Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Presentació de la moneda local de Barcelona, el Rec.

La tarja amb un codi QR que es podrà utilitzar per a pagar amb recs als establiments adherits a la campanya. Foto EFE.El dimecres, 3 d’octubre del 2018, es va presentar a Barcelona la posada en marxa d’una moneda telemàtica local, el Rec, batejada així en record de l’antic Rec Comtal, que s’ofereix a la capital catalana circulant permanentment dins del seu municipi, per dinamitzar la seva economia com ho estan fent diferents monedes similars en altres indrets, com la Turuta a Vilanova i la Geltrú, el Wir a Suïssa o el Bristol Pound.

En Jordi Griera, membre d’honor de la nostra associació, reivindica que el diner ha de ser generat sense interès per tal que no acabi sent un bé escàs dins de l’economia productiva i de consum (deflació), i no vagi a parar exclusivament a l’economia especulativa (inflació). Agustí Chalaux explicava aquesta coexistència de les dues situacions i li aplicava el nom d'estagflació.

El Rec és una eina exclusivament telemàtica adaptada a aquest requisit. En la mesura que vagi consolidant la seva seguretat, aporti confiança a les persones que l’utilitzen i perduri més enllà dels avatars de la política de partits, assolirà el seu ambiciós objectiu de recuperar la sobirania monetària perduda amb monedes com la pesseta i el franc. En Martí Olivella, autor del llibre El poder del diner, és el primer responsable d’aquest projecte al qual li desitgem esdevingui un excel·lent servei públic.

Equip del Centre d’Estudis Joan Bardina.
Primera versió: Dimecres, 17 d’octubre del 2018.
Darrera modificació: Diumenge, 8 de setembre del 2019.


El rec, la nova moneda local de Barcelona, arrenca amb 40.000 euros per al comerç de proximitat.

Ara.cat. Logotip.Ara. Dimecres, 3 d’octubre del 2018.

El rec, la nova moneda local de Barcelona, arrenca amb 40.000 euros per al comerç de proximitat.

Els beneficiaris de la renda municipal garantida reben el 25% dels ajuts amb aquesta divisa virtual.

Germán Aranda. Barcelona 3/10/2018, 15h24'.

La Soumia comprant amb recs a la parada del Javier Miravitlles al mercat del Besòs / Foto: Cèlia Atset.
La Soumia comprant amb recs a la parada del Javier Miravitlles al mercat del Besòs / Foto: Cèlia Atset.

A la Soumia Sebti, veïna del barri del Besòs de 36 anys, només li queden cinc recs, moneda local i virtual que comença a funcionar oficialment avui a Barcelona. Els altres 230 euros que ha rebut, corresponents al 25% de la renda municipal garantida, ja se'ls ha gastat en comprar fruites, roba i carn en una carnisseria halal i en canviar els vidres de les ulleres de la seva filla. «Tinc tres fills i cada dia hem de comprar menjar al barri, així que fins i tot podria gastar més», diu il·lusionada amb el nou projecte.

La María Bueno no recorda el seu codi pin i s'ha quedat sense poder estrenar els seus recs, però tan bon punt el recordi els farà servir per comprar peix, «perca, que no té espines, per als nens i sèpia per fer paella», i mandarines i raïm a la fruiteria, entre altres coses, al mercat municipal del Besòs. En total són sis els mercats de l'eix Besòs (districtes de Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí) i un total de 86 comerços i paradetes els que participen en el pla inicial d'aquesta iniciativa municipal que comença movent uns 40.000 euros només amb aquesta quarta part de les rendes municipals garantides repartides entre les 315 primeres famílies usuàries.

«Es tracta d'una eina per fomentar el comerç de proximitat, fidelitzar clients i evitar la desertificació dels barris, que els ciutadans no vagin només a les grans superfícies o al comerç electrònic», ha explicat Pisarello durant l'acte de presentació.

El rec, la nova moneda local de Barcelona, arrenca amb 40.000 euros pel comerç de proximitat. / Foto: Cèlia Atset.
El rec, la nova moneda local de Barcelona, arrenca amb 40.000 euros pel comerç de proximitat. / Foto: Cèlia Atset.

Per tenir recs (recurs econòmic ciutadà) només cal descarregar-se una aplicació a l'Android (a l'iPhone encara no han aconseguit implementar-la) i comprar-los amb euros de la targeta bancària (el valor és el mateix, un rec és un euro). Més enllà dels comerciants o els beneficiaris de la renda garantida, qualsevol ciutadà ho pot fer. El Bernat Rodríguez, per exemple, és administratiu al Centre d'Atenció Primària del Besòs i, com que va trobar interessant la proposta, es va descarregar l'aplicació voluntàriament i ha començat posant deu euros «per començar a bellugar pel barri», tot i que ell viu a l'Hospitalet. «És una manera d'aportar diners al barri sabent que aquella moneda no pot sortir d'aquí», afegeix.

El projecte segueix els passos d'altres ciutats com Santa Coloma de Gramenet, on ja fa un any que funciona la moneda local dins el projecte pioner Digipay4Growth, en el qual també participen la ciutat de Bristol i l'illa de Sardenya. En un estadi més avançat, Santa Coloma ja treballa per pagar part dels salaris públics amb la grama, equivalent colomenc del rec.

Els comerciants del mercat, per ara, s'han donat d'alta a l'aplicació però no hi han posat diners per comprar en altres paradetes, sinó que esperen les primeres compres dels usuaris. Després, els comerciants, a diferència dels usuaris particulars, podran canviar els recs per euros un cop acumulin una certa suma. «Ja tinc clients que m'han preguntat si podran pagar en recs i els he dit que sí», avisa el Javier Miravitlles, paradista i president de l'agrupació del mercat.

Comerciants reticents.

No obstant això, altres comerciants no són massa optimistes. «Per ara jo no ho veig gaire factible. On gasto més calés és al meu majorista, això seria el següent pas, però és un bon començament», diu el Paco Valverde, propietari del bar del mercat del Besòs, mentre serveix un tallat i un entrepà de truita de patates per 3,10 euros. Encara no accepta recs. El Jordi Muntia, peixater, hi està d'acord: «Ara mateix no podem anar a comprar el peix fresc amb aquests recs, així que no m'interessa».

El coordinador del projecte, Martí Olivella, està d'acord amb ells però creu que «encara és una fase molt incipient del projecte» per començar a convèncer els proveïdors de Mercabarna o altres punts per participar-hi. «Quan el consum estigui més consolidat i identifiquem els proveïdors, els majoristes, anirem a parlar amb ells», afirma. Una altra manera d'ampliar-ho serà poder intercanviar recs per grames, «ho estem estudiant», diu Olivella. Estima que en la seva primera fase el rec mourà entre 50 i 60.000 euros al mes, un mig milió d'euros anuals, que en facturació podria suposar el doble, entre un milió i un milió i mig, en el moment que els recs es facin servir en més d'una ocasió.

Els més reticents, com l'Efrén Alonso, peixater, ni tan sols saben ben bé com funciona. «Tinc quatre fills i no he pogut anar a les reunions informatives, quan surto d'aquí vaig amb ells cap a casa. Em vaig assabentar ahir de la seva existència», explica. Pregunta com funciona i diu que potser s'ho pensa, però es mostra escèptic: «Digue'm antic, però a mi on es posi un bitllet de cent euros... m'entens?» Si el projecte funciona, la demanda dels consumidors els acabarà convencent.

Enllaç de l’article original en català:

https://www.ara.cat/societat/moneda-Barcelona-arrenca-comerc-proximitat_0_2099790146.html


Arriba el rec, la moneda electrònica de Barcelona.

El Periódico de Catalunya. Logotip.El Periódico de Catalunya. Dimecres, 3 d’octubre del 2018.

Comerç local.

Arriba el rec, la moneda electrònica de Barcelona.

Gisela Macedo.

Barcelona. Dimecres, 3/10/2018. Actualitzat a les 19h47’.

Un comerciant cobra a un client a través de l'aplicació REC Barcelona. / Foto: Maite Cruz.
Un comerciant cobra a un client a través de l'aplicació REC Barcelona. / Foto: Maite Cruz.

Barcelona ha estrenat aquest dimecres el rec (Recurs Econòmic Ciutadà), una moneda electrònica ciutadana que des de l’ajuntament presenten com «una alternativa al sistema econòmic i monetari globalitzat» amb l’objectiu d’afavorir el comerç de proximitat. D’aquesta manera, es posa en marxa una de les propostes del programa electoral d’Ada Colau, amb la qual Barcelona s’uneix a una iniciativa que ja existeix en altres ciutats com ara Santa Coloma de Gramenet, Lisboa i Bristol.

El projecte s’ha posat en marxa a tres barris barcelonins de l’«eix Besòs»: Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris, on s’han convertit un total de 40.000 euros a recs.

El rec, que equivaldrà sempre a l’euro, ha començat a fer-se servir aquest dimecres als comerços a mig gas, ja que actualment el seu ús només es pot donar a través d’una aplicació gratuïta, disponible únicament per a dispositius Android. «En les pròximes setmanes estarà disponible per a iPhone», ha afirmat Martí Olivella, un dels impulsors del projecte, en una roda de premsa al mercat del Besòs, on s’ha presentat la iniciativa.

Pagar amb el mòbil.

En aquesta aplicació, anomenada Rec Barcelona, els usuaris poden escollir la quantitat que desitgen canviar d’euros a recs, vincular la seva targeta bancària al programa informàtic i a continuació ja podran pagar a través del seu dispositiu en qualsevol dels comerços que s’hagin adherit a la proposta, que es poden trobar a la mateixa aplicació. De la mateixa manera, hi ha la garantia que els usuaris podran convertir els recs a euros en qualsevol moment, segons ha explicat Olivella.

Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde, ha exposat durant la presentació d’aquesta moneda electrònica que el seu objectiu és «aconseguir fidelitzar els clients amb el comerç de proximitat, evitar la desertificació dels barris i aconseguir que les despeses dels ciutadans no vagin a parar només a les grans superfícies i al comerç electrònic».

Actualment hi ha 85 comerços municipals que s’han unit al projecte i també hi ha 315 usuaris del programa B-Mincome, creat per lluitar contra la pobresa, que rebran un 25% de la renda municipal d’inclusió en recs. «Comencem amb aquesta prova pilot amb l’esperança que s’hi vagi incorporant més gent», ha dit Pisarello, que ha destacat també el suport que ha rebut aquesta iniciativa per part de la Unió Europea.

Diversitat d’opinions entre els comerciants.

Entre els comerciants adherits al projecte hi ha el Javier, carnisser al mercat del Besòs: «Això ajudarà els comerços de barri», ha remarcat il·lusionat amb la iniciativa, igual que el Jack, peixater del mateix mercat, que ha explicat que no té intenció de convertir els recs que pugui guanyar a euros, sinó que el seu objectiu és que aquesta moneda circuli. No ho veu amb els mateixos ulls la Loli, una altra comercianta, que no n’està convençuda, especialment per l’ús que requereix de la tecnologia. No obstant, no descarta la seva adhesió al projecte en un futur: «Si veig que va bé m’ho podria plantejar», ha comentat. En vista de les diferents opinions, Pisarello ha declarat: «Estem convençuts que a mesura que es vagi desenvolupant aquesta prova pilot les reticències que hi pugui haver inicialment, com passa en qualsevol projecte innovador, aniran desapareixent. La idea és que això es pugui obrir a ciutadans de tota la ciutat i que fins i tot hi hagi gent que vingui a comprar aquí al Besòs».

Enllaç de l’article original en català:

https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20181003/barcelona-nova-moneda-rec-7068574


Enllaços relacionats:

El Milagro de Wörgl [El Miracle de Wörgl (2018)].

Neix KmCat, la xarxa cooperativa de quilòmetre zero. Xarxanet. Colectic. Xavi Aranda.

La moneda i la constitució.

El moment és ara. Manifest dels experts monetaris integrats en el Institut de la Moneda Social i el Observatori de la Moneda Complementària.

Martí Olivella: «Amb el REC, com a ciutadania podem construir un grau de sobirania en el camp monetari».

La moneda és font de vida. Martí Olivella.

En defensa de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries catalanes.

El superordinador Beowulf.

La desunió fiscal europea. Joan Casals.

Marcel Coderch i Collell: «Què és el diner? D'on surt? Eurocat a la PIMEC». 4-4-2014.

Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.

La moneda, la gran desconeguda. Jordi Griera.

La moneda social per Jordi Griera.

Monedes socials, per què? Jordi Griera.

La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.

El Banc Central de Canadà podria recuperar la seva capacitat d'emetre i lliurar diners a l'estat sense la banca privada com a intermediària: un revolucionari cas judicial silenciat en els mitjans.

Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.

Najia Lotfi: «L’Alcorà promou l’economia social». La banca sense interès.

Barcelona tindrà l’any vinent una moneda local virtual.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte