Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.
Articles relacionats amb la disciplina creada pel metge Doctor Josef Meulemans per aprendre simultàniament diferents idiomes agrupats per branques lingüístiques.

Què passaria si tot el món féssim com els catalans?

Torre humana amb estelada.Després de la pèrdua dels drets i llibertats durant la Guerra de Successió, el procés de desvetllament de la consciència nacional del poble català que va començar amb la Renaixença literària de principis del segle XIX ha anat creixent, fins arribar a un desig majoritari i una lluita no violenta del nostre poble per tal de recuperar aquelles llibertats perdudes.

Els detractors d'aquest estat propi qüestionen l'oportunitat de fer-ho en un món cada cop més interdependent. Però, ens hem preguntat algun cop què passaria si tots els pobles del món féssim el mateix? De debò que seria un desastre o, en canvi, tots en sortiríem guanyant? Què passaria si, de sobte, tots els pobles del món ens poséssim d'acord alhora en reivindicar les nostres llibertats com a nacions lliures?

El més elemental sentit comú ens diu que no hem de fer als altres allò que no volem que els altres ens facin a nosaltres mateixos. Tanmateix, sabem que una acció és correcta quan la fa tothom i tothom en surt beneficiat.

Per començar, l'acció conjunta de tots els pobles vernacles ens menaria a una fragmentació política de cada continent. El que ve a continuació també forma part de la nostra voluntat com catalans pel que respecta al nostre continent: L'establiment de diferents confederacions continentals de nacions substituint o modificant, en alguns casos, les unions d'estats ja existents.

Torres humanes amb estelades.De sobte, desapareixerien nombrosos fenòmens d'opressió d'uns estats contra nacions minoritzades que pertanyien a aquests estats. Per començar, finalitzarien les disputes entre les nacions de la Península Ibèrica. Dels francesos contra els occitans, bretons, alsacians, catalans i bascs. Dels anglesos contra els escocesos, gal·lesos, irlandesos del Nord, de Cornualles. Però també dels àrabs contra els amazigs, dels turcs contra els kurds, armenis, etc.

Com desitgem els catalans, preservaríem les cultures i idiomes originaris de cada poble. Com que cap nació no patiria per la seva supervivència cultural i lingüística, no hi hauria cap inconvenient en reconèixer la pròpia evolució amb el pas del temps i, com els catalans, ens adaptaríem a les noves realitats, com la necessitat d'aprendre més d'un idioma i l'ús d'una llengua comuna que ens comuniqui a tots.

Eradicant tant el desig de possessió i domini com els greuges i rancúnies recíprocs, si tots els pobles de cada continent féssim com els catalans, les diferents confederacions continentals s'avindrien molt bé a confederar-se entre elles, emulant els catalans del segle XI i substituint, amb aquesta nova estructura, la que té l'Organització de les Nacions Unides.

A què ens dedicaríem els pobles del món si no ens baralléssim entre nosaltres? Doncs, com volem els catalans, a resoldre la resta de problemes que té la Humanitat, incloent, com van fer alguns avantpassats catalans del segle XV, el d'estimular l'avenç i l'aplicació conjunta de la ciència necessària per assolir altres llocs on viure i donar sortida a la nostra nombrosa població.

Brauli Tamarit Tamarit.
Dijous, 8 de desembre del 2016.


Enllaços relacionats:

Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

La piràmide política planetària.

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux.

9N, el got mig buit o el got mig ple.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte