Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».

Diari de Tarragona. Logotip.Diari de Tarragona. Dissabte, 15 d’abril del 2017.

Entrevista amb Suso de Toro, escriptor.

Suso de Toro va visitar Tarragona per participar en una taula rodona organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. Foto: Maria Victòria Bertran.
Suso de Toro va visitar Tarragona per participar en una taula rodona organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. Foto: Maria Victòria Bertran.

Publicat: 15-4-2017, 4h.

Maria Victòria Bertran.M. Victòria Bertran.

«Els únics que poden obligar a Espanya a reformar-se són els catalans».

Xesús Miguel de Toro Santos, més conegut com Suso de Toro, va néixer a Santiago de Compostel·la en 1956. Ha publicat més de vint llibres en gallec, de narrativa, teatre i assaig, els quals han estat traduïts a diverses llengües. S'ha posicionat a favor d'un referèndum a Catalunya.

—L'han tornat a trucar Òmnium i l'ANC per parlar sobre el procés sobiranista. Vostè ha de pensar si no hi ha ningú més, de fora de Catalunya...—

—Doncs sí, és el que diem a casa meva, precisament: «Mira, no tenen a ningú més». De veritat que pensem això. Els catalans es saben tan incompresos, tan ignorats, ¡i tractats d'una manera tan mancada de respecte! No troben fora de Catalunya a qui els intenti comprendre.—

—¿I com pot ser?—

—Doncs és molt fàcil. La ciutadania espanyola no té informació veritable sobre el que passa a Catalunya, ni sobre el que pensen i senten els catalans. No tenen informació perquè se'ls oculta i se'ls menteix. Qui defensi que cal entendre's amb Catalunya i escoltar Catalunya, a Espanya és castigat, i es veu afectat en els seus interessos professionals.—

—¿Li van a boicotejar i a cancel·lar contractes?—

—Efectivament.—

—¿Ho ha experimentat?—

—Jo vaig pagar un preu com a escriptor. També és cert que va ser pública la meva amistat amb Zapatero, aquell Zapatero que va voler buscar un encaix a Catalunya i es va trobar amb tota l'oposició de les forces de l'Estat, dels funcionaris de l'Estat, de la dreta madrilenya, i fins i tot de part del seu propi partit, i que va estar sol.—

—En el llibre de Roser Pros-Roca «20 converses sobre la independència de Catalunya», del 2013, vostè deia que li donava enveja la situació política catalana. ¿Encara és així o, com molts catalans, està ja cansat del Procés?—

—Si hi ha democràcia a Espanya, on la hi ha és a Catalunya. A diferència de la població espanyola, la població catalana té informació d'un punt de vista i del contrari. Aquí arriben tots els canals madrilenys, i als quioscos estan tots els diaris madrilenys, però també hi ha els mitjans catalans. Hi ha a Catalunya una població informada.—

—¿Això és el que enveja de Catalunya?—

—Envejo a una societat diversa, emprenedora, capaç. Anem a veure, on hi ha, no ja a Espanya, sinó a Europa, una població amb tant sentit de la seva dignitat i amb tant sentit de la seva pròpia capacitat com per organitzar el que estan organitzant els catalans?—

—¿No creu que el procés és cosa de quatre polítics?—

—No és com diuen a Madrid. És cosa de la gent.—

—¿Però no considera que alguna cosa hi ha de voler tapar la corrupció amb la bandera?—

—Però ¿quina corrupció? ¿La del PP? ¿És que els catalans estarien manipulats per tapar la corrupció a Catalunya, i la resta de la població espanyola no estaria manipulada per tapar la corrupció del PP? La població espanyola a la qual li arriba la informació dels mitjans madrilenys està manipulada, i el que haurien de fer aquests mitjans és explicar el que de veritat passa a Catalunya.—

—¿Què és el que de veritat passa a Catalunya, segons vostè?—

—Catalunya és un país que ha estat maltractat, econòmicament i de paraula, perquè ha estat insultat. El partit que ara està en el Govern va recollir firmes per tot Espanya contra l'Estatut, i en molts llocs es demanaven signatures contra els catalans específicament. Això s'ha viscut, i els catalans ho han viscut tot aquest temps sense trencar res. Catalunya hauria de ser una escola de democràcia i d'educació, i de moltes altres coses, per a Espanya.—

—¿Creu que en l'origen de la catalanofòbia està la llengua?—

—La cultura nacional espanyola és una cultura que creu que els que no parlen castellà parlen rar. No s'adonen que el rar és ser una persona ignorant d'altres llengües que no siguin amb la que va néixer.—

—¿Està segur? ¿En 2017?—

—La cultura nacional espanyola, la ideologia profunda, és de rebuig als que parlen una llengua diferent de la seva. Són incapaços mentalment de fer l'esforç, i de tenir el respecte i la curiositat, per interessar-se per les llengües dels altres. Si jo estic aprenent català ara, amb 61 anys, és perquè jo li dec moltes coses a Catalunya.—

—¿Què li deu a Catalunya?—

—Quan jo era simplement un jove escriptor, de Catalunya em venien les coses més interessants, més noves, més modernes, les coses de les que aprendre, les idees més interessants. De Madrid venia el generalíssim Franco, l'estadi Bernabéu, i les folklòriques.—

—¿Catalunya el va ajudar a escriure?—

—Sí. Si jo vaig poder ser escriptor durant bastants anys i portar endavant la meva obra, va ser gràcies a Catalunya. I va ser aquí sempre on vaig trobar a gent amb curiositat, fins i tot gent capaç de llegir la meva obra en gallec. On vaig trobar que em valoraven el treball era a Barcelona. A Madrid no valoraven el meu talent o la meva obra, el que valoraven era si jo tenia poder o no.—

—¿I si no tenia poder?—

—Si era només un pobre noi que arriba a una ciutat i no està en la cort i no té endolls, ja que no els interessava.—

—¿Què opina de la darrera promesa de Mariano Rajoy d'inversions en infraestructures per a Catalunya?—

—Rajoy va venir a Catalunya a anunciar-se sense molestar tan sols en convidar al president. Va venir aquí com si Catalunya no existís, com si fos una finca seva. Si hi ha diners per a Catalunya, el que ha de fer és transferir-los i que la Generalitat els administri. ¡Com si aquests diners no fossin dels catalans!—

—Potser pensa que es gastarà en el procés...—

—Més de les tres quartes parts de la població de Catalunya estan a favor de celebrar un referèndum. El procés sobiranista és un procés cívic, no és un procés del nacionalisme decimonònic. És tot el contrari. El que vol Catalunya és ser tractada amb respecte, cosa molt contemporània, molt moderna i molt civil, res de rotllo ètnic. ¡El rotllo ètnic és Madrid, amb els toros!—

—¿Hi ha un nacionalisme espanyolista, vol dir?—

—L'assumpte ranci està tot a Madrid. És un rotllo cutre i ranci. El procés, el moviment social català, és d'allò més modern que hi ha a Europa.—

—Les enquestes pronostiquen un empat tècnic entre el «sí» i el «no» a la independència. ¿Què opina?—

—¿No és increïble que amb tots els mitjans de comunicació espanyols en contra, mentint, difamant, donant una visió esbiaixada dels problemes dels catalans, posant a tota la població espanyola contra ells, hi hagi un 50% dels catalans que diguin «volem ser independents»? ¡És admirable!—

—¿Vostè està a favor de la independència de Catalunya?—

—Desitjo que hi hagi una solució no traumàtica. Jo vaig apostar al seu dia per la via federal. Vaig escriure un llibre que es diu Españoles todos (Espanyols tots), defensant aquesta postura, i un altre que és Otra idea de España (Una altra idea d'Espanya). Defensava una Espanya multinacional... Però Espanya només es pot reformar si es veu obligada, i els únics que poden obligar a reformar Espanya són els catalans. Si no, ¿Madrid? —perquè és Madrid i no Espanya— no es reforma, perquè no té esmena. Madrid ho devora tot, és un forat negre que s'ha menjat Espanya. El gran problema, el gran drama d'Espanya, no és Catalunya, ¡és Madrid!—

—¿El procés té marxa enrere?—

—No. Els catalans no poden anar cap enrere i dir «ens vam equivocar a reivindicar el que és nostre». L'únic que els queda als catalans és defensar el que és seu, perquè si no els arrasaran.—

—¿Què pensa que passarà?—

—Hi ha d'haver una negociació, però l'Estat actual, administrat pel PP i que arrossega amb ell al PSOE, no ho accepta. És un conflicte, en què Espanya té tota la força. Té un Estat constituït, administra els recursos de tots. Els catalans només es tenen a sí mateixos. Han de persistir.—

Enllaç de l'entrevista original en castellà:

http://www.diaridetarragona.com/catalunya/85703/el-proceso-soberanista-es-lo-mas-moderno-de-toda-europa


Enllaços relacionats:

Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».

La llengua, l’assignatura pendent dels amazics. Ara. Núria Vilà Coma.

Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».

Dos països, dues realitats. Suso de Toro.

La profecia autocomplerta. Suso de Toro.

Bardo Fassbender: «Si entenem Europa com una federació canviar una frontera interna no hauria de ser complicat».

Referèndum. Què passarà?

Kosovo no va violar el dret internacional quan va declarar la seva independència de Sèrbia.

Deulofeu i la pau.

Deulofeu no farà la nostra feina.

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

Dolors Godoy i Rotllens: «Amb l’esperanto t’entenen a totes les nacions que hi ha al món».

Abel Montagut: «Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat».

El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l'Estat espanyol.

Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».

Què passaria si tot el món féssim com els catalans?

La piràmide política planetària.

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

9N, el got mig buit o el got mig ple.

Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux.

Els últims parlants. Com desapareix una llengua. La BBC blog de sociolingüística. Carles de Rosselló i Peralta.

Com evitar que desaparegui una llengua. Brauli Tamarit Tamarit.

Un estat, dues llengües vernacles.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte