Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.6.1. Lliure, llibertari, liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.3. Societat liberal. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.6.2. Societat utilitària o mercat.

Definir la "societat utilitària" o "mercat" i la seva composició. Establir les condicions perquè esdevingui llibertària.

Per a comprendre què és i qui forma la societat utilitària llibertària definirem ara, breument, què entenem per utilitari.

Tots els éssers vius, i entre ells l'home, necessiten disposar d'una sèrie de béns materials reals i concrets per a poder prosseguir i realitzar millor la seva existència. Aquests béns són anomenats béns utilitaris per a indicar que són útils per a satisfer les concretes necessitats materials dels éssers vivents.

La societat utilitària és un subconjunt social que en la seva forma contemporània està format per totes les persones agents (persones individuals i persones col·lectives) que cerquen satisfer llurs pròpies necessitats materials produint, invertint i consumint béns utilitaris. Una part, més o menys gran, es dedica a la producció: són els agents de producció que formen la societat utilitària productora. En canvi, és tota la societat geopolítica la que es dedica al consum, n'és agent i forma la societat utilitària consumidora.

Els "agents de producció" esdevenen agents d'inversió quan necessiten i poden utilitzar estalvi-capital de diferents procedències, per a invertir en instal·lacions, maquinària, millor informació, etc...

Un altre subconjunt, més o menys esporàdic o especialitzat, del conjunt "agents de producció" és el del comerç exterior: importadors-exportadors són "els agents de comerç exterior"; l'equilibri o desequilibri del comerç exterior, des de fa mil·lennis, és confiat a les duanes. (Els imperialismes històrics han corromput les duanes fent-ne instruments de pura fiscalitat, inspecció i protecció de privilegis il·legítims).

En el procés de producció i de consum les persones s'intercanvien mercaderies concretes: o bé mercaderies produïdes, o bé mercaderies productores. Aquest intercanvi de mercaderies es realitza, a partir d'un cert moment evolutiu, gràcies a les relacions monetàries de compra-venda. Les persones, en tant que participen en el mercat, formen la societat utilitària. El mercat serà llibertari si gaudeix del màxim de llibertats fenomèniques possibles en funció del moment evolutiu tècnic de la societat en qüestió i del conjunt cultural de la humanitat.

Versió 30 de maig del 1988.

1.6.1. Lliure, llibertari, liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.3. Societat liberal. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte