Pròleg a la segona edició (1987).

En aquest dos anys, molts fets continuen repetint-se: les crisis mercantils insolubles, la corrupció, la inseguretat ciutadana, el formalisme democràtic, la dependència d'una Justícia desprestigiada...

La majoria d'opinions que ens han arribat sobre aquest estudi expressen, inicialment, un cert grau de perplexitat i un regust d'utopia; una segona lectura ha convertit, en alguns d'ells, la perplexitat en reflexió suggerent i el regust d'utopia en projecte anticipatiu.

Dues crítiques s'han repetit sovint. La primera, referent a la viabilitat tècnica d'un sistema de pagament basat en fer «factures-xec». La segona, sobre els perills del diner electrònic proposat per a resoldre pràcticament la utilització de les «factures-xec».

Com a resposta, creiem molt important adonar-nos dels canvis que s'estan produint en la implantació generalitzada de sistemes de pagament electrònics. Descobrir els greus perills de la seva utilització actual, sense un marc coherent ni democràtic, és tan important com aprofitar les possibilitats que ofereix, per a afavorir les llibertats ciutadanes i les solidaritats concretes a favor dels individus, les ètnies i les col·lectivitats.

La monètica (moneda electrònica) no és cap utopia. Solament en aquests dos anys s'han produït nombrosos canvis. Per exemple, la Banca francesa ja està repartint 15 milions de targes monetàries actives, amb microprocessador, molt més segures i pràctiques que les targes amb banda magnètica (vegeu l'annex II sobre monètica). Tècnicament, aquestes targes poden resoldre la viabilitat pràctica d'un nou sistema monetari personalitzat i informatiu. El perill de la seva aplicació actual és que esdevingui un subtil instrument de poder contra la majoria de la població, indefensa per a protegir la seva vida privada contra els poders oficials i fàctics. El problema s'agreujarà mentre continuem afrontant la realitat política i econòmica des d'òptiques anclades en ideologies del segle passat, desfassades del vertiginós canvi tecnològic que remou les estructures convencionals.