Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.6.2. Societat utilitària o mercat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.4. Societat utilitària i societat liberal. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.6.3. Societat liberal.

Definir la "societat liberal" i la seva composició. Establir les condicions per a la seva desmercantilització i desburocratització.

La societat liberal és un subconjunt social format per totes les persones individuals i col·lectives que exerceixen professions tradicionalment autoproclamades altruistes i desinteressades al servei de tots els membres de la societat sense excepció, malgrat que la manca de distinció pràctica en relació a la societat utilitària les hagi forçat a mercantilitzar llurs serveis, a posar-los preu com si es tractés d'una mercaderia material qualsevol, esdevenint, de fet, una societat anti-liberal.

Perquè aquestes persones de vocació i professió social-liberal, que es dediquen a oferir serveis a d'altres persones a través de la relació i la comunicació interpersonal, puguin prestar aquests serveis desinteressadament i sense afany de lucre -com llurs deontologies proclamen-, necessiten d'un nou marc que els permeti una vida individual i familiar digna i un exercici de llur vocació amb els mitjans tècnics necessaris a cada moment històric. L'estatut liberal dóna dret a unes remuneracions de solidaritat social perquè aquests professionals (metges, advocats, ensenyants, educadors, informadors, polítics...) puguin viure sense preocupacions dineràries i es dediquin amb prestigi social al servei que han triat amb la plenitud de mitjans tècnics del moment.

Amb aquest marc de llibertat total d'exercici i de finançament comunitari, els professionals liberals podran desmercantilitzar llurs serveis vocacionals, fent-los totalment gratuïts per als seus beneficiaris. El finançament comunitari no significa dependència de l'Estat, ni en l'aspecte econòmic ni en l'aspecte de gestió dels serveis. Es tracta d'afavorir l'autogestió liberal amb finançament comunitari. Una situació d'aquest tipus permetrà anomenar pròpiament aquest subconjunt social amb el terme de liberal.

Versió 30 de maig del 1988.

1.6.2. Societat utilitària o mercat. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.4. Societat utilitària i societat liberal. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte