Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 10. Una hipòtesi sobre estratègia de mercat interior. Moneda telemática i estratègia de mercat. Índex. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Capítol 12. Repartició solidària de la massa monetària comunitària. Moneda telemática i estratègia de mercat.

Capítol 11. Estratègia fiscal.

  1. Objectius d'aquest capítol.
  2. Un impost únic per a constituir la massa monetària de solidaritat social.
  3. Avantatges per a la recaptació.
  4. Avantatges per al contribuent.
  5. Impost progresiu sobre el consum i de major simplicitat que l'I.V.A.
  6. Transitorietat de les mesures impositives.

1. Objectius d'aquest capítol.

En el capítol anterior s'ha descrit una estratègia per a l'equilibri del mercat interior, basada en la invenció comunitària de diner en funció dels excedents de producció inversiva i de consum. És el que anomenàvem bé comú mercantil.

Aquesta estratègia té com a conseqüència, no només l'equilibri del mercat, sinó també la constitució d'una massa monetària comunitària (crèdits i finances) que ha de servir per a realitzar la despesa pública, és a dir, per a finançar totes aquelles activitats que la societat geo-política assumeix com d'incumbència seva, i no d'iniciativa privada (els anomenats serveis públics).

Deixant de banda la invenció de diner -practicada per tots els Estats moderns a través dels seus Bancs Centrals-, l'altre procediment clàssic per a la constitució d'una massa monetària comunitària és el de la fiscalitat.

Durant el període inicial necessari per a comprovar si l'estratègia racional de la invenció política de diner comunitari és suficient per a les atencions comunitàries pròpies de la societat geo-política, cal extremar la prudència estratègica del mercat. Per això i amb l'objecte de superar tota eventual infirmació experimental de la hipòtesis o la insuficiència real dels excedents de producció inversiva i de producció consumptiva, la llei pot preveure el recurs a la fiscalitat.

La factura-xec que ens ofereix una estratègia racional per a la invenció de diner, també pot convertir-se en l'instrument d'una dràstica simplificació i racionalització fiscals, com s'intentarà de demostrar en aquest capítol.

2. Un impost únic per a constituir la massa monetària de solidaritat social.

Els sistemes fiscals actuals són absurdament complicats per al contribuent, i costosíssims per als diferents ens recaptadors, degut al gran nombre de funcionaris que es necessita per al seu cobrament i inspecció.

Aquesta situació pot ser molt fàcilment superada gràcies a la factura-xec, ja que aquesta permet d'aplicar un únic impost fixat en un tant per cent determinat per la llei sobre el muntant de totes i cadascuna de les factures-xec emeses en la societat geo-política, a pagar sempre pel client.

La simplificació que aquest sistema representa és enorme: hi ha un únic impost, igual per a tothom, que és funció directa de la despesa de cadascú; hi ha un únic ens recaptador, la societat geo-política; i el cobrament és automàtic, ja que tota factura-xec emesa comporta automàticament l'abonament de l'impost, la qual cosa elimina qualsevol mena de burocràcia recaptadora.

La massa monetària obtinguda a través d'aquest impost únic seria redistribuïda equitativament i solidària al sector creditici-inversiu i al sector financer-consumptiu segons els diferents estatuts, com tractarem en el proper capítol.

3. Avantatges per a la recaptació.

Els dos avantatges principals de cara a la simplificació de la recaptació de l'impost són els següents:

  1. Automaticitat i simplicitat de càlcul: només cal obtenir el tant per cent legislat sobre el muntant de cada factura-xec. Tota discussió amb inspectors és sobrera. Això abarateix enormement els costos de recaptació, ja que tots els cossos de funcionaris especialitzats desapareixen.
  2. Automaticitat de recaptació: el tant per cent legislat haurà de ser inscrit obligatòriament en cada factura-xec, de manera que serà automàticament pagat junt amb ella. El control del compliment d'aquest requisit l'efectua la mateixa xarxa telemàtica, de manera que esdevé gairebé impossible l'engany o frau fiscal. Finalment, els mateixos establiments comptables poden descomptar, de cada factura-xec per ells gestionada, el tant per cent indicat, i transferir-lo directament a un compte corrent del Tresor. A canvi d'aquest servei, els establiments comptables rebrien una comissió pactada entre la seva confederació i les autoritats monetàries. Aquesta seria l'única despesa originada per la recaptació de l'impost únic1.

4. Avantatges per al contribuent.

L'avantatge principal d'un impost únic com el proposat, de cara al contribuent, és que li facilita enormement el cumpliment de les obligacions fiscals. El consumidor ja no haurà de preocupar-se mai més dels impostos, perquè cada factura-xec signada comportarà automàticament el pagament del tant per cent corresponent a l'impost.

Per la seva banda, l'empresari podrà calcular anticipadament, a cada exercici, el total dels impostos a pagar sobre les seves compres de matèries primeres, de béns d'equip o de factors de producció (treball, capital, equip empresarial, invent) i podrà, en conseqüència, carregar aquesta despesa sobre el seu preu de cost.

És evident que els treballadors, quant a tals agents de producció, no paguen cap impost: és l'empresari qui compra el seu treball i, com a client, és ell qui paga l'impost. El treballador només pagarà impostos en tant que client-consumidor.

Probablement aquest impost resultarà per al contribuent molt més barat que no el conjunt d'impostos diversos que paga actualment.

El tant per cent no serà gaire elevat, si considerem que tota factura-xec emesa comporta el pagament automàtic de l'impost i s'elimina, per tant, el frau fiscal actual. L'obligatorietat de la factura-xec suprimeix de socarel, com és fàcilment comprensible, tota economia submergida: així, el rendiment de l'impost seria directament proporcional al volum real total del mercat de la societat geo-política.

5. Impost progresiu sobre el consum i de major simplicitat que l'I.V.A.

Com s'acaba de dir, l'impost únic de solidaritat social és proporcional al volum real de la compra consignada en cada factura-xec. Per ell mateix és doncs progressiu per a qui compra més, i en particular ho és l'àrea del consum: el consumidor que gasta molt paga més que el consumidor que fa menors despeses2.

L'avantatge de l'impost únic de solidaritat social en relació a l'impost sobre el valor afegit (IVA) és que el primer no permet interpretacions de la llei fiscal ni discussions sobre la seva aplicació, mentre que tota llei referent a l'IVA és susceptible d'interpretacions i de discussions que exigeixen una burocràcia (autèntica «burrocràcia») inspectora i àrbitre.

Quant a l'equitat entre els dos tipus d'impost, cal dir que en els dos casos el qui paga és el client i el mercat en general, no l'empresa. Degut però al que hem dit sobre les interpretacions d'aplicació de l'IVA, les empreses poderoses tenen més mitjants de complicar i discutir la seva aplicació i en poden sortir més beneficiades que les empreses normals, que són les úniques que interessen en el mercat lliure i responsable que es proposa.

La massa monetària recaptada per l'impost únic de solidaritat social és, en definitiva, redistribuïda en forma de finances (salaris de solidaritat social) i crèdits.

6. Transitorietat de les mesures impositives.

L'impost únic per a l'obtenció de la massa monetària de solidaritat social comporta la supressió de tots els altres impostos (de l'Estat, de les Autonomies, dels municipis,...) i només serà establert, mantingut i eventualment augmentat, reduït, suprimit o reestablert, quan sigui necessari per prudència política, com s'ha dit a l'inici del present capítol, o quan l'omnicomptabilitat estadísticament exacta de tota la societat geo-política demostri que, en la pràctica, la invenció política de diner comunitari solvent en funció dels excedents de producció real no és suficient per a la política econòmica democràticament escollida.

Resumint:

La prudència política aconsella «amortiguar» la hipòtesis del bé comú mercantil sota forma d'excedents de producció inversiva-creditícia i de producció consumptiva-financera amb les següents mesures:

  1. una fiscalitat simple i eficaç;
  2. la socialització dels saldos positius diaris dels lliures comptes corrents a la vista.

Si la hipòtesis del bé comú mercantil es va confirmant experimentalment es podrà reduir, en conseqüència pràctica, el tant per cent de l'impost sobre l'import de cada factura-xec.


Notes:

1Cal estudiar i legislar un sistema gremial que eviti la competència deslleial de les empreses verticals -formades per múltiples seccions productives especialitzades d'un mateix producte final- en relació a les empreses horitzontals molt més especialitzades i clients entre elles, competència originada pel fet que les primeres tindrien menys càrregues fiscal que les segones.
2L'acumulació dels impostos successius que pressiona sobre el preu final no te massa importància ja que:

  • en el mercat interior, la fiscalitat proposta te per finalitat la redistribució equitativa de la renda (RNB);
  • en el comerç exterior, en cas necessari, es pot fet la bonificació corresponent al cost final excessiu.
Capítol 10. Una hipòtesi sobre estratègia de mercat interior. Moneda telemática i estratègia de mercat. Índex. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Capítol 12. Repartició solidària de la massa monetària comunitària. Moneda telemática i estratègia de mercat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte