Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Capítol 7. Fiscalitat.
- Impost únic.
- Facilitar la
vida.
Una de les realitzacions pràctiques de
més interès que fa possible la reforma monetària
que hem proposat, és la d'una dràstica simplificació fiscal.
Els sistemes fiscals actuals són -com tothom
sap per raó d'haver-los patit en la pròpia pell- absurdament
complicats per al contribuent, i costosíssims per als diferents
ens recaptadors degut al gran nombre de funcionaris que es necessita
per al seu cobrament i inspecció.
1.
Impost únic.
La implantació d'un únic instrument
monetari legal, de tipus pro-telemàtic i omniinformatiu,
permetria la supressió de tots els actuals sistemes fiscals,
i la seva substitució per un senzill sistema a base d'un
únic impost d'un tant per cent fix sobre el muntant
de totes i cadascuna de les factures-xec emeses en la comunitat
geopolítica, impost que es carregaria sempre al client.
Si partim de les dues constatacions següents:
- tota factura-xec comportarà obligatòriament
aquest impost, de manera que el seu rendiment serà directament
proporcional al volum total del mercat real de la comunitat geopolítica;
- el nombre total de factures-xec emeses diàriament
(mensualment, anualment...) en una comunitat geopolítica
donada, és elevadíssim;
- Comprendrem fàcilment que el percentatge
impositiu no hauria de ser excessivament elevat per a poder arribar
a cobrir les necessitats d'una comunitat geopolítica qualsevol.
Aquest tant per cent es podria calcular, a cada exercici -per
exemple anual-, en funció de les necessitats previstes.
Com es veu, aquest impost és del tipus «ITE»
(«Impost sobre el Tràfic d'Empreses»), ja que
comporta un tant per cent prèviament determinat per la llei,
igual per a tothom, sobre cada transacció efectuada.
No resultaria carregós per a ningú,
ja que estaria equitativament distribuït12.
El seu avantatge principal rau, però, en
la seva automaticitat de càlcul: tota discussió sobre
la quantitat a pagar és sobrera.
Un altre avantatge no gens menystenible és
la seva automaticitat de recaptació, que abarateix enormement
el seu cost. Efectivament, el tant per cent legislat a pagar haurà
de ser inscrit obligatòriament en cada factura-xec, de manera
que serà automàticament pagat junt amb ella. El control
d'aquest requisit l'efectua la mateixa xarxa telemàtica de
factures-xec, de manera que esdevé impossible cap engany
o frau fiscal. Finalment, els mateixos establiments comptables descomptaran
a cada factura-xec per ells cobrada el tant per cent indicat, i
el transferiran directament a un compte corrent que tindrà
obert el Tresor. A canvi d'aquest servei, els establiments comptables
rebran una comissió pactada entre la seva Confederació
General i les autoritats monetàries: aquesta serà
l'única despesa originada per la recaptació de l'impost
únic.
2.
Facilitar la vida.
De cara al contribuent, el principal avantatge
d'aquest impost únic és que li facilita enormement
les coses.
El consumidor ja no hauria de preocupar-se mai
més dels impostos, ja que que cada factura-xec signada comportaria
el percentatge corresponent, que no seria excessiu.
Per la seva banda, l'empresari podria calcular
anticipadament, a cada exercici, el total dels impostos a pagar
sobre les seves compres de matèries primeres, de béns
d'equip o de factors de producció (treball, capital...),
i podria carregar aquesta despesa sobre els seus preus de cost.
És evident que el treballador, com a tal,
no paga cap impost: ja que és l'empresari qui compra treball
i, per tant, qui paga l'impost corresponent.
Nota:
12
L'objecció que, amb aquest sistema, les grans empreses «verticals»
pagarien menys impostos que les molt especialitzades, es resol fàcilment
si la llei imposa a aquestes grans empreses de subdividir-se en
seccions de tal manera que el pas de mercaderies d'una secció
a l'altra comporti el pagament de l'impost. Quedarien així
en estat d'igualtat fiscal amb les altres empreses.
|