Annex II. Dades sobre la implantació actual de la monètica.

-Extractes de premsa 1984-1987-.

«La tarja intel·ligent pot provocar canvis fonamentals en el funcionament econòmic de la societat. Per exemple, utilitzades com a claus, les targes intel·ligents poden proporcionar el grau de seguretat necessari per fer que les xarxes d'ordinadors siguin veritablement viables. Per tal que pugui funcionar un sistema totalment electrònic de compensacions bancàries i de tranferències de fons resulta imprescindible garantir que no tinguin accès al sistema els usuaris no autoritzats. Les targes intel·ligents poden crear aquesta autèntica unió entre informàtica i telecomunicacions.

Les targes intel·ligents canviaran també la forma en que es realitzen les transaccions comercials senzilles. Ha passat ja algun temps des que el sistema de troc, és a dir, de l'intercanvi directe d'un be per un altre, fos reemplaçat pel sistema de canviar bens per unitats normalitzades de riquesa. Més tard, les pròpies unitats de riquesa foren reemplaçades per rebuts, és a dir, certificats que representaven una certa quantitat d'or o plata. Actualment, aquells certificats han estat reemplaçats per bitllets i xecs bancaris. En un futur, el paper moneda pot ser reemplaçat per «unitats de poder adquisitiu», emmagatzemades electrònicament en targes intel·ligents».

(Investigación y Ciencia, gener 1986, número 112, Robert McIvor a «Tarjetas Inteligentes» -versió castellana de Scientific American-).

«Es preveu que a finals de 1988, amb uns vint milions de targes en servei, la moneda electrònica s'haurà convertit en «moneda corrent» a França.

L'agost del 1985, arran d'unes experiències realitzades a Caen, Blois i Lyon, el conjunt dels bancs francesos agrupats en el GIE (Agrupació d'interés econòmic) «Carta bancaria», decidí la generalització de la tarja amb microcalculador, anticipant-se així àmpliament a altres països.

A l'extranger, en la categoria de targes amb memòria simple, la societat italiana SGS realitzà la primera tarja de prepagament pels telèfons públics de Milà. Recentment, la Bundespost ha difós tarjes similars a Bonn i Aquisgran, mentre que a Lilleström (Noruega) s'ha desenvolupat un experiment d'abonament molt semblant al de França. Es tracta també d'una tarja amb microcalculador utilitzada amb motiu dels campeonats del món d'esquí del l'any passat a Bormio, Italia.

Al Japó, l'activitat dels industrials de la traja de plàstic i de semiconductors és intensa. Actualment són més de deu els fabricants que comercialitzen targes amb microcalculador de dues plaquetes. Durant aquest temps, als EUA, Mastercard porta a terme dos experiments importants: un a Virginia, amb la societat MCTI (filial nortamericana de la BULL) i un altre a Florida, amb Casio.

Tothom sab que la seguretat absoluta no existeix i que solament es possible aproximar-se a ella aplicant el següent principi: «el cost del frau no ha de guardar proporció amb l'eventual benefici que d'ell es pugui derivar». El nivell de seguretat que ofereix la tarja amb microcalculador no pot comparar-se amb cap de totes les solucions emprades abans de la seva aparició. Aquest es degut sobretot a les seves característiques físiques. No és possible preveure si algun dia la tecnologia permetrà «llegir» el contingut de les memòries mortes programables en tecnologia MOS de manera directa, és a dir, sense passar per les vies elèctriques previstes a aquesta fi.

La targa amb pistes magnètiques solament és un suport passiu de la informació. Qualsevol persona mitjanament hàbil pot llegir i escriure el contingut de les seves pistes. La seva utilització no ofereix altre seguretat que la presa d'una «petjada» de les informacions que figuren en relleu en la mateixa tarjeta y que, la majoria de la vegades, s'accepta com a suficient. Això fa que els fraus operats amb tarjes de crèdit hagin adquirit una creixent importancia en els darrers anys, especialment als EUA que ha passat de 1,7 milions de dólars al 1979 a 2.300 milions de dòlars el 1985, i continuen creixent. Aquest fraus inquieten principalment els bancs, el que explica llur interès per la tarja activa».

(Mundo científico, número 59, -versió castellana de «La Recherche»-, «Las targetas activas» per Michel Ugon i Louis Guillou).

«En el futur, podem predir-ho amb tota seguretat, no existirà el diner com ara el coneixem. Les transaccions seran simples anotacions en els nostres comptes corrents, degudament classificades en els macroordinadors dels bancs. Els actuals sistemes de tarjes de crèdit i els caixers automàtics que encara espanten a una gran part dels usuaris potencials, avançaran de tal manera que cap operació, per petita que sigui, podrà realitzar-se sense la participació d'algun d'aquest mitjans de pagament.

La implantació generalitzada d'ordinadors en l'entorn que habitem portarà com a conseqüència una reducció de costos d'informació que fanrà els mercats més competitius. Es facilitarà la investigació per models, de molta importància en camps en que, com les ciències econòmiques o l'astronomia, no admeten l'experimentació.

No tot seran però, avantatges en aquest futur que s'apropa. La creu de la moneda vindrà marcada per una pèrdua irremissible de la intimitat personal. Grans ordinadors, estatals i privats, acumularan en les seves immenses bases de dades tota la informació necesaria respecte els moviments, aficions, relacions i, si ens apreten, pensaments de cada ciutadà. Serà impossible que qualsevol actuació individual s'escapi al registre i control per part d'alguna base de dades. Quan tots aquests bancs estiguin interconectats, solamnet pitjant un botó o un número de carnet d'identitat, algú tindra accès a unes pormenoritzades memòries que el protagonista en questió mai haurà escrit.

Les conseqüències polítiques que aquesta situació en pot portar no son difícils d'imaginar: la concentració de poder a partir de la informació dipositada en mans d'uns pocs individus, que mourien el món des d'un terminal, podria abandonar el terreny de l'especulació per entrar en el del possible».

(Conocer, número 35, desembre 1985).

«Reduir els abusos beneficia, al cap i a la fi, a tothom. Els ordinadors poden proporcionar les tècniques necessàries per a controlar, amb molta més eficàcia que mai en la història, els abusos, fins i tot, dels propis ordinadors.

Però si els ordinadors vigilen als ordinadors, qui vigila els vigilants?. La questió no és nova, i te solució. Cada guardià no perd de vista (de vista elctrónica, clar) els altres. En un sistema de govern democràtic això s'anomena «separació de poders».

Quines altres benediccions ens portarà l'automatització?. Un dels somnis és un món sense diner.

El comput electrònic automàtic dels havers personals actualitzat després de cada transacció?

Imaginem que cadascú tingués un dispositiu sintonitzat amb llurs petjades digitals... Amb una operació preestablerta, el dispositiu ens donaria l'estat exacte del nostre compte corrent, la quantitat disponible per les nostres transaccions.

Quasevol transacció imaginable -ingressos per sou, inversions, despeses des de la compra d'un diari a la renda d'accions- solament quedaria legalitzada quan els dispositius de totes les parts que intervinguèssin en la transacció fóssin introduits en un terminal de computador, que transferiria els imports (en impulsos elctrònics) d'una tarja a una altra. Obtindriem una processó interminable de xecs firmats a l'instant, per valor de qualsevol quantitat inferior al líquid disponible.

L'Administració podria descomptar automàticament els impostos sobre qualsevol transacció, en proporció al seu import i al nivell de renda del subjecte que reb el diner.

El concepte de riquesa perdria importancia en una societat com aquesta en la que no circulès el metàl·lic, perquè el diner seria menys visible. I això seria més cert si la societat del segle XXI trobes alguna manera lògica de mitigar, almenys parcialment, la desigualtat en la distribució de la riquesa; en una societat sense diner seria menys doloròs pagar els impostos, perque les transaccions mai es farien visibles.

Abusos? Disminuirien, perquè el frau fiscal i l'estafa serien més difícils. Gran part de la inhumanitat de l'ordinador es que, una vegada que està programat i funciona correctament no admet intromossions en el seu comportament».

(Muy interesante, número, 41, 1984. Isaac Asimov, Qui necessita diner?).

«La Banca ha comès en molts països l'error d'intentar imposar als establiments comercials terminals d'ús exclussiu, és a dir, connectats a una sola entitat financera o utilitzables amb un únic mitjà de pagament. El comerç s'hi ha oposat, a voltes amb virulència. Malauradament, les entitats financeres tenen tendència, en la legítima recerca d'avantatges competitives, a oblidar una premissa fonamental: la característica fonamental del diner es la universalitat de la seva acceptació.

El diner electrònic ha d'ésser tan universal com el bitllet del Banc d'Espanya -o , més encara, com el dòlar acceptat a tot el món-. Un terminal instal·lat en un comerç ha de servir per a tot mitjà de pagament i com és impossible que els accepti tots, s'han de crear grans famílies compatibles tècnicament entre si, ni que competeixin en termes comercials.

Però s'ha d'anar encara més lluny. El terminal no solament ha de servir per a tots els mitjans de pagament, si no que ha d'integrar-se en el propi sistema de facturació del comerç, sigui la caixa enregistradora, el surtidor de gasolina o el peatge de l'autopista.

Tot això seria impossible sense un requisit previ: la intercomunicació de totes les entitats financeres. Als EUA això és quasi ciència ficció, per la multiplicitat de les entitats i dels sistemes de telecomunicacions. A Anglaterra, malgrat existeix una xarxa pública de transmissió de dades, les entitats financeres no han aconseguit encara posar-se d'acord. A França i a Espanya anem per millor camí. El veí del nord, que te nacionalitzats tant el sistema financer com el de comunicacions, està implantant un sistema únic.

A Espanya, el monopoli de telecomunicacions podria facilitar les coses...».

(Dinero, 1984, extraordinari número 9, Eduardo Merigo -President de VISA Espanya- a «La Revolución de los medios de pago»).

«La tarja electrònica de pagament CP8 desenvolupada per Bull, compta amb nous components que aumenten la capacitat de memòria. Incorpora ja memòries específiques de 16 i 32 Kbits.. que permeten un substancial augment de la informació emmagatzemada per a realitzar les transaccions per a les que ha estat dissenyada. Bull ha cedit licències de fabricació a vàries empreses europees i americanes i també les societats japoneses estan interessades en aquesta tarja amb microporcessador o «smart card».

(Cinco Dias, 6-8-1986).

«Desprès d'haver posat en funcionament la targeta de crèdit de la Unió de Botiguers d'Arenys de Mar, les peticions dels municipis de la comarca i d'altres poblacions d'arreu del Principat han fet plantejatr als comerciants arenyencs la possibilitat de crear una targeta de crèdit dels botiguers de Catalunya».

(Punt Diari, 18-1-1986).

«Els extrangers que vagin aquest estiu a Lloret de Mar podran evitar la pèrdua o robatori dels seus documents d'identitats gràcies a l'ús d'una tarja que s'els facilitarà quan dipositin aquests en hotels o a l'Ajuntament».

(La Vanguardia, 12-6-1986).

«La Comissió Europea ha proposat implantar en la Comunitat, abans del 1992, una tarja bancària de pagament que pugui ésser utilitzada per tots els caixers automàtics de la totalitat dels països comunitaris. Si s'implanta aquesta mesura, els ciutadans de la CE podran realitzar diverses operacions (ingressos i retirada de diner, solicitud de talons..) sobre el seu compte corrent bancari en el seu pais d'origen en qualsevol dels caixers automàtics dels estats membres de la Comunitat.

En l'actualitat existeixen a la Comunitat dos sistemes de pagament: el de banda magnètica i el micropocessador, i segons les propostes de la Comissió, «la targeta europea de pagament» tindrà els dos sistemes».

(Cinco dias, 13-1-1987).

«Ara, paral·lelament al desenvolupament tecnològic de la indústria de semiconductors, les possibles utilitzacions de les targes intel·ligents s'han anat concretant i és per això que els analistes comencen a parlar del sorgiment d'un nou mercat que podria atényer els 2.000 milions de dólars el 1992.

En aquests moments circulen a França uns 7 milions de «chip cards» utilitzades en el telepagament de les trucades per telèfon públic, i a la vora d'un milió d'ús bancari. Segons els plans gubernamentals, al 1990 la major part dels comerços francesos disposaran de lectors de targes intel·ligents.

Japó, semblantment que França, ha apostat fort en el camp de les targes intel·ligents. Tot el contrari del que passa en el cas americà. La indústria americana no ha reaccionat davant l'avanç japonès i francès cosa que ha suposat un cert retardament tant en el terreny tecnològic com en el de les aplicacions pràctiques.

Segons els seus defensors, en 1990, les targes intel·ligents poden representar, pels fabricants de semiconductors, un focus de demanda tan important com ho ha estat el mercat dels ordinadors personals».

(Actualidad electrónica, gener 1987, Carles Aleixandre a «Los fabricantes de semiconductores ven en las targetas inteligentes una posibilidad de futuro»).

«Avantatges del sistema de pagament CP8:

Pel titular de la tarja, aquesta representa un instrument de pagament al comptat limitat pel poder de compra negociat amb el seu banquer. Es a dir, l'equivalent a un talonari de xecs, tots ells avalats. Això permet probar immediatament la seva solvència, i conservar les senyals inequívoques de les opreacions que ha efectuat. En tot moment pot conèixer el saldo restant disponible en la seva tergeta. Quan aquesta s'ha exhaurit l'envia a l'agència del seu banc contra l'extracte de les opreacions que ha memoritzat, vàlid com a rebut i obté la seva revalorització en forma d'una nova tarja, en la que el valor i la validesa poden ser diferents.

Pel comerciant, tot pagament fet amb aquesta targeta equival a un pagament en efectiu. A més assegura la legitimitat del titular. El risc de no cobrament per falta de fons desapareix ja que en cas d'insolvència, inclús parcial, l'aparell de transacció ho detecta i la transacció no pot efectuar-se. S'evita la manipulació d'efectiu. El registre de pagaments rebuts se simplifica i accelera. S'eliminen els costos lligats a la comptabilització i a la transamissió de xecs.

Pel banquer, el sistema de pagament CP8 ofereix un grau de seguretat incomparable. Els costos i riscs d'errors associats a la manipulació de paper i efectiu poden així, suprimir-se. El caràcter privat de les transaccions i dels missatges que generen està perfectament protegit. Amb la telemàtica, es pot concebir el que un particular pugui inicialitzar pagaments informàtics donant ordres de transferència de fons en temps real al seu banc a partir d'un terminal públic -caixer automàtic- o privat, del tipus Videotex.

El sistema de pagament CP8 ofereix una alternativa als pagaments en efectiu, xecs o xecs de viatge, per targes de crèdit i també a les tranferències de fons per girs i adeutaments sobre compte bancària del deutor».

(Bull, El sistema CP8, Nou sistema de pagament).