A. Els sistemes monetaris fins avui.

Capítol 1. Delimitació de l'objecte de l'estudi.

1. Objectius d'aquest capítol.

La reflexió crítica a l'entorn dels sistemes monetaris és el nucli principal d'aquest assaig. Però abans d'entrar en matèria, es dedicarà aquest capítol a situar els sistemes monetaris dintre del context global en què seran considerats inclosos, i a delimitar-los amb precisió.

Aquesta tasca servirà, alhora, per a donar les definicions dels termes tècnics més bàsics que seran utilitzats al llarg de tot l'assaig. El més especialitzats s'aniran definint a mesura que sigui necessari.

2. Context històric.

Els sistemes monetaris sorgeixen en determinades condicions històriques que cal tenir presents. Per aquest motiu, se'ls considerarà com a fruit d'una llarga evolució, més concretament: d'una evolució utilitària de l'espècie humana.

Tots els ésser vius, i entre ells l'home, necessiten disposar d'una sèrie de béns per a poder prosseguir i realitzar millor la seva existència. Anomenarem aquests béns, béns utilitaris, per a indicar que són útils per a satisfacer les necessitats materials dels éssers. Tot bé utilitari té, per definició, un valor d'ús que és subjectiu, és a dir, relatiu al subjecte que n'és l'utilitzador.

Per utilitarisme entendrem qualsevol sistema de producció i distribució de béns utilitaris en el si de cada comunitat considerada.

En l'espècie humana s'han anat succeint històricament diferents tipus d'utilitarisme, que descriurem breument:

Les conclusions d'aquest apartat poden formular-se com segueix:

Primera: Es considerarà que els sistemes monetaris sorgeixen en el context d'un intercanvi de mercaderies suficientment avançat -probablement de tipus neolític-.

Segona: Es definirà els sistemes monetaris com a instrumentacions que tenen per finalitat d'objectivar el valor de canvi de les mercaderies intercanviades. Per tant, es considerarà que les unitats monetàries, com a patrons objectius per a mesura dels valors, són l'element bàsic que caracteritza qualsevol sistema monetari.

3. Context geo-polític.

Fixat l'àmbit utilitari-històric en què se situa l'objecte d'aquest estudi, cal ara considerar els seus condicionaments en el present. Parlarem, així, de context geo-polític, marc on es desenvolupa qualsevol sistema monetari.

Avui dia, s'utilitzen correntment els termes d'«Estat» i «nació» per a designar les societats en tant que organitzades geo-estratègicament. No obstant, si s'analitzen les arrels etimològiques d'aquests dos mots, resulta evident, no només que el seu ús és equívoc, sinó fins i tot que és totalment inadequat.

Estat és només una petita part de la col·lectivitat total: aquella en la qual la Constitució, consuetudinària o escrita, ha delegat el comandament polític.

Nació vol dir simplement, segons l'etimologia llatina, «grup de naixament, grup on nèixen els éssers». La nació és un fet natural, comú als homes i als animals, que no té res a veure amb l'organització política, la qual és, no sols específicament humana, sinó també d'aparició molt tardana, i d'un ordre vital completament diferent.

Per a subtituir aquests termes, s'utilitzarà aquí l'expressió, molt més precisa, de societat geo-política, definida com «una persona col·lectiva, fixada per la història en un territori donat, que evoluciona en funció de les canviants circumstàncies estratègiques i tècniques, i que està dotada d'uns òrgans de comandament polític -l'Estat, en les societats històricament més evolucionades- i de comandament justicial -la Justícia-».

Tot mercat està inscrit al si d'una societat geo-política determinada, o bé es desenvolupa entre diferents societats geo-polítiques.

En qualsevol societat geo-política podem, analíticament, aïllar la dimensió utilitària i parlar així de societat utilitària. En aquesta societat utilitària podem distingir dos subconjunts:

Quan ens trobem davant d'un utilitarisme canviari, podem anomenar també la societat utilitària, mercat; i, quan en un mercat s'introdueixen les unitats monetàries, llavors parlarem de mercat monetari¹.

És aquest mercat monetari, entès com a societat especialitzada en la producció i el consum de béns utilitaris per l'intermedi d'un sistema monetari, el que constituirà el context social i polític dels sistemes monetaris.

El mercat interior, que té lloc dins una única societat geo-política, és prolongat, en el concert mundial de les societats geo-polítiques, per l'anomenat comerç exterior. Aquest pot ésser bilateral o multilateral, segons modus vivendi més o menys precari o tractats més permanents.

Sobre el mercat interior recauen els condicionaments de totes les legítimes autoritats que tenen jurisdicció sobre ell, segons usos i costums, Constitució i lleis vigents: l'Estat, la Justícia, les comunitats ètniques-territorials autònomes..., els gremis, sindicats..., finalment les empreses.

En el cas del mercat exterior, és evident que aquests condicionaments provenen de la jurisdicció compartida de les dues o més parts contractants.

4. Conclusions.

Al llarg d'aquest assaig, doncs, s'examinarà el paper que els sistemes monetaris han jugat, històricament en el si dels utilitarismes canviaris que s'han anat succeint, i actualment en el si del mercat interior i del comerç exterior de cada societat geo-política.

Notes:

¹Cal deixar ben clar que entenem per mercat monetari aquell mercat en el qual hi ha, com a mínim, definida una unitat monetària. Aquesta expressió, doncs, no té res a veure amb el que avui sol significar, i la usarem com a terme tècnic en l'únic i precís sentit que acabem d'esmentar.