B. Cap a un sistema monetari racional.

Capítol 5. Premisses per a un instrument monetari racional.

1. Objectius d'aquest capítol.

En aquest capítol s'assentaran les bases mínimes indispensables a un sistema monetari racional, partint de la idea que aquest és un sistema mètric.

Aquests principis podran després aplicar-se a la ideació d'un nou instrument monetari, capaç de clarificar les relacions monetàries i d'aportar nou vigor al mercat.

2. Els sistemes mètrics-documentaris.

Com ja s'ha vist en els capítols anteriors, la característica definitòria dels sistemes monetaris és la de constituir un sistema de mesura abstracte per a la medició del valor de canvi de les mercaderies en un mercat donat.

De manera que podrem parlar de sistema monetari racional sempre que ens trobem davant d'un autèntic sistema mètric, és a dir, d'un sistema que proporcioni imatges fidels, però abstractades, de la realitat.

Els elements mínims indispensables a un sistema mètric eficaç són els tres seguents:

En el cas del sistema monetari, cal també que es reuneixin els tres elements. A continuació, els examinarem un per un, en relació sempre als sistemes monetaris.

3. Les unitats de mesura.

Les unitats de mesura que hom inventa per a quantificar una dimensió qualsevol d'un fenòmen qualsevol, són conceptes totalment abstractes, i llur invenció és totalment arbitrària. L'única condició que hom ha de complir, és que la definició de la unitat sigui molt precisa i rigorosa.

La unitat de longitud, per exemple, és el metre. Antigament, era definit com «la distància de la deumillonèssima part del quadrant del meridià terrestre». Actualment, però, avançant sempre cap a una major precisió i abstracció de les unitats, hom tendeix a definir el metre com «la longitud del trajecte recorregut en el buit per les ondes electromagnètiques planes durant 1/299.792.458 segons».

En ciència de mercat, la dimensió o pervalència que interessa principalment de mesurar és el valor de canvi de les mercaderies concretes; la unitat per a la mesura d'aquesta pervalència és la unitat monetària, que rep diferents noms en cada Estat, ja que cada un defineix la seva pròpia -com antigament cada país també definia les seves pròpies unitats de longitud, pes, volum...-.

Però, les unitats monetàries són una classe d'unitats de mesura molt especial, perquè no romanen estables. Efectivament, el valor de canvi de les mercaderies concretes no és sempre el mateix, no és idèndic en diferents situacions de temps i d'espai. La distància entre Barcelona i Madrid és sempre la mateixa; però el preu d'un litre de vi no és el mateix a Madrid que a Barcelona, o avui que fa deu anys, sinó que varia, en el temps i en l'espai, en funció d'una sèrie molt complexa de causes, que no és ara el moment d'analitzar.

Com que la realitat que vol mesurar és variable, la unitat monetària és també variable: no hi ha cap constant exterior invariable en relació a la qual definir el valor de la unitat monetària. De manera que la definició de les unitats monetàries no és fixa, sinó que varia correlativament a les variacions en el valor de canvi de les mercaderies concretes que mesura.

Per això mateix, la unitat monetària no pot definir-se en relació a una única mercaderia privilegiada, sinó que, en un espai geo-polític donat, ha de definir-se en relació al conjunt de totes les mercaderies que hi circulen en cada període de temps considerat.

4. Els procediments de mesura.

Un cop definida amb rigor i precisió una unitat de mesura qualsevol, cal inventar la manera de poder realitzar, en la pràctica, les medicions de fenòmens concrets que interessin a qualsevol persona.

Realitzar una medició no és altra cosa que comptar el nombre d'unitats abstractes que per convenció hom assigna a un fenòmen concret qualsevol, d'acord amb la definició donada.

En el cas de les unitats de longitud, tothom coneix els «metres», els «regles», i tants altres instruments i tècniques de medició, que constitueixen els procediments de mesura.

En el cas de les unitats monetàries, l'únic procediment imaginable per a realitzar la medició del valor de canvi d'una mercaderia concreta, és precisament el mateix canvi, el lliure contracte canviari-monetari realitzat entre dos agents del mercat. És la llibertat del joc del mercat que genera preus i salaris assignats a cada mercaderia concreta, en el mateix moment en què es realitza un acte de compra-venda.

Preus i salaris són entitats mixtes, concretes-abstractes, que resulten de cada acte de medició, de cada inter-comparació entre la mercaderia concreta a mesurar i la unitat abstracta mesuradora, en el mercat.

I, paradoxalment, és del conjunt de preus i salaris fixats en un espai-temps donat que hom pot, per una operació inversa a la d'aquesta fixació, definir el valor de la unitat monetària -anomenat diner- en aquest espai-temps. Ja que el valor de la unitat monetària no pot definir-se sinó com la seva capacitat de compra mitjana en cada espai-temps donat.

5. Els documents de mesura.

La darrera condició indispensable a tot sistema mètric eficaç i científic, és que tot acte de mesura realitzat estigui ben documentat i personalitzat, tant de cara a poder confirmar la seva validesa, com de cara a poder utilitzar els resultats elementals en l'obtenció d'analítiques i estadístiques del conjunt global o subconjunt sectorial observats.

Així, cada acte de mesura del valor de canvi de les mercaderies concretes -és a dir, cada intercanvi mercantil elemental- cal que estigui també plenament documentat.

Com ja s'ha vist en el capítol 2, en un sistema monetari racional, aquesta documentació es realitza automàticament a través dels instruments-documents monetaris. Aquests són instruments en tant que serveixen per a facilitar els intercanvis; però també són documents perquè recullen i conserven cada acte mercantil efectuat a través d'ells.

Les condicions mínimes que hom pot exigir a una documentació seriosa són dues: primer, que cada acte de mesura lliuri el seu propi document; segon, que aquest document sigui exhaustiu, això és, que consigni totes les circumstàncies significatives que concorren en l'acte de mesura realitzat.

I és sobretot per aquesta banda que falla el sistema monetari actual: perquè està mancat de documentació adequada.

En els sistemes monetaris vigents, els instruments-documents estan constituïts, com ja sabem, per peces de moneda, paper-moneda i instruments escripturals. Però tots aquests instruments, són de naturalesa essencialement anti-documentària. Més que documentar, es pot dir que amaguen la realitat, degut a les característiques que s'enumeren a continuació.

Si bé únicament al paper-moneda i a les peces de moneda poden aplicar-se amb propietat les tres característiques anteriors, cal no oblidar que els instruments bancaris-escripturals són també essencialment anti-documentaris, malgrat que pugui semblar el contrari a primera vista.

Efectivament, una signatura en un xec, un nom, un número de compte corrent,... són elements, avui dia, personalitzadors. Però la documentació que proporcionen és molt parcial, per diversos motius:

Així doncs, els instruments escripturals-bancaris són potencialment documentaris; però no podran ser-ho plenament mentre coexisteixin i siguin subsidiaris d'un sistema d'instruments monetaris anònims i anti-documentaris. El sistema monetari, considerat en el seu conjunt, no serà un sistema documentari i informatiu fins que un instrument personalitzador, tancat en una única transacció elemental, i exhaustivament documentador, no esdevingui l'únic instrument monetari legal i real.

6. Conclusions.

Una de les condicions mínimes indispensables a qualsevol sistema mètric, la de disposar de documents de mesura elementalitzats, exhaustius i personalitzadors, no és acomplerta pel sistema monetari actual.

En conseqüència, aquest no pot constituir un bon sistema mètric. Ens cal, doncs, reinventar un instrument monetari capaç de constituir la garantia eficaç d'una medició exacta i plenament documentada del valor de canvi de totes i cadascuna de les mercaderies intercanviades en un mercat donat.

Aquest nou instrument no es diferenciarà gaire dels actuals instruments escripturals-bancaris; però durà a la plenitud els trets que aquests només són potencials, i n'eliminarà totes les imperfeccions mètriques-documentàries.