Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Pròleg a la segona edició (1987).
En aquest dos anys, molts fets continuen repetint-se: les crisis mercantils
insolubles, la corrupció, la inseguretat ciutadana, el formalisme
democràtic, la dependència d'una Justícia desprestigiada...
La majoria d'opinions que ens han arribat sobre aquest estudi expressen,
inicialment, un cert grau de perplexitat i un regust d'utopia; una segona
lectura ha convertit, en alguns d'ells, la perplexitat en reflexió
suggerent i el regust d'utopia en projecte anticipatiu.
Dues crítiques s'han repetit sovint. La primera, referent a la
viabilitat tècnica d'un sistema de pagament basat en fer «factures-xec».
La segona, sobre els perills del diner electrònic proposat per a
resoldre pràcticament la utilització de les «factures-xec».
Com a resposta, creiem molt important adonar-nos dels canvis que s'estan
produint en la implantació generalitzada de sistemes de pagament
electrònics. Descobrir els greus perills de la seva utilització
actual, sense un marc coherent ni democràtic, és tan important
com aprofitar les possibilitats que ofereix, per a afavorir les llibertats
ciutadanes i les solidaritats concretes a favor dels individus, les ètnies
i les col·lectivitats.
La monètica (moneda electrònica) no és cap utopia.
Solament en aquests dos anys s'han produït nombrosos canvis. Per exemple,
la Banca francesa ja està repartint 15 milions de targes monetàries
actives, amb microprocessador, molt més segures i pràctiques
que les targes amb banda magnètica (vegeu l'annex
II sobre monètica). Tècnicament, aquestes targes poden
resoldre la viabilitat pràctica d'un nou sistema monetari personalitzat
i informatiu. El perill de la seva aplicació actual és que
esdevingui un subtil instrument de poder contra la majoria de la població,
indefensa per a protegir la seva vida privada contra els poders oficials
i fàctics. El problema s'agreujarà mentre continuem afrontant
la realitat política i econòmica des d'òptiques anclades
en ideologies del segle passat, desfassades del vertiginós canvi
tecnològic que remou les estructures convencionals.
|