Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Capítol 4. La factura-xec. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. II Part. Introducció. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Capítol 5. La telemàtica.

  1. Definicions.
  2. Quina informació?.
  3. Aplicacions.
  4. El mercat telemàtic.
  5. Desmaterialització monetària.
  6. La disjuntiva actual.
1. Definicions.

La paraula telemàtica comença ja a ser usada correntment en tots els mitjans d'informació del nostre país.

S'ha format per la contracció dels dos termes, més familiars, de telecomunicació i informàtica. Podríem definir la telemàtica, doncs, com «la comunicació a distància (=telecomunicació) de la informació codificada i tractada segons lògica (=informàtica)».

La informàtica no és sinó un sistema molt sofisticat de tractament de la informació, que posa en joc, fonamentalment, tres elements:

  1. El material (en anglès, hardware, això és, «quincalla»): és l'eina, l'útil de treball; és l'ordinador, la quincalla que el constitueix, material i tangible. Aquesta quincalla és el suport físic de la informació.
  2. El logicial (en anglès, software, això és, «confiteria»): és la direcció, el mètode de treball; és el programa, intangible, lògic-abstracte, constituït per un conjunt d'instruccions elementals que, un cop introduïdes en la memòria central de l'ordinador, asseguren el seu funcionament.
  3. El llenguatge: tota informació s'expressa a través d'un llenguatge; també el programa ha d'expressar-se en un llenguatge, que l'ordinador ha de comprendre per a poder executar les instruccions que se li encomanen. Aquest llenguatge s'anomena llenguatge-màquina, i, doncs, fa de pont entre la màquina (material) i el programa (lògic-abstracte); consisteix en una codificació que emparella els conceptes lògics del programa amb fenòmens físics concrets: el pas de senyals elèctrics. Els senyals elèctrics, doncs, materialitzen la informació.

De la combinació de la informàtica amb les telecomunicacions -és a dir, les tecnologies de comunicacions a distància, de circulació i distribució de les informacions: telègraf, telèfon, ràdio, televisió, vídeo...- en neix la telemàtica, que no és sinó la possibilitat de connectar entre sí diversos centres informàtics, dispersos en l'espai, per tal que puguin transmetre's mútuament les informacions emmagatzemades o elaborades per cadascun d'ells.

De la combinació de la informàtica amb les tecnologies de control retroactiu, en neix la cibernètica, que no és sinó la possibilitat que l'ordinador corregeixi contínuament el seu propi funcionament, per comparació entre el programa i els resultats que es van obtenint.

2. Quina informació?.

Informàtica és tractament de la informació. Però de quina informació es tracta? Pot ser qualsevol informació sotmesa a tractament informàtic? No. Únicament pot ser-ho la informació que fa referència a fenòmens «científicament» analitzables. Només la informació sistematitzable, formalitzable, que pot ser expressada conforme a regles convencionals o a lleis «científiques», pot ser objecte de tractament informàtic.

Perquè els programes informàtics són lògics, són conjunts d'operacions formals a realitzar sobre unitats informatives. I no té cap sentit sotmetre a operacions lògiques tot allò que depèn de la lliure imaginació, creativitat, intuïció humanes i que, per tant, no se sotmet a cap sistema ni a cap llei, encara menys a cap lògica -que és el més estricte dels camps de concentració-.

En un mot: tot allò que no és objecte de «ciència», tampoc no és objecte de tractament informàtic. Un ordenador no pot donar resultats ni respostes concernents a problemes ètics, morals, polítics, estètics... Únicament pot ajudar l'home a resoldre els problemes originats en el camp dels fenòmens objecte de «ciència», perquè, en aquest camp, es limita a repetir, imitar els esquemes de pensament lògic de l'home, i a executar-los. I, quan els executa, ho fa amb una gran rapidesa i precisió, evitant així a l'home d'haver de realitzar llarguíssims i enutjosos càlculs i operacions mentals.

Aquestes rapidesa i precisió són el gran avantatge i la gran utilitat de la informàtica; i encara que el seu camp d'aplicació estigui rígidament delimitat, el resultat final és que l'home compta amb un instrument molt perfeccionat d'anàlisi de la realitat fenomènica que li permet, després, de prendre les seves lliures opcions i decisions ètiques, polítiques, estètiques... de gran responsabilitat, sobre la base d'un coneixement dels fenòmens molt més complet i perfeccionat.

3. Aplicacions.

No per estrictament delimitat, el camp d'aplicació de la tecnologia informàtica és més reduït. Al contrari, el seu ús s'imposa cada dia més en multitud d'àmbits i de tasques, fins a tal punt, que arriba a constituir una autèntica revolució social.

Des dels programes per a l'ensenyament i la investigació, fins a la robòtica (o robotització de la producció: és a dir, producció industrial realitzada per robots, màquines amb un cervell electrònic) i la buròtica (o automatització de les tasques de despatx i oficina), pasant pel vídeo, el vídeo-text, els jocs electrònics o els miniordinadors personals, que atreuen el gran públic, multitud i multitud d'aplicacions pràctiques de la informàtica i de la telemàtica existeixen, i moltes altres estan encara per inventar.

Per altra banda, el ràpid progrés tecnològic porta a una progressiva miniaturització dels aparells, al seu abaratiment constant, i a l'elaboració de llenguatges home-màquina (que no s'han de confondre amb el llenguatge-màquina de què abans hem parlat) cada cop més propers al llenguatge humà, -totes les quals coses faciliten en gran mesura l'ús d'aquesta tecnologia-.

4. El mercat telemàtic.

Però el que aquí ens interessa particularment és la possibilitat d'aplicar la telemàtica a la configuració d'un nou sistema monetari.

Això no és cap cosa nova, i ja tothom ha sentit parlar de diner electrònic o de pagament electrònic. Hom utilitza també el terme genèric de monètica.

Ara bé, les diferents iniciatives que ja estan en marxa al respecte en diferents països, també en el nostre, no s'engloben en el context d'una reflexió teòrica sobre el sistema monetari i la seva funció social. A aquesta mancança fonamental, i a més a més molt perillosa, volem posar remei.

En el capítol anterior hem descrit la factura-xec, l'instrument monetari que proposem com a alternativa als irracionals instruments monetaris en vigència. Ara, ens ocuparem de com portar a la pràctica aquesta factura-xec amb l'ajut de la telemàtica; això és, de la factura-xec pro-telemàtica. Les grans possibilitats de la telemàtica fan que aquesta tecnologia s'adapti perfectament a les necessitats i característiques de la factura-xec.

Factura-xec pro-telemàtica vol dir, senzillament, que tota factura-xec emesa ho serà a través d'un sistema telemàtic centralitzat a nivell imperial. Posar a punt aquest sistema és, tecnològicament parlant, la cosa més fàcil del món.

Tal sistema telemàtic hauria de comprendre els següents elements:

  1. Centres telemàtics-monetaris:
    • centres facturadors privats: tots i cada un dels establiments de venda mercantil (empreses; comerços al major; comerços i indústries al detall), per petits que siguin, constitueixen un centre facturador. Hauran d'estar, doncs, proveïts de miniordinadors facturadors que, a més a més, estaran dotats d'una impressorà que imprimirà, a cada acte de compra-venda efectuat, la factura-xec corresponent. El proveïdor només haurà de teclejar les instruccions adequades per a què quedin consignades totes les característiques de la transacció -segons hem indicat en el capítol anterior-; prèviament a l'establiment de la factura-xec, haurà d'haver comprovat la identitat del client (existeixen a aquest efecte diversos mecanismes d'identificació entre els quals es pot escollir). El client, finalment, només haurà de signar la factura-xec.
    • centres comptables privats: són els establiments comptables (recordem: Bancs de Negocis i Caixes d'Estalvis). En un d'aquests establiments, cada persona tindrà obert el seu compte corrent personal. Cada factura-xec, un cop signada pel client, serà enviada pel proveïdor al seu establiment comptable, el qual inscriurà la quantitat corresponent en el seu compte corrent. L'establiment comptable del proveïdor enviarà la factura-xec a l'establiment del client, on s'efectuarà també el corresponent càrrec en el compte corrent d'aquest, i on, posteriorment, la factura-xec serà microfilmada i arxivada. Cada establiment comptable estarà encarregat de la realització dels estudis d'anàlisi i estadística corresponent a la totalitat de les factures-xec signades per llurs clients en cada exercici ben determinat. (Aquestes analítiques-estadístiques hauran d'efectuar-se amb omissió total de referències personals als agents de cada acte monetari; a aquest respecte, vegeu el capítol 6).
    • centre imperial, depenent de les autoritats monetàries de la comunitat geopolítica: a aquest centre arribaran les dades analítiques-estadístiques elaborades per cada establiment comptable, i es realitzaran les analítiques-estadístiques globals de tot l'imperi.
  2. Connexions telemàtiques-monetàries: aquestes connexions no són absolutament necessàries per a la posta en marxa del sistema monetari proposat, però, a mesura que es vagin establint, aniran simplificant els processos descrits anteriorment a realitzar per a cada centre telemàtic:
    • connexions entre cada centre facturador i llur corresponent establiment comptable: això possibilitarà l'automaticitat de la inscripció en compte corrent, sense necessitat d'esperar a enviar la factura-xec.
    • connexions entre centres comptables (establiments comptables): això possibilitarà l'automaticitat del càrrec en el compte corrent del client.
    • connexions entre els centres comptables i el centre imperial, per a possibilitar la transmissió automàtica de les dades analítiques-estadístiques elaborades per a cada centre comptable.

La realitat mercantil resultant de la radical supressió dels instruments monetaris actuals, i la seva substitució per la xarxa monetària telemàtica que acabem de descriure, l'anomenem mercat telemàtic. En el mercat telemàtic, cada transacció elemental està plenament documentada: hi ha per tant una total nitidesa del mercat, una informació exhaustiva sobre ell, que, sempre que sigui posada a disposició de tota la població -i no únicament d'un sector privilegiat- representa una font inesgotable de majors riquesa, llibertat i capacitat d'actuació intel·ligent i eficient.

El mateix podria dir-se de la societat telemàtica, o conjunt d'actes socials-monetaris en el sí d'una xarxa telemàtica de factures-xec.

5. Desmaterialització monetària.

Amb la xarxa monetària telemàtica i la factura-xec pro-telemàtica s'assoleix una gran desmaterialització del sistema monetari, que mostra ben clarament la seva mancança de qualsevol valor intrínsec, i la seva naturalesa purament instrumental-abstracta.

El poder de compra de cada persona estarà constituït, simplement, per una xifra en el seu compte corrent.

Aquest poder de compra es podrà mobilitzar únicament per l'emissió d'una factura-xec pro-telemàtica: la passació d'escriptures conseqüent és automàtica, a través de l'ordinador.

La factura-xec, que, per ser un tros de paper, és la part més material del sistema monetari proposat, fins i tot podria ser suprimida i substituïda per una memòria magnètica que s'imprimiria directament en la tarjeta del client i en la xarxa telemàtica dels establiments comptables.

6. La disjuntiva actual.

Ens agradi o no ens agradi, el cert és que el mercat telemàtic serà un fet d'aquí a molt pocs anys.

En alguns llocs del nostre país, per exemple, ja funcionen unes targetes de pagament electrònic. En altres països, i especialment en el Japó, aquesta pràctica ja està bastant estesa.

Ara bé, tal com es va duent a terme ara com ara, la telematització del sistema monetari no serà total, sinó que es farà de manera paral·lela al sistema actual. No se suprimiran radicalment, com hem proposat, els instrument monetaris anònims vigents, sinó que es conservaran al costat dels instruments monetaris telemàtics, personalitzats: d'aquesta manera, sempre serà possible passar d'un tipus de circulació monetària a l'altre. I, doncs, serà impossible d'obtenir una comptabilitat imperial total, i serà impossible d'assolir una personalització i responsabilització eficaces dels actes monetaris, en vistes a la desaparició de la corrupció per diner. Tots els objectius que hem assignat a la factura-xec pro-telemàtica seran, per principi, inassolibles; hi haurà hagut progrés tècnic, però el progrés social serà nul.

Nosaltres proposem, doncs, la telematització completa del sistema monetari; que això no ha de representar, necessàriament, el control absolut de l'Estat sobre el ciutadà, intentarem demostrar-ho en els capítols següents.
 

Capítol 4. La factura-xec. Assaig sobre moneda, mercat i societat. Índex. Assaig sobre moneda, mercat i societat. II Part. Introducció. Assaig sobre moneda, mercat i societat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte