal (avancem que els «crèdits comunitaris a la inversió» comporten un interès doble de l'interès bancari ordinari).
      3. Les Caixes d'Estalvis. Es dedicaran també al servei de la societat utilitària, però només dintre del cicle del consum. Ja que el cicle del consum és socialment globalitzant, és a dir, inclou tots els membres de la societat geo-política, donarem a les Caixes d'Estalvis un estatut liberal: els seus serveis no seran remunerats directament pels seus clients, sinó que seran gratuïts, i finançats per la comunitat, a través dels corresponents «salaris i pressupostos de solidaritat social» (vegeu el capítol 12).

      4. El servei primer de les Caixes d'Estalvis és la gestió dels «comptes corrents d'estalvi de producció uni-assalariada» i dels «comptes corrents d'estalvi de consum».
        Però, a més a més d'aquest servei pròpiament utilitari, les Caixes d'Estalvis tenen per finalitat funcions socials no-utilitàries, directament relacionades amb la vida social de cada una de les persones inscrites en elles.
        En primer lloc, doncs, les Caixes d'Estalvis -estructurades localment per barris, i confederades a nivell de societat geo-política- faran de «Registre Civil»: tot ciutadà serà inscrit en la Caixa d'Estalvis del seu barri, on immediatament se li obrirà un «compte corrent d'estalvi de consum» amb un número telemàtic que conservarà durant tota la seva vida, i que l'identificarà en totes les seves activitats socials.
        La Caixa d'Estalvis s'encarregarà de l'expedició, conservació i arxiu de tots els altres documents necessaris en la societat civilitzada: carnet sanitari, llibre d'escolaritat, papers del cotxe, fitxa justicial, etc, tots ells amb el mateix número telemàtic anterior. Tots aquests i d'altres serveis socials i informatius seran enterament gratuïts. (Veure esquema número 7).

Notes:

1Empresa = persona individual o, més eficaçment, col·lectiva, capaç de creativitat en la contratació i coordinació de capitals, treball i invents, i en la producció de valors precio-mercantils.
2És el cas, per exemple, de tots els professionals i col·lectius liberals i de tots els actualment marginats, per raó de diner, que aquí es consideraran totalment exclosos del mercat de producció.
3Aquesta distinció es fa per a poder saber, en tot moment, quants uni-assalariats hi ha en la societat geo-política; i això ho volem saber perquè un dels objectius socials proposats és, precisament, la desaparició d'aquesta categoria de professionals utilitaris: els uni-assalariats. Això serà possible gràcies al desenvolupament de l'auto-gestió, que implica la participació del treballador en els beneficis de l'empresa.
4Els comptes corrents d'estalvi de consum dels professionals utilitaris estaran alimentats simultàniament per tots dos tipus de poder de compra, ja que ells, a més de la seva remuneració salarial-privada, rebran un «salari de solidaritat social» de tipus general (vegeu capítol 12); en canvi, les persones no utilitàries tindran, en virtut del principi d'omni-solidaritat, un «compte corrent d'estalvi de consum» alimentat exclusivament per poder de compra d'origen comunitari. Com veurem en el capítol 12, aquestes persones són: els individus sense professió liberal ni treball utilitari, per qualsevol raó; les famílies, independentment dels ingressos salarials dels seus membres; els professionals liberals; les institucions liberals; les lliures associacions de ciutadans amb finalitat no lucratives: tots ells són «simples consumidors», en oposició als professionals utilitaris, que són «productors-consumidors».
5Com s'explica en el capítol 14, totes les empreses utilitàries estaran obligades a reunir-se en gremis.


Esquema 1. Procés de la centralització comptable de les factures-xec.

Esquema 1.

En aquest gràfic s'explica el procés de centralització comptable de les diferents factures-xec (F-X) -a través dels Bancs de Negocis o de les Caixes d'Estalvis- perquè quedi evidenciada la doble centralització que es proposa: la merament estadística a nivell de l'Estat i la personalitzada, directament protegida per la Justícia.



Esquema 2. Mercaderies productores i llur retribució dintre de l'empresa.

Esquema 2.

La retribució a dins de l'empresa dels beneficis repartibles es fa entre els quatre factors de producció: el treball i l'equip empresarial reben salaris; els capitals també els reben però sota nom de dividends o interessos, i els invents pràctics, sota forma de regalies.


Esquema 3. Tipus de mercaderies produides i cicles del mercat.

Esquema 3.

Aquest esquema situa gràficament les diferents mercaderies produïdes en funció dels cicles de producció i de consum (darrera columna de la dreta). Cal insistir que només les mercaderies socialment finites (a la part baixa del quadre) són les que acaben la vida mercantil. Totes les altres són socialment no-finites, encara que tecnològicament puguin ser finites, i romanen en el mercat pel fet de no haver arribat a possessió dels simples consumidors.


Esquema 4. Tipus de factures-xec en el mercat interior.

Esquema 4.

Cal que hi hagi tantes factures-xec diferenciades com tipus d'operacions monetàries. Per tant, se'n necessitaran cinc: els quatre primers tipus de factures-xec per a operacions de compra-venda de mercaderies produïdes (tres, a nivell inter-empresarial i el quart per a les compres dels simples consumidors), mentre que el darrer tipus es reserva per a les diferents retribucions empresarials (vegeu l'esquema número 2).

Llegenda: f-x, factura-xec; mp, mercaderies produïdes; C, consumidor; T, treball; EE, equip empresarial; K, capital; I, invent; E, empresa (E1, E2,... E detall).


Esquema 5. Agents del mercat.

Esquema 5.

Els agents del mercat poden ser empreses (a l'esquerra del quadre), productors-consumidors (al centre) i simples consumidors (a la dreta). S'indiquen també els estatuts socials de cadascun d'aquests agents mercantils.

Pel que fa al Tresor Públic (Comunitari), aquest s'alimenta:

  1. monetàriament, de l'Impost de Solidaritat Social sobre compres (diner actiu);
  2. dineràriament, dels saldos positius diaris de tots els cc/cc a la vista (diner passiu), i
  3. econòmicament, dels excedents de mercaderies produïdes, calculades als seus preus de venda, tant per inversió com per consum.

Cal recordar:

  1. que els productors-consumidors esdevenen simples consumidors quan utilitzen els cc/cc d'Estalvi de Consum (vegeu esquema número 6);
  2. que l'impost de Solidaritat Social el situem dintre del cicle de consum perquè, en definitiva, és alimentat per l'últim comprador.

Llegenda:
mp, mercaderies produïdes ----->
Mp, mercaderies productores _._._._._.>
um, unitats monetàries .....>
umc, unitats monetàries comunitàries _____>
T, treball; EE, equip empresarial; K, capital; I, invent.


Esquema 6. Tipus de comptes corrents a la vista.

Tipus de compte corrent. Establiment Comptable. Titulars. Nombre de compte corrent. Funció.
Comptes Corrents de Producció. Bancs de Negocis. Empreses productores (Societats per accions S.A.). Indefinit. Operacions interempresarials i pagament nòmines salari.
Comptes Corrents d'Estalvi de Producció. 

 

Banc de Negocis (multiassalariat). Professionals utilitaris
T, EE, K, I. 
una sola individual 

 

Ingrés dels salaris privats. 
  • Dues operacions: Invertir capital.
  • Transferir al compte corrent de consum. 
  • Caixes d'Estalvis (uniassalariat). Treball (T).
    Comptes Corrents d'Estalvi de Consum. Caixa d'Estalvis. Professionals utilitaris i simples consumidors. una individual o una familial indistint. Alimentat per:
  • diner privat transferit del compte corrent d'Empresa de Producció.
  • diner comunitari dels sss. 

  • Única operació: compra-venda de consum.

    Per a una millor clarificació mercantil i social dels estatuts socials dels agents mercantils (vegeu esquema número 5) es proposa la següent diferenciació de comptes corrents: cc/cc de producció, cc/cc d'estalvi de producció, i cc/cc d'estalvi de consum. Pel que fa als cc/cc d'estalvi de producció, es distingeix si un professional utilitari rep una sola remuneració (treballador assalariat) o vàries. Finalment, en relació a la utilització de Bancs de Negocis o Caixes d'Estalvis, aquest esquema es completa amb el següent (esquema número7).

    Llegenda: E, empresa; EE, equip empresarial; K, capital; T, treball; I, invent; sss, salaris de solidaritat social.


    Esquema 7. Tipus d'establiments comptables.

    Nom. Estatut. Funcions. Comptes corrents a la vista. Comptes corrents a termini. Clients.
    Bancs de Negocis. Empresa utilitària.
  • Serveis comptables a empreses del cicle de la producció.
  • Concedir prèstecs basats sobre diposits a termini o reserves pròpies.
  • Distribuir crèdits comunitaris.
  • Cc/cc de Producció.
  • Cc/cc d'Estalvi de Producció Multiassalariats.
  • Cc/cc a termini amb contracte de capitalització.
  • Empreses.
    Caixes d'Estalvis. Estatut Liberal.

    Servei Gratuit finançat pel Tresor comunitari.

  • Utilitària:

  • Serveis comptables al cicle del consum.
  • Social:

  • Registre Civil, Centre de documentació ciutadana. Jutge de família, etc.
  • Cc/cc d'Estalvi de Producció (uniassalariats).
  • Cc/cc d'Estalvi de consum. Alimentat pel c/c d'Estalvi de Producció i pels salaris de solidaritat social.
  • no
  • Productors-consumidors i simples consumidors:
     
  • professionals liberals (vida individual i vocacional).
  • institucions i associacions liberals.
  • la antisocietat actual dels marginats (a suprimir radicalment).
  • Diferenciació dels Bancs de Negocis i les Caixes d'Estalvis pels seus estatuts, funcions, operacions, tipus de comptes corrents i clientela.

    Capítol 9. Comptabilitat global del mercat. Moneda telemática i estratègia de mercat. Índex. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Capítol 10. Una hipòtesi sobre estratègia de mercat interior. Moneda telemática i estratègia de mercat.

    Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte