 |
Català
| Castellano | English
| Français
| Deutsch
| Italiano
| Galego
| Esperanto En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
|
 |
|
   Capítol 9. Comptabilitat global del mercat. 1. Objectius d'aquest capítol. En aquest capítol es tractarà de veure com la factura-xec telemàtica, a través de l'estadística exacta i contínua que proporciona, pot donar lloc a una comptabilitat de mercat monetari de gran utilitat científica i política. 2. La factura-xec telemàtica com a multicaptor automàtic dels fenòmens elementals del mercat. Els fenòmens del mercat -els intercanvis- són fenòmens ben concrets. Però, quan són mediatitzats per un sistema monetari -i esdevenen així canvis monetaris elementals- adquireixen una nova dimensió que és numèrica-abstracta. En un sistema monetari racional, aquesta nova dimensió és captada automàticament i exacta, a través del que hem anomenat «factura-xec». Efectivament, com ja sabem, la factura-xec és, entre altres coses, un document mètric que enregistra un acte mercantil elemental amb totes les seves múltiples pervalències: això és el que anomemem un multicaptor. El conjunt de dades així captades constitueix un ric material qualitatiu i quantitatiu que pot servir de base per al coneixement precís del mercat. 3. L'omni-comptabilitat analítica-estadística del mercat. La integració centralitzada i automàtica de tota la informació proporcionada per cada una i totes les factures-xec emeses en cada espai-temps considerat dóna lloc a una «mesura, anàlisi i estadística (sempre segons programa de tractament d'aquesta informació) contínues i dinàmiques del mercat monetari», que anomenarem omni-comptabilitat mercantil. Aquesta omni-comptabilitat pot ser de gran interès per a tota la població: polítics, empresaris, jutges, professionals liberals i ciutadans en general. És precisament aquest tipus d'informació -amb omissió sempre de les dades personalitzades- que cal socialitzar, segons s'ha dit en el capítol 7. Els programes d'anàlisi i estadística comptables haurien de ser el més complets possibles. Convé utilitzar totes les tècniques comptables existents; si en un principi això no és tecnològicament possible, es poden establir criteris de prioritat per anar, de mica en mica, abastant tots els camps, aspectes, sectors... del mercat. També l'exercici o període comptable considerat pot anar-se reduint progressivament en funció de les possibilitats tecnològiques de la xarxa monetària telemàtica. 4. Nivells de centralització comptable. Si es volen obtenir resultats eficaços en la conducció econòmica de la societat geo-política és evident que la centralització de la xarxa telemàtica ha de realitzar-se a nivell de tota la societat, per tal d'obtenir-ne les magnituds macro-mercantils. Però aquesta centralització comptable -que és totalment abstracta i, per tant, no suposa centralització política ni de cap altre tipus- ha de realitzar-se en seccessives etapes, que podrien ser les següents:
5. Dinàmica mercantil i estructura de l'omni-comptabilitat. La tasca d'organitzar amb detall l'estructura de l'omni-comptabilitat mercantil proposada, així com els programes telemàtics que han de dur-la a terme, cal encarregar-la a tècnics i experts en la matèria. No obstant, poden dissenyar-se ja des d'aquí unes bases generals, unes guies que resulten de la simple observació del mercat: ja que l'anàlisi formal del mercat ha de respondre necessàriament, i adaptar-se el màxim possible, als processos i característiques dels fenòmens que es desenvolupen cada dia en el mercat. En una primera aproximació analítica, que intenti de copsar el mercat en la seva realitat i complexitat dinàmica i contínua, podem considerar el mercat monetari o intercanvi de mercaderies a través de convencions monetàries, com una realitat on conflueixen els següents elements:
Aquests elements estan íntimament lligats entre ells: cap no existeix per ell sol, sinó que és funció de tots els altres i, per tant, la seva distinció és merament analítica. Però aquesta anàlisi és absolutament necessària:
Cada combinació diferent de mercaderies i agents dóna lloc a un tipus d'intercanvi determinat. Si realitzem una classificació dels principals tipus d'intercanvis, podem arribar a distingir en el mercat uns grans cicles, també de molt interès per a la interpretació científica i reglamentació pràctica del mercat:
Una explicació més detallada de tots els elements i cicles mercantils, així com de les implicacions pràctiques de la seva distinció, es donarà en l'annex I3. Notes: 1Bancs
de Negocis i Caixes d'Estalvis.
|