Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.6. La societat geopolítica. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.2. Societat utilitària o mercat. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.6.1. Lliure, llibertari, liberal.

Definir els termes "llibertari" i "liberal" tal com són usats al llarg del disseny de civisme.

La llibertat és un ideal ètic, una aspiració profunda característica de l'espècie humana i de cada persona singular (individual, col·lectiva, ètnica i inter-ètnica). Emprarem el qualificatiu lliure per a referir-nos a la societat ètica-transcendent. En canvi, restringirem l'ús del terme llibertari a les llibertats concretes en els fenòmens utilitaris i l'ús del terme liberal als fenòmens de relacions personals no-utilitàries.

Així aquestes tres paraules serviran per a qualificar específicament cada una de les societats:

  • societat-ètica transcendent lliure.
  • societat utilitària llibertària.
  • societat liberal.

En aquest sentit precís, la llibertat com a ideal és una enganyifa publicista si no respecta les persones, nascudes lliures, i no es concreta en llibertats fenomèniques mercantils d'una banda i en llibertats fenomèniques culturals, jurídiques, cíviques i polítiques de l'altra.

Aquesta concreció terminològica permet separar-se de l'ús confusionari d'aquests termes: proclamar la llibertat i no fer res per la seva concreció en fenòmens mercantils i culturals; emprar el terme llibertari com a sinònim d'"anarquista de la bomba"; o el terme liberal per encobrir el llibertinatge de les professions autoanomenades altruistes o d'un mercat capitalista corrupte i anti-llibertari.

Versió 30 de maig del 1988.

1.6. La societat geopolítica. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.2. Societat utilitària o mercat. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte