Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Deulofeu i la pau.

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 25 de desembre del 2016. Pàgina 4.

Opinió. Tribuna.

Deulofeu i la pau.
Brauli Tamarit Tamarit. Equip Matemàtica de la Història.

D'esquerra a dreta: David de Montserrat, Pius Pujades i Juli Gutièrrez Deulofeu, al Col·legi de Periodistes a Girona.En la presentació a Girona del recomanable documental Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur, David de Montserrat aportà la notícia que potser Alexandre Deulofeu fou candidat al Premi Nobel de la Pau l’any 1975 des de Veneçuela, alhora que Xirinacs ho fou des de Catalunya. L’entrellat del secret s’aixecarà el 2025, un cop passats 50 anys. L’historiador Juli Gutièrrez Deulofeu, el seu nét, ha preservat i continua desenvolupant el valuós model creat pel seu avi.

William Pitt i Napoleó Bonaparte es reparteixen el Món.Alexandre Deulofeu creà La Matemàtica de la Història, un model que explica el patró de cicles vitals que caracteritzen les civilitzacions i els imperis. D’una banda, observa que totes les civilitzacions tenen fins a tres cicles d’uns 1700 anys. Cadascun té una primera fase creativa de fragmentació demogràfica d’uns 650 anys, i una segona de gran unificació d’uns 1050 anys que acaba produint imperis d’una durada d’uns 550 anys. Per l’altra, destaca que els imperis tenen dues fases agressives, una primera de federal i una segona d’absolutista. En ambdues, l’imperi aspira a la dominació mundial. Un cop derrotat l’imperi en la segona fase agressiva, es convenç que no pot dominar el món. Però Deulofeu observa que un imperi no pot mai sotmetre uns pobles que es troben en la fase de fragmentació demogràfica1 i que, quan es produeix un enfrontament entre dos imperis, guanya el més jove2. L’avi Deulofeu afirma que, després del tercer cicle de civilització, aquella cultura desapareix amb els seus trets característics. Però el seu nét descobreix, com ha pogut estudiar a l’àrea de l’Àsia sud-occidental i el nord d’Àfrica, que sorgeix un quart cicle d’una nova cultura amb llurs successives fases de fragmentació i de gran unificació. I fins i tot un cinquè.

Atenent la gran extensió del nostre planeta i la diversitat de pobles que hi conviuen, sabem que sempre hi haurà territoris en fase de fragmentació. Només amb aquesta dada ja podem deduir que cap imperi no pot assolir mai el seu objectiu d’aconseguir la dominació mundial. A més, en el cas que un imperi sigui prou decidit per intentar, furiosament, la conquesta planetària, difícilment podrà arribar a aquesta fita, perquè probablement apareixerà en algun altre racó de la Terra un imperi més jove contra el qual li serà impossible disputar l’hegemonia. Això ens porta inevitablement a recordar la proposta d’Alexandre Deulofeu manifestada ja en el seu primer llibre Catalunya i l’Europa futura, en què reivindica la millor solució per assolir la pau mundial. Ara sabem que no és només la millor solució, sinó que és probablement l’única: la confederació mundial de pobles lliures, amb les seves respectives confederacions continentals.

Enllaç de l'article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1034127-deulofeu-i-la-pau.html


Notes:

1És el cas de l'imperi Persa de Darios I contra les ciutats lliures gregues, el de Carles I d'Habsburg contra els prínceps alemanys protestants o el de Felip II contra els Països Baixos.

2Exemple és l'imperi francès de Napoleó I, capaç de derrotar l'imperi austríac, però que és vençut, al seu torn, per l'imperi anglès.


Enllaços relacionats:

Kaissa Ould Braham: «La repressió del govern espanyol a Catalunya repercuteix a la Cabília».

La llengua, l’assignatura pendent dels amazics. Ara. Núria Vilà Coma.

Josep Jover: «El TC està per sota el Tribunal de Luxemburg».

Bardo Fassbender: «Si entenem Europa com una federació canviar una frontera interna no hauria de ser complicat».

Referèndum. Què passarà?

Kosovo no va violar el dret internacional quan va declarar la seva independència de Sèrbia.

Deulofeu no farà la nostra feina.

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux.

Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».

Dolors Godoy i Rotllens: «Amb l’esperanto t’entenen a totes les nacions que hi ha al món».

Abel Montagut: «Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat».

El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l'Estat espanyol.

Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».

Què passaria si tot el món féssim com els catalans?

La piràmide política planetària.

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

9N, el got mig buit o el got mig ple.

Els últims parlants. Com desapareix una llengua. La BBC blog de sociolingüística. Carles de Rosselló i Peralta.

Com evitar que desaparegui una llengua. Brauli Tamarit Tamarit.

Un estat, dues llengües vernacles.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte