Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

El dret de lliure determinació dels pobles en els tractats internacionals i a l'Estat espanyol.

Estelada i semàfor verd.Deia Lluís Maria Xirinacs (1932-2007): «La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra».

Si acomplim aquest principi per a totes les nacions del món, podem afirmar que haurem resolt el problema dels conflictes entre les nacions en la seva justa meitat, doncs l'altra meitat correspon a allò que va afirmar Alexandre Deulofeu (1903-1978), que és la també necessària confederació de totes les nacions lliures de cada continent, i la confederació de tots els continents, fins assolir la Confederació mundial, culminació del procés polític planetari.

En aquestes condicions reivindicades per Xirinacs i Deulofeu no hi ha cap contradicció entre la llibertat de cada nació i la fraternitat entre totes elles.

Per a demostrar que tampoc hi ha contradicció entre el dret de lliure determinació dels pobles i l'actual legalitat vigent dins l'Estat espanyol, us oferim tres textos legals, dos a nivell internacional, ratificats per l'Estat espanyol i un a nivell del mateix Estat espanyol, que demostren que tant la legitimitat de la voluntat popular de cada nació com la legalitat avalen el reconeixement d'aquest dret.

Malauradament, aquest dret va ser conquerir en els camps de batalla de la Segona Guerra Mundial, combatent contra uns imperis que es creien eterns. El dia que l'assoliment de cada passa en aquesta direcció es produeixi sense violència, haurem assentat les bases per aconseguir la pau mundial.

Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Dimarts, 7 de març del 2017.

1. Carta de les Nacions Unides. San Francisco. Dimarts, 26 de juny de 1945.

«Capítol I.

Propòsits i principis.

Article 1.

Els Propòsits de les Nacions Unides són:

(...)

2. Desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles altres mesures adequades per enfortir la pau universal;».

2. Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Nova York. Divendres, 16 de desembre del 1966.

«Article 1.

1. Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

2. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

3. Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides».

3. Constitució espanyola. Dimecres, 6 de desembre del 1978.

«Títol I. Dels drets i dels deures fonamentals.

Article 10.

(...)

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya».


Enllaços relacionats:

Deulofeu i la pau.

Deulofeu no farà la nostra feina.

Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

La piràmide política planetària.

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

Els reptes pendents d'Alexandre Deulofeu i les seves solucions segons Agustí Chalaux.

Pedro Ignacio Altamirano: «Volem proclamar la República andalusa aquest 2017».

9N, el got mig buit o el got mig ple.

La tupinada no és democràcia. Frau en el Referèndum d'Escòcia, el «com» i el «perquè».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte