1. Objectius d'aquest capítol.
2. Què és la factura-xec.
3. Actualització telemàtica de la factura-xec.
4. Característiques mètriques-documentàries de la factura-xec.
5. El mercat telemàtic.

En acord amb les condicions que hem enunciat en el capítol anterior, es tractarà ara de definir un nou possible instrument monetari, que anomenarem factura-xec. En la factura-xec es basa la construcció d'un sistema monetari racional i informatiu, amb el qual es pot afavorir el desenvolupament d'un mercat clar i pròsper.

2. Què és la factura-xec.

La factura-xec no és sinó l'actualització d'allò que, en el capítol 2, hem denominat instrument-document monetari. Es tracta, simplement, d'un document intra-comptable, que cada agent de mercat ben personalitzat i responsabilitzat pot emetre, segons llei, i amb l'única limitació del seu saldo en compte corrent, per tal de reglar un acte d'intercanvi mercantil elemental.

L'anomenem factura-xec perquè, efectivament, reuneix alhora les característiques d'una factura i d'un xec.

Quant a factura, fa constar la plaça i la data de la transacció, especifica la quantitat i qualitat de la mercaderia concreta que és objecte de la transacció, el seu preu unitari i la quantitat total a pagar. Especifica també el nom de l'establiment del venedor.

Quant a xec, aquest mateix document fa constar la identitat del client, el nom del seu establiment comptable i el número del seu compte corrent, així com l'establiment comptable i número de compte corrent del proveïdor. En tant que document intra-comptable, es constitueix en ordre de pagament del client al proveïdor, pagament que es realitza per simple passació d'escriptures entre els respectius comptes corrents, per mediació dels establiments comptables indicats.

El funcionament d'aquesta factura-xec és ben senzill.

Cada acte d'intercanvi mercantil comporta dos agents, que s'anomenen, respectivament, client i proveïdor. Tot client és emissor de la factura-xec, i el proveïdor n'és el beneficiari. Un cop la factura-xec, és omplerta amb totes les dades indicades més amunt, el client emissor la signarà. La passació d'escriptures que constitueix el pagament, és automàticament realitzada per l'establiment comptable a la simple presentació, per part del proveïdor, de la factura-xec degudament omplerta i signada pel client.

Aquesta factura-xec no pot ser mai endossada a un tercer: el proveïdor n'és l'únic beneficiari legal. Un cop realitzada la passació d'escriptures, és neutralitzada, microfilmada i arxivada a fins estadístics i justicials, i aquí s'acaba la seva circulació.

La factura-xec també pot comportar un termini de pagament segons llei; en tots els casos, l'interès anirà a càrrec del client-deutor-emissor que necessita ajornar el pagament: aquest és el procediment més equitatiu i més eficaç des del punt de vista del mercat.

Seria també molt senzill de crear una Caixa Interbancària que garantís el pagament al beneficiari de tota factura-xec emesa sense fons: aquesta Caixa Interbancària seria l'únic actor davant la Justícia contra l'emissor defallent. Només així pot arribar a inspirar confiança un tal sistema.

Un altre dels avantatges que permet la factura-xec, és una recaptació fiscal automàtica (veure capítol 11).

3. Actualització telemàtica de la factura-xec.

L'instrument monetari que acabem de descriure només pot esdevenir funcional, pràctic, àgil i còmode, si aprofita les possibilitats de la tecnologia de la transmissió i tractament a distància de la informació: això és, de la telemàtica.

L'aplicació de la telemàtica al sistema monetari no és cap novetat: ja tothom ha sentit parlar de diner electrònic, transferència electrònica de fons, o terminals de punt de venda.

Des de l'any 1970 començaren a instal·lar-se a Europa, Estats Units, Canadà i Japó els terminals de punt de venda. Com el seu nom indica, es tracta de terminals d'ordinadors situats en el mateix lloc de la venda. Per a pagar, el client entrega una targeta magnètica; el terminal, connectat amb els ordinadors dels bancs, comprova automàticament si el compte del client disposa de suficient poder de compra per a realitzar el pagament. Si és així, el compte del client és immediatament debitat pel valor de la compra, a benefici del compte del comerciant.

Més recentment han sorgit les targes de memòria: es tracta de targes que duen un microprocessador integrat, en la memòria del qual el Banc pot carregar una quantitat determinada de poder de compra. A l'hora de pagar, el comerciant posseïdor d'un aparell adequat per a llegir la targeta comprova que aquesta contingui suficient poder de compra i, si és així, acredita aquesta quantitat, amb indicació del compte del client, en profit del comerciant. El diner s'inscriu en una cassette o en una altra memòria auxiliar; quan la cassette és plena, el comerciant la porta al Banc, on se li abona en el seu compte. Quan en la tarja no queda poder de compra, el seu posseïdor la duu al Banc per a recarregar-la.

Aquestes i molts altres iniciatives de transferència electrònica de poder de compra, estan en marxa en els països més avançats, i no trigaran a imposar-se a tot arreu (vegeu annex II sobre implantació actual de la monètica).

Però és molt important d'adonar-se que aquestes noves realitats no s'engloben en el context d'una reflexió teòrica completa sobre el sistema monetari i la seva funció social. És precisament per a omplir aquest buit teòric que proposem la reflexió continguda en aquest assaig, i que oferim com a alternativa conceptual la factura-xec telemàtica. Aquesta pot ser viable i pràctica aprofitant els sistemes de pagament electrònic, com el de la tarja amb microprocessador.

Factura-xec telemàtica vol dir, senzillament, que tota factura-xec emesa ho serà a través d'un sistema telemàtic centralitzat a nivell de societat geo-política. Això donaria lloc a l'aparició d'un sistema monetari completament telemàtic, la qual cosa és avui, des del punt de vista tecnològic, perfectament plausible.

Un tal sistema monetari hauria de comprendre els següents elements mínims, interconnectats entre ells:

1. Centres facturadors privats: tots i cadascun dels establiments de venda mercantil -empreses, comerços al major, comerços i indústries al detall-, per petits que siguin, constitueixen un centre facturador. Han d'estar, doncs, proveïts de mini-ordinadors facturadors i impressors de factura-xec, una per a cada acte elemental de venda-compra efectuat. Per tal que la factura esdevingui xec, cal que sigui signada pel client o bé, senzillament, acceptada a través de la seva targeta de pagament electrònic.
2. Centres comptables privats: són els establiments comptables, és a dir, els Bancs de Negocis i les Caixes d'Estalvis. Aquests s'encarreguen de donar compliment a l'ordre de pagament que és la factura-xec: és a dir, realitzen la passació d'escriptures entre els dos comptes corrents, el del client i el del proveïdor. Si els centres facturadors estan telemàticament connectats amb els centres comptables, aquesta passació d'escriptures pot realitzar-se a l'instant mateix de la transacció. Els establiments comptables, a més a més, poden encarregar-se de micro-filmar i arxivar les factures-xec per ells gestionades, i de realitzar tots els estudis d'anàlisi i estadística que la comunitat els encarregui. Les innombrables qüestions de tipus pràctic i polític que pot suscitar aquest punt les deixem per al capítol següent. Diguem, no obstant, que caldrà estudiar els mecanismes oportuns per a garantir, tant la inviolabilitat de la xarxa monetària telemàtica pel que fa a possibles manipulacions, com la seva impenetrabilitat pel que fa a les dades de tipus personals, les quals hauran de ser custodiades per una Justícia eficaç i independent de l'Estat. Així doncs, les analítiques-estadístiques elaborades a partir de la xarxa monetària telemàtica hauran d'efectuar-se sempre amb total omissió de les referències personalitzadores, i seran considerades d'interès públic.
3. Centre telemàtic geo-polític: a aquest centre arribaran les dades analítiques estadístiques d'interès públic elaborades pels diferents establiments comptables; allà seran integrades, i es realitzaran les analítiques-estadístiques centralitzades-globals de tota la societat geo-política.
4. Centre telemàtic geo-justicial: aquest centre, a les ordres de la Justícia de la societat geopolítica, rebrà la totalitat de dades de totes les factures-xec. Amb aquesta informació exhaustiva elaborarà la comptabilitat privada i empresarial; contrastarà les dades analítiques-estadístiques del centre telemàtic geo-polític en relació a les processades per ell independentment; i, protegirà contra qualsevol ingerència, sota secret professional i sistemes d'autocontrol, totes les dades personals, privades i professionals.

Podem recapitular tot el que s'ha dit fins aquí enumerant les característiques mètriques-documentàries de la factura-xec.

1. La factura-xec és estàtica: s'emet per a instrumentar i documentar un únic acte mercantil elemental: és tancada en aquest únic acte, i doncs, ja no pot servir mai més. Ha de ser neutralitzada i arxivada a fins únicament analítics-estadístics o justicials.
2. La factura-xec és diversificada: no és uniforme, com els bitllets de banc, sinó que s'emet expressament per a cada transacció, en funció de les seves característiques específiques. Però, a més a més d'aquesta individualització màxima de les factures-xec, caldrà preveure legalment uns subtipus bàsics de factures-xec, segons la classe de transacció de què es tracti (comerç exterior o interior, comerç inter-empresarial o de consum...), per tal de facilitar la tasca de la posterior anàlisi i estadística.
3. La factura-xec és personalitzada: fa constar els dos agents de la transacció que mediatitza: el client-deutor-emissor i el proveïdor-beneficiari.

Però això, amb la condició indispensable que esdevingui l'únic instrument monetari legal i real, és a dir, que el paper-moneda anònim desaparegui completament. La factura-xec telemàtica que hem descrit no difereix gaire dels diferents models de pagament electrònic avui ja corrents. El que cal, doncs, és que el pagament electrònic perfectament documentat esdevingui l'única forma acceptable de transacció monetària, que desaparegui la possibilitat de convertir la circulació monetària documentada en circulació anònima i impersonal.

5. El mercat telemàtic.

La realitat resultant de la radical supressió dels instruments monetaris actuals, i la seva substitució per una xarxa monetària telemàtica com la que aquí s'ha esbossat, podria anomenar-se mercat telemàtic.

En un mercat telemàtic, cada transacció elemental està plenament documentada: hi ha per tant una total nitidesa de mercat, una transparència i una informació completes. Sempre que aquest potencial informatiu sigui posat a disposició de tota la població, i no sigui reservat exclusivament com en l'actualitat a un sector privilegiat, s'obre la possibilitat enorme d'unes majors i millors riquesa, llibertat i capacitat d'actuació intel·ligent i eficient.

Hom podria objectar que el cost econòmic d'un tal mercat telemàtic seria excessiu; però aquesta objecció pot ser rebatuda si considerem els enormes beneficis socials que se'n podrien derivar:

• disponibilitat d'una informació precisa i exhaustiva sobre el mercat;
• en conseqüència, un millor coneixament científic del mercat;
• i una pràctica de conducció estratègica del mercat molt més racional i eficaç.

Per altra banda, amb la factura-xec telemàtica i el mercat telemàtic s'assoleix una desmaterialització monetària que mostra ben clarament la naturalesa essencial de qualsevol sistema monetari: l'abstracció i instrumentalitat, desprovistes de qualsevol necessitat de valor intrínsec de l'instrument que acompleix aquesta funció.

En el sistema monetari que es proposa, el poder de compra de cada persona estarà constituït, simplement, per una xifra en el seu compte corrent. Aquest poder de compra es podrà mobilitzar, única i exclusivament, per l'emissió d'una factura-xec: la passació d'escriptures conseqüent és automàtica, a través de l'ordinador.

De fet, les possibilitats de la tecnologia telemàtica permeten, fins i tot, de prescindir de la materialitat de la factura-xec: ja que una simple memòria magnètica seria suficient per a dur, personalitzadamet, el registre de totes les operacions monetàries efectuades per cada un i tots els agents del mercat.

Factura-xec de consum.

Zona de comptabilitat general.

Zona de protecció judicial.

Model de factura-xec de consum: és clarament diferenciada la zona de comptabilitat general -la qual és necessària per preparar estadístiques i anàlisi exactes a disposició de tota la societat- i la zona de protecció judicial -la qual es processen completament protegides sota secret professional, de la Justícia independent.