C. Sistema monetari racional i mesura de mercat.

Capítol 8. Mercometria i mercològica.

1. Objectius d'aquest capítol.

La reforma monetària proposada té conseqüències molt importants des del punt de vista del coneixement científic del mercat.

En aquest capítol es tractarà de veure com, mitjançant la factura-xec telemàtica com a únic instrument monetari legal, es fa possible de convertir definitivament el mercat monetari en «objecte d'estudi científic».

2. És l'actual economia una ciència experimental?

El caràcter científic del que avui s'anomena «economia» és certament molt discutit. Els propis economistes no han arribat a posar-se d'acord sobre si es reconeix o no a l'economia un estatut científic.

Les postures són divergents; la qüestió de fons, però, és el criteri que hom escull per a distingir allò que és ciència d'allò que no ho és. Així, aquells que assumeixen un criteri rigorós, que remeten tota ciència a la condició d'una contrastació experimental seriosa, admeten que l'economia, avui per avui, no té res de científica. Mentre que aquells que accepten criteris més amplis, opten per afirmar que l'economia és una ciència.

Des d'una visió rigorosa, que és la que aquí es propugna, la ciència pot definir-se com a «cognició empírica fenomenològica pro-experimental». Això significa que tota disciplina científica comporta, com a mínim, el compliment de les següents condicions:

Si adoptem aquest criteri, el primer problema que cal resoldre és el de perquè l'economia no és actualment una disciplina científica.

Aquest problema es situa, evidentment, en el context més ampli de la cientificitat de les «ciències socials» (com ja s'ha dit al pròleg). Les dues causes principals de l'actual carencia de rigor científic en aquest camp són, repetim-ho, els dos fets següents:

De la manera de superar aquesta situació ens n'ocuparem en els apartats següents.

3. Conceptualització i delimitació de l'objecte d'estudi.

La disciplina que rep el nom d'«economia» abarca actualment un conglomerat de coneixements aproximatius i d'hipòtesis poc contrastades, sense cap definició disciplinar rigorosa que els doni unitat, i sense que el seu camp d'aplicació es trobi degudament acotat.

La divisió de l'economia en diferents parts i en diferents branques, així com la importància relativa d'aquestes, és una qüestió patentment ideològica, ja que varia segons els diferents autors i les diferents escoles. El mateix passa amb la definició dels conceptes elementals.

Per a fer front a aquesta situació, cal arribar a definir amb precisió i univocitat uns conceptes bàsics d'àmbit purament fenomènic, sense cap recurs a ideologies que confonen els fenòmens amb els ideals. Això és el que s'ha intentat de fer en el primer capítol d'aquest assaig. Com s'ha vist allà, en lloc de tractar d'una «economia» parlarem d'un «utilitarisme», entès com a «sistema de producció i distribució de béns utilitaris en el si d'una comunitat qualsevol» i, en lloc de tractar d'una disciplina «econòmica», parlarem d'«antropobiofísica utilitària¹».

En el cas dels sistemes utilitaris vigents en el «món civilitzat», l'antropobiofísica es concreta en «mercològica», i més específicament en «mercològica monetària», ja que aquests sistemes es caracteritzen per la presència d'un mercat mediatitzat per un sistema monetari.

Així, l'objecte d'estudi de la ciència mercològica són els mercats monetaris, definits com a «conjunt de canvis monetaris elementals en un espai-temps donat». Al voltant d'aquest eix fenomènic central poden anar-se estructurant les múltiples branques especialitzades -sectorials, aplicades, institucionals, macro/micro-mercantils, etc- de la disciplina.

Pel que fa al terme economia, que és tan ric en significats, és aquí reservat especialment per a denominar, d'acord amb el seu sentit originari, una certa estratègia d'equilibri de mercat, és a dir, una tecnològica mercantil, que sera tractada més endavant (capítols 10 i 12).

4. Contrastació experimental.

L'altra condició indispensable a tota disciplina que es vulgui científica, és la contrastabilitat experimental dels seus enunciats hipotètics.

Malgrat el seu alt valor teòric, un raonament deductivista pur -com el que ha predominat durant molt de temps i encara continua avui en mercològica- només pot generar explicacions totalment arbitràries, sense cap contacte amb la realitat dels fenòmens concrets que pretèn d'explicar.

Contràriament, tota disciplina que vulgui obtenir resultats eficaços, i no purament especulatius, ha de tocar de peus a terra, és a dir, ha de referir-se a fenòmens concrets de fàcil observació i quantificació, element per element. Els conceptes utilitzats han de ser operatius, és a dir, fàcilment identificables en la realitat fenomènica.

I, després, aquesta disciplina ha de poder comprovar si els seus enunciats s'amotllen als fets reals: és a dir, cal que torni al «camp de batalla» dels fenòmens dels quals ha partit, per tal de passar la prova de la contrastació experimental. Però, aquesta contrastació experimental només és possible si els fenòmens objecte d'estudi estan suficientment quantificats. Sense quantificació exacta no hi pot haver experimentació contrastadora.

Si s'aplica tot això al nostre objecte d'estudi -el mercat monetari- és immediata la comprovació que la factura-xec telemàtica és, actualment, un element imprescindible per a donar a la mercològica la qualitat de disciplina científica experimental. Efectivament, el sistema monetari és, com ja s'ha dit, el sistema mètric del mercat per excel·lència. I únicament amb un sistema mètric precís és possible de fixar i quantificar els fenòmens elementals, de cara a la contrastació experimental de qualsevol hipòtesi emesa. Gràcies a la factura-xec telemàtica, els fenòmens elementals del mercat, els canvis monetaris elementals, poden ser exactament mesurats i documentats, constituint-se així una veritable mercometria, base indispensable de tota posterior mercològica experimental.

5. Estadística i estadístiques.

Molts dels models que, sobre el mercat o sobre aspectes concrets de la vida utilitària, fan avui els economistes, tenen forma quantitativa. Però la inexistència d'un sistema mètric adequat fa impossible la seva contrastació experimental, de manera que tals models es queden en simple teoria.

Un dels recursos més corrents en la investigació mercològica actual és constituït per l'estadística². L'estadística és una tècnica matemàtica que permet d'inferir, amb un grau de probabilitat donat, el valor de certs paràmetres considerats en una població, a partir del coneixement exhaustiu d'aquests paràmetres en una mostra reduïda seleccionada de dita població. L'estadística permet, doncs, d'extrapolar les dades mostrals a dades poblacionals, dins del marge de probabilitat escollit.

L'estadística s'utilitza amb molts bons resultats, en moltes ciències. Però es planteja, en el cas de la mercològica, un problema que cal resoldre. El problema no és el de la legitimitat de l'estadística: no es tracta de preguntar-se si es pot fer o no inferència estadística -ja que la seva utilitat és prou demostrada- sinó de preguntar-se per la fiabilitat de les dades mostrals de què hom parteix.

Sempre que es parli de fenòmens monetaris cal dir que, mentre el sistema monetari no sigui racionalitzat i convertit en un autèntic sistema mètric científic, la fiabilitat dels valors mostrals serà molt dubtosa i, per tant, la inferència estadística fallarà per la seva mateixa base.

La factura-xec telemàtica és, doncs, un instrument imprescindible per a garantir l'exactitud en la captació dels fenòmens mercant-monetaris que hom observa i que hom vol, després, generalitzar estadísticament.

Cal observar, però, que l'existència d'una mercometria -d'una comptabilitat global com la que pot obtenir-se per la centralització, segons programes adients, de la xarxa telemàtica monetària- farà que, en molts casos, el tractament estadístic-inferencial esmentat sigui reservat a problemes nous no elucidables per la factura-xec, ja que els valors dels paràmetres monetaris considerats en la població passaran a ser una dada coneguda amb exactitud i fiabilitat molt grans (únicament amb la font d'error imputable al propi sistema telemàtic).

Aquesta centralització comptable de l'activitat mercant-monetària serà analitzada amb més detall en el proper capítol.

Notes:

¹Antropobiofísica utilitària: «part de la física dels vivents que estudia les relacions utilitàries entre els sers humans».
²Cal diferenciar bé l'estadística (tècnica matemàtica) de les estadístiques (col·leccions de dades quantificades).