Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

El moment és ara.

Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.

Sant Jordi a Vilanova i la Geltrú. Parada de la Fundació INEVAL.

Manifest complet.

Un perill imminent.

Els càrrecs electes en els ajuntaments, les diputacions i les comunitats autònomes, es troben davant d'un panorama econòmic més que preocupant: En el seu territori la meitat de la població activa ocupada (50,5% en la mitjana estadística de l'Ministeri de Treball) es guanya la vida treballant com a autònom o en una petita empresa, que també pot ser una botiga. Una part molt important de les citades fonts de riquesa estan en imminent risc de tancament i defunció, amb les repercussions en cadena que cada tancament comporta per al municipi. El gran dilema de l'càrrec electe és que s'adona el problema, però no té recursos per solucionar-ho.

En efecte, el Banc Central Europeu està donant diners a cabassos als bancs ia les grans empreses, i està finançant als estats de la Unió mitjançant la compra del seu deute. Amb aquests diners, el Govern Central d'Espanya està prenent mesures que beneficien a les grans i mitjanes empreses, i també a particulars seleccionats segons els criteris de l'ingrés mínim vital i el subsidi d'atur; però, ningú està atenent les empreses petites i microempreses, tot i que donen ocupació a la major part de la població.

És aquí on ha d'incidir, imprescindiblement, l'acció de l'administració pública. La seva falta de mitjans, de diners, es pot resoldre amb els instruments monetaris complementaris que el dret europeu permet i la Comissió Europea fins i tot ha subvencionat. El propòsit d'aquest Manifest és que la societat i els seus dirigents prenguin consciència de el problema i de l'existència d'una via ràpida per resoldre-ho.

Definim la situació actual com una dràstica reducció de l'efectiu en mans dels particulars i les empreses, a causa de la disminució forçosa de la facturació i als ERTO's. La teoria monetària ensenya que una reducció tan brutal de liquiditat porta a una depressió, amb totes les conseqüències de destrucció del teixit empresarial i desocupació. La solució per a aquest problema és que les autoritats augmentin l'oferta monetària en la proporció en què ha estat destruïda. És una nova realitat el descobriment pel públic de com els diners pot ser creat al seu gust per la banca i els bancs centrals, tal com s'ha vist durant l'últim semestre, quan el Banc Central Europeu (BCE) ha creat del res la quantitat de sis-cents mil milions d'euros, ja que el BCE ha comprès la necessitat que esmentem més amunt. No obstant això, el problema és que, perquè aquests nous euros arribin a la gent (que és qui més els necessita), el circuit obliga a passar a través dels estats, els bancs i les empreses, amb grans pèrdues de temps i comissions en cada un dels successius esglaons. Un temps que a més s'allargaria de manera inacceptable si es pretengués, com alguns proposen, fer arribar els diners a les persones mitjançant els multiplicadors keynesians de la despesa pública.

Precisament per aquestes circumstàncies van ser creades les monedes complementàries locals i els circuits de crèdit comercial, de les quals tenim com a casos d'èxit coneguts Bristol Pound, les Berkshares, el WIR i el Sardex, entre d'altres. Les monedes socials i complementàries són instruments provats des de fa molt temps i és conegut que serveixen per a resoldre l'exclusió econòmica i social a nivell dels particulars, els autònoms i les petites empreses.

Diners emès per l'administració propera o entitats coordinades amb ella.

2020 serà recordat com l'any en què tot va poder ser. Temes tabús com la renda bàsica universal, tot i que amb matisos, han estat objecte de debat públic, i els diners digital dels bancs centrals (CBDC) està sent analitzat com una opció interessant per a resoldre les limitacions de la política monetària convencional. És també, per a les administracions perifèriques de l'Estat, el moment d'actuar propositiva emetent els diners que els Estats no poden proporcionar.

No cal que les administracions s'endeuten en euros, ja que és possible emetre diners sense necessitat de recórrer a cap prestador. La resposta són les monedes complementàries impulsades per les administracions locals o per ens comunitaris, associacions o fundacions, en conveni amb elles.

Per això pensem que és hora de plantejar el debat sobre un nou model de pagament digital emès a nivell proper a les necessitats, i sobretot és hora d'actuar. La tecnologia ho permet i proporciona la solució natural per als problemes de liquiditat de les administracions locals, agilització dels pagaments als seus proveïdors i per poder atendre necessitats socials imperioses, cosa que amb els recursos actuals resulta impensable. Comptem amb moltes experiències reeixides de monedes paral·leles que s'han complementat a els diners legal en èpoques de liquiditat complicada, aportant el mateix valor que els diners oficial a l'economia local, i més amb una clara millora en la seva distribució local, de forma més ajustada a les necessitats del territori i de les persones que hi viuen.

Instem, doncs, a tots els agents socials ia les administracions locals (municipis i diputacions) i autonòmiques, a cooperar en la creació i el foment urgent de nous instruments monetaris, així com a reforçar els ja existents. Els més de cinquanta experts repartits per tot Espanya que signem aquest manifest, l'Institut de la Moneda Social i l'Observatori de la Moneda Complementària, oferim la nostra col·laboració a aquestes administracions. La gran quantitat de casos pràctics que ja existeixen facilitarà una posada en marxa de noves iniciatives en un molt curt espai de temps ia baix cost. Es necessita, en primer lloc, el suport i la iniciativa de les administracions públiques.

Més informació.

El 2013 els experts convocants es van constituir en una «Plataforma IMS» sota l'empara de la Fundació INEVAL, ineval.org, per compartir els seus coneixements. La majoria formen part d'una associació civil posterior anomenada «Institut de la Moneda Social», monedasocial.org, i les seves realitzacions es troben recollides, en bona part, a l'Observatori de la Moneda Complementària, observatoriomc.com.

Web per a poder signar:

https://www.ineval.org/ahora/

Manifest en català en format «PDF»:

https://www.ineval.org/[downloads]/MomentAra.pdf


Enllaços relacionats:

Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero. Xarxanet. Colectic. Xavi Aranda.

La moneda i la constitució.

La moneda és font de vida. Martí Olivella.

Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».

Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.

En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.

El superordinador Beowulf.

La desunió fiscal europea. Joan Casals.

Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.

Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.

La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.

La moneda social per Jordi Griera.

Monedes socials, per què? Jordi Griera.

La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.

El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.

Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.

Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.

Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte