Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.

Presentació de l'Eurocat a la seu de la PIMEC, a càrrec de l'enginyer Marcel Coderch i Collell el divendres, 4 d'abril del 2014. Perfil editor: Jordi Griera. Data de publicació: Dimarts, 15 d’abril del 2014. Durada: 24 minuts i 10 segons. Idioma: català.

Explicació resumida de com es crea el diner, començant per unes afirmacions comunes sobre aquesta eina que resulta que no són certes i unes frases lapidàries explicatives de l'actual realitat monetària. El Banc Central d'Anglaterra ens explica en dos documents com funciona la creació del diner. El diner que té un banc és un deute que ha contret amb els impositors. Els bancs de fet multipliquen el diner que crea el Banc Central respectiu. La major part del diner són dipòsits bancaris. Els bancs són simples intermediaris entre els estalviadors i els inversors. Els bancs i les empreses tenen una comptabilitat amb actius i passius, la diferència entre actius i passius és la riquesa de l'entitat. El banc, a l'inrevés de l'empresa, té en l'actiu els crèdits que ha donat i en el passiu els dipòsits, mentre que una empresa té en el passiu els crèdits. Quan un banc emet un crèdit, s'assegura que el deutor és solvent, crea dos apunts comptables, però alhora incrementa la massa monetària. Un cop el diner del crèdit és creat, es distribuït. Els crèdits creen dipòsits, no els dipòsits possibiliten crèdits. El 97% del diner ha estat creat pels bancs amb els crèdits. Quan el client amortitza un deute, el banc destrueix aquell diner. El diner que existeix és la diferència entre els crèdits que es van concedint i les amortitzacions que van matant el crèdit. Els bancs tenen el poder de decidir per quina activitat es crea diner i per quina no es crea. Com els bancs decideixen invertir majoritàriament en l'economia especulativa i no en l'economia productiva. Els governs solen realitzar les seves inversions endeutant-se. Els deutes acumulats dels governs poden provocar, amb el seu endeutament formal, un greuge per les generacions futures. Contràriament, el govern no ha de ser insolvent per augmentar el nivell d'activitat econòmica si hi ha atur. Descripció de les reivindicacions del col·lectiu «Diner Positiu»: 1. Als bancs no se'ls ha de permetre realitzar la creació de diner. 2. El diner ha de ser creat per un procés democràtic i transparent que treballi per l'interès públic. 3. El diner que es crea, ha de fer-ho a través de l'economia real, i després eventualment pot entrar dins l'economia bancària. 4. El diner s'ha de crear lliure de deute. El problema de l'interès del deute, deute que esdevé impagable, a l'hora de crear diner com a deute. Com que canviar la realitat monetària és un objectiu molt ambiciós, mentrestant el que podem fer és crear el nostre propi diner. El diner és una xarxa de confiança, que podem utilitzar com a eina de transformació social amb la proposta de l'Eurocat.

Viquipèdia: Marcel Coderch i Collell:

https://ca.wikipedia.org/wiki/MarcelCoderchiCollell

Agraïment a l’Associació Diner Comunitari per aquesta informació. Enllaç del perfil a «YouTube»:

https://www.youtube.com/channel/UCKFBqKq9gWiS3guJEvbCew

https://www.youtube.com/watch?v=cniKaO-Kg5g
https://youtu.be/cniKaO-Kg5g

Més informació en el següent enllaç:

http://euro-cat.cat


Enllaços relacionats:

La moneda i la constitució.

La moneda és font de vida. Martí Olivella.

Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.

En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.

El superordinador Beowulf.

Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.

Jordi Griera: «La intel·ligència artificial ha de ser de codi obert i de titularitat pública».

La desunió fiscal europea. Joan Casals.

Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.

La moneda social per Jordi Griera.

La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.

Monedes socials, per què? Jordi Griera.

Descoberta a La Bastida una fortificació de fa 4.200 anys, única a l'Europa continental. Murcia.com. Dijous, 27 de setembre del 2012.

El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.

Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.

Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte