Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Pròleg a la segona edició. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Índex. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Capítol 1. Delimitació de l'objecte de l'estudi. Moneda telemática i estratègia de mercat.

Presentació.

  1. La informació, element indispensable a qualsevol activitat.
  2. Desinformació actual sobre el mercat.
  3. La circulació monetària en l'actualitat.
  4. Objectius i temàtica del present assaig.

1. La informació, element indispensable a qualsevol activitat.

La informació és, i serà cada cop més, un dels elements bàsics en qualsevol afer humà. Podríem fins i tot afirmar que és el més fonamental, ja que sense informació adequada no pot desenvolupar-se amb un mínim d'eficàcia cap activitat.

Darrerament, alguns biòlegs han assimilat el codi genètic a un sistema que acumula, conserva i transmet informació: de manera que la informació és element indispensable, no ja del desenvolupament d'activitats, sinó de la vida mateixa.

Però, a més de la informació continguda en els seus cromosomes, cada espècie vivent compta amb els seus propis sistemes innats per a captar i elaborar la informació del seu medi, i així poder-hi actuar.

L'home és un ésser original: entre altres coses, ha sabut anarse construint, a poc a poc, nous sistemes d'informació, no ja naturals, innats, sinó creats culturalment i socialment. Aquest sistemes, cada cop més sofisticats i complexos, han culminat amb l'aparició del llenguatge, primer exclusivament parlat i, més endavant !des de fa només uns 5.000 anys! també escrit.

L'escriptura no és, però, un nou sistema de comunicació i informació diferent del llenguatge parlat; sinó que és, simplement, un recurs tècnic que facilita la conservació i transmissió del llenguatge, i en potencia i multiplica l'abast. Avui dia, una nova tecnologia pot acomplir de manera molt més ràpida, precisa i potent, aquesta mateixa funció: ens referim a les telecomunicacions, amb totes les seves diverses formes.

A més a més, comptem també actualment amb la informàtica, que permet no només la captació, conservació i transmissió d'informacions, sinó també el seu tractament artificial-lògic, segons programes preestablerts, sempre i quan, però, dites informacions siguin rigorosament codificades i sotmetibles a anàlisi lògica.

2. Desinformació actual sobre el mercat.

Malgrat els progressos en les tecnologies de transmissió i tractament de la informació, avui dia, en referència a qualsevol fenòmen de mercat, és molt difícil d'arribar a saber res de precís i exacte sobre les preguntes clàssiques: QUI ha comprat o venut una mercaderia determinada? COM, sota quines condicions s'ha realitzat l'acte compra-venda? QUAN s'ha realitzat l'acte esmentat? PER QUÈ?, amb quines motivacions s'ha dut a terme?

En aquesta situació, ni el polític, ni el jutge..., ni l'empresari, ni el responsable d'una institució..., ni l'economista, ni el sociòleg..., ni qualsevol modest ciutadà, no tenen prou elements d'informació per a poder preveure i realitzar una estratègia d'actuació racional i eficaç.

Mentre no es puguin contestar amb exactitud aquestes preguntes, i molt especialment la de «QUI», l'actuació justicial no podrà arribar a establir documentàriament les responsabilitats personals davant la llei. El mercat no podrà conèixer un desenvolupament ple i real mentre no generi espotàniament una informació analítica i sintètica detallada i exhaustiva de tots els processos que en ell es desenvolupen, i mentre aquesta informació no sigui posada al servei gratuït i fàcilment accessible de tota la població. També es pot afirmar que el coneixement teòric i pràctic del mercat no progressarà, ni podrà fer-se experimental, mentre no existeixi un sistema racional per a la documentació de tots els fenòmens elementals que hi tenen lloc.

I, no obstant, també en el si del mercat l'home ha inventat un sistema d'informació molt especialitzat per a captar tots els fenòmens que s'hi produeixen. Els fenòmens elementals del mercat són els intercanvis de mercaderies, i el sistema d'informació que hi funciona és el sistema monetari.

La idea de «la moneda com a informació circulant» i del «sistema monetari com a sistema d'informació» no és cap novetat, sinó que és correntment admesa per tots els especialistes en el tema. Però sí que podem dir que no se li ha prestat prou atenció i, sobretot, que les conseqüències teòriques i pràctiques d'aquest plantejament no s'han dut encara fins al final.

La revisió d'aquest tema, segons la mentalitat i les possibilitats tècniques en matèria d'informació dels nostres dies, serà l'objectiu del present assaig.

3. La circulació monetària en l'actualitat.

La circulació monetària -això és: la circulació d'informació sobre els canvis de mercaderies realitzats en el si del mercat- revesteix actualment dues formes principals:

  1. La circulació de bitllets de banc de mà en mà: els bitllets de banc són títols al portador, això és, anònims. No deixen cap rastre sobre QUI ha realitzat l'intercanvi. Tampoc no analitzen les mercaderies intercanviades, ni cap altra de les circumstàncies de lloc o de mode de la transacció. Són, doncs, per la seva mateixa naturalesa, completament desinformatius.
  2. La circulació d'inscripcions en compte corrent, de compte a compte, operada pels anomenats «xecs», que no són sinó ordres de compensació. Aquesta segona circulació és parcialment personalitzada, però no és exhaustivament analítica i, sobretot, pot convertir-se, sempre que convingui a l'interessat, en circulació de bitllets de banc. Ja que, de fet, i malgrat la seva enorme importància actual, la circulació monetària mitjançant comptes corrents és legalment auxiliar i derivada de la circulació de bitllets de banc.

Aquesta és la visió, molt simplificada, de la realitat monetària actual, molt més complexa. Però és suficient per a fer-nos adonar que avui no existeix informació exhaustiva, precisa, exacta i pública sobre els fenòmens elementals del mercat. L'horitzó visual que ens proporciona el sistema monetari actual és molt limitat i restringit, i està molt per sota del que avui permetria la informàtica i, encara més, la «teleinformàtica o informàtica a distància», anomenada, per contracció, telemàtica.

4. Objectius i temàtica del present assaig.

Com ja hem comentat anteriorment, els efectes socials de la desinformació sobre el mercat són enormement negatius a tots nivells: econòmic, polític, justicial, científic,... Un sistema monetari desinformatiu no només permet tota mena de jocs bruts encoberts sota l'anonimat de la moneda, sinó que impossibilita una presa de decisions i una elaboració d'estratègies racionals als agents del mercat i, finalment, dificulta una real comprensió científica del funcionament mercantil.

En resposta a aquesta situació, es plantejarà en aquest assaig una possible i viable solució tecnològica. La descripció d'un nou instrument monetari, en substitució dels actualment vigents, serà l'objecte central. Aquesta proposta, però, s'emmarca en la formulació d'una teoria monetària global !no original, però sí posada al dia! i es prolonga amb la reflexió a l'entorn de les múltiples conseqüències i possibilitats socials obertes pels nous plantejaments.

En primer lloc, doncs, es procedirà a una anàlisi i reflexió sobre la naturalesa i les funcions dels sistemes monetaris, tant des del punt de vista històric com actual. La teoria monetària que s'en desprendrà és el punt de partida per a la formulació d'un nou sistema monetari més racional, més adaptat a les possibilitats tecnològiques actuals, i plenament informatiu.

En segon lloc, es procedirà a la descripció del nou sistema monetari proposat, centrat en el que anomenarem factura-xec telemàtica. Aquest és un instrument monetari plenament personalitzat, de pervivència limitada a un únic acte mercantil elemental, i exhaustivament informador de les característiques d'aquest. La seva circulació com a únic instrument monetari legal permetria de clarificar completament el mercat, i d'aportar la informació que li és tan vitalment necessària. Es farà referència també a les condicions polítiques mínimes que s'han de complir perquè tal sistema monetari representi un progrès social real, i no una regressió com la que suposaria el monopoli de tota la informació mercantil disponible per part d'un poder qualsevol.

En tercer lloc s'examinaran les possibilitats que ofereix el fet de disposar d'una informació precisa i exhaustiva sobre el mercat. Els avantatges són múltiples, però els més immediats se centren al voltant d'una única idea: la racionalització dels processos mercantils i de tots els processos socials que tinguin algun contacte, sigui del tipus que sigui, amb el mercat. Molt particularment interessa de ressaltar el fet que, amb la implantació de la factura-xec com a únic instrument monetari legal, serà possible de convertir l'estudi del mercat en una disciplina d'autèntic rigor científic-experimental.

Es presentarà una hipòtesi de treball sobre el mercat, la qual -de la mateixa manera que qualsevol altra hipòtesi que hom vulgui mantenir sobre aquest subjecte- només podrà ser experimentalment contrastada un cop la factura-xec telemàtica sigui en vigor. Aquesta hipòtesi fa referència a la possibilitat de constituir una massa monetària comunitària sense recórrer necessàriament a l'acció impositiva sobre els ciutadans, i, doncs, està íntimament lligada al tema de la invenció de diner. En cas de confirmació experimental, el polític disposaria d'una arma de gran potència per a la consecució d'un mercat equilibrat i d'una repartició equitativa de la riquesa comunitària.

Aquesta és una de les motivacions que han tingut més importància a l'hora de redactar aquest assaig: la recerca de solucions eficaces, no ja sols per al bon funcionament i coneixement del mercat, sinó per als múltiples problemes socials que es plantegen en els nostres temps.

Pròleg a la segona edició. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Índex. Moneda telemàtica i estratègia de mercat. Capítol 1. Delimitació de l'objecte de l'estudi. Moneda telemática i estratègia de mercat.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte