1. El bé comú mercantil en l'actualitat.
2. El bé comú mercantil en règim de factura­xec.
3. Imperialització del bé comú mercantil.
4. Economia.

Ara bé, la confirmació de la hipòtesi exposada en aquesta Quarta Part afavoreix i reforça l'aplicabilitat pràctica de les propostes socials esmentades.

1. El bé comú mercantil en l'actualitat.

Com ja hem indicat diverses vegades, en l'actualitat, l'hipotètic bé comú -això és, la hipotètica possibilitat d'inventar diner (poder de compra) en funció dels excedents de producció realment existents en el mercat-, és apropiat pels Bancs i pels Estats, els únics que tenen la capacitat -legal o consuetudinària-pràctica- d'inventar diner.

En el capítol 2, Primera Part, hem vist com aquesta capacitat s'ha anat desenvolupant i modificant al llarg dels temps.

Ara bé, el fet que actualment no existeixi un sistema monetari informatiu i omnidocumentari, significa que ni els Bancs ni els Estats coneixen amb exactitud el bé comú. Tot i que la informació dels Estats, i potser encara més la dels Bancs, sobre el mercat, és molt superior a la del comú de la gent, no per això deixa de ser imperfecta i parcial.

Ens trobem, doncs, amb la següent situació: Bancs i Estats utilitzen el bé comú mercantil de cada comunitat imperial, únicament en la mesura que el coneixen o l'intueixen, i sempre sectorialment, cadascun per la seva banda. En conseqüència, la invenció de diner que realitzen, -deixant de banda que pugui ser injusta- és sempre desequilibradora, perquè:

1. no és global i integrada a nivell de tota la comunitat imperial, sinó sectorial, independent...;
2. no és exacta, sinó gairebé sempre excessiva o deficitària, provocant així les conegudes crisis d'inflació i deflació;
3. el poder de compra inventat no va a parar, finalment, a aquells sectors socials on fa realment falta per tal d'equilibrar el mercat.

2. El bé comú mercantil en règim de factura-xec.

La simple posta en marxa d'un sistema monetari a base de la factura-xec pro-telemàtica, és la base, alhora, de:

1. La confirmació o infirmació de la hipòtesi del bé comú mercantil: només cal, a partir de les dades exactes proporcionades per l'omnicomptabilitat analítica-estadística, realitzar els càlculs oportuns; de totes maneres, aquesta confirmació o infirmació no pot ser immediata, sinó que haurà d'estar precedida d'un període més o menys llarg de promoció de les llibertats socials i mercantils necessàries perquè el bé comú sorgeixi amb espontaneïtat i fluïdesa, amb tota la seva potència. Si, al llarg del temps, el bé comú es mostra persistent, constant i, millor encara, creixent, llavors hom podrà donar per confirmada la seva existència.
2. I, en cas de confirmació, el seu coneixement exacte, precís i global, juntament amb el coneixement dels sectors socials cap als quals és més oportú i beneficiós de canalitzar la invenció de diner corresponent. Aquest coneixement del bé comú mercantil és la plataforma d'una nova sèrie d'actuacions socials molt riques en possibilitats, com veurem a continuació.

Segons la nostra hipòtesi, el bé comú mercantil consisteix en l'existència, en el mercat, d'uns excedents de producció deguts a l'actuació d'unes forces de producció comunitàries no remunerades pel mercat.

Aquestes forces de producció comunitàries no són cap misteri, sinó que poden ser explicades de diferents maneres.

Una explicació factible és la que pren en consideració l'esforç productiu de les generacions passades, de les persones que ara són al cementiri i no cobren, mentre que nosaltres continuem aprofitant llurs obres. Per exemple: ningú no paga royalties perpoder construir o utilitzar una roda.

Una altra explicació possible és la que té en compte el nivell cultural global d'una comunitat: la saviesa, la pau, la cultura, l'educació, el desenvolupament tècnic, el benestar social, psicològic, material..., són factors que, indirectament però innegablement, contribueixen en gran mesura a elevar la productivitat de cada comunitat humana.

Un altre factor important a tenir en compte és la llibertat mercantil. Com més lliurement pot organitzar-se un mercat, major és la seva vitalitat, i major és, doncs, la seva capacitat de generar excedent mercantil.

No és, però, el nostre objectiu, de donar aquí una explicació més rigorosa sobre l'actuació dels agents productius comunitaris; ens interessa únicament, ara, de recalcar que tots aquests factors actius no són propietat privada de ningú, sinó patrimoni de tota la comunitat. És basant-nos en aquesta constatació que proposem la imperialització del bé comú mercantil.

La imperialització del bé comú mercantil no significa, de cap de les maneres, la imperialització dels excedents de producció, els quals, evidentment, sí que són de propietat privada.

Entenem, en canvi, per imperialització del bé comú mercantil, la imperialització de la capacitat d'inventar diner en funció dels excedents de producció mercantil realment existents. Això vol dir que la comunitat imperial, a través de l'Estat, el seu gerent, és l'única amb capacitat constitucionalment reconeguda d'inventar diner a partir únicament d'excedents de producció. Com a garantia d'aquesta invenció, la comunitat compta amb els excedents positius de tots els comptes corrents a la vista, també imperialitzats.

Pel que fa als Bancs, i com ja hem dit en una altra ocasió (capítol 12), aquests podran continuar inventant diner, però basant-se únicament i exclusivament en capitals i reserves propis, i en capitals cedits contractualment a ells amb tal fi; però mai basant-se sobre els excedents de comptes corrents a la vista.

De la imperialització del bé comú mercantil així entesa, se'n derivarà un conjunt de possibles realitats que nosaltres anomenem «econòmiques».

4. Economia.

L'actuació autopolítica a partir del coneixement precís i exacte del bé comú mercantil existent en la comunitat geopolítica, l'anomenem «economia». Etimològicament, economia significa «repartició equitativa (NOMOS, -NOMIA), entre tots els membres de la comunitat, de la riquesa comunitària (OIKOS, ECO-)».

Quan, en una comunitat imperial qualsevol, l'existència del bé comú mercantil sigui un fet llargament experimentat i comprovat, la font de tota riquesa comunitària, de tota massa monetària comunitària, pot passar a ésser únicament i exclusiva la invenció de diner comunitari (per imperialitzat) en funció dels excedents de producció mercantil. Podrà desaparèixer, doncs, l'impost d'omnisolidaritat comunitària.

Quan, en el capítol 14, hem parlat de l'obtenció de la massa monetària comunitària a través d'aquest impost únic, hem afegit que es podien preveure unes mesures complementàries per a augmentar aquesta massa; si el bé comú mercantil es mostra fort i amb tendència creixent, aquestes mesures complementàries poden passar a ser les principals, i l'impost es pot anar reduint progressivament, fins a supressió total.

La massa monetària comunitària estarà, llavors, assegurada pels següents mecanismes:

1. Invenció de diner comunitari en funció dels excedents de producció inversiva realment existents en el mercat: aquest diner serà repartit i reprivatitzat sota forma de crèdits comunitaris a la inversió a aquelles empreses que ho sol·licitin, amb les suficients garanties d'eficàcia i rendibilitat.
2. Invenció de diner comunitari en funció dels excedents de producció de consum (mercaderies en mans dels comerços i indústries al detall) realment existents en el mercat: aquest diner serà repartit i reprivatitzat sota forma de finances comunitàries al consum, segons els Estatuts financers assenyalats en el capítol 14.
3. Els saldos positius de tots els comptes corrents a la vista, imperialitzats, constituiran la garantia comptable-abstracta d'aquesta invenció de diner comunitari.
4. Eventualment, en casos de dèficits greus en determinats sectors productius, podrà procedir-se a una congelació parcial i selectiva de comptes corrents, per a creditació de tals sectors.