 |
Català
| Castellano | English
| Français
| Deutsch
| Italiano
| Galego
| Esperanto En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer
front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats
del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns,
corrupció, misèria, carències pressupostàries,
abús de poder, etc.
|
 |
|
   Capítol 19. La societat transcendent. Tot el que, en aquesta Tercera Part, hem anat
dient fins ara, pot incloure's, grosso modo, dintre del que s'anomena «qualitat de vida», ja que ens hem referit sempre a una
possible millora de les condicions, tant materials com culturals,
ambientals com socials o psicològiques, de la vida de l'home.
En una paraula, ens hem limitat a la dimensió fenomènica
de la vida humana. Però, més enllà, hi ha una
altra dimensió, de la qual volem tractar en aquest darrer capítol.
1. Fenomen i noümen26. Més enllà del fenomen, de l'aparença sensible, experimentable a través dels sentits i expressable a través de la parla, hi ha una altra dimensió, pròpia exclusivament de l'home: el noümen, inexperimentable sensiblement, perquè ens és donat en esperit pur, inexpressable per la parla perquè és inconceptualitzable i inefable. El noümen, ningú no sap què és; només sabem que s'experimenta en la intimitat més pregona del propi ésser, de manera totalment gratuïta, com a fulgurància ètica-transcendent, és a dir, com un llampec que travessa tot l'ésser, elevant-lo a regions desconegudes i omplint de sentit vivent tota la seva vida. D'aquestes fulguràncies se'n deriven la joia de viure -la felicitat-, la descoberta d'un mateix i de l'altre com a ésser amb un valor immens, amb una singularitat irreductible; i en neix la comunió íntima amb la persona de l'altre. Ara bé, en cada persona, no pot sorgir la lliure fulgurància ètica-transcendent, si no es fonamenta en la joia fenomènica d'una estètica prèvia; i no pot elevar-se cap a regions més altes aquesta fulgurància, si no s'alimenta d'unes més altes i extenses joies estètiques. Les persones, considerades en la seva dimensió noümènica, ètica-transcendent, formen en conjunt la societat transcendent. Es fàcil de comprendre que d'ella en forma part tothom que lliurement ho vol: tota persona nascuda és capaç d'experiència noümènica; només cal que l'accepti. També és fàcil de comprendre que les activitats concretes a través de les quals pot expressar-se fenomènicament la vivència noümènica: actes i gestos d'amor, d'ajut desinteressat al proïsme,... no poden ser retribuïdes materialment sense trair el seu mateix esperit. Per això, la societat transcendent, com a tal, és radicalment amonetària. En ella, res no es compra ni es ven. Com és evident, dintre de la vida transcendent de cada persona, no s'hi pot posar absolutament ningú, i molt menys l'Estat. El camp d'acció del polític és estrictament fenomènic: ell només pot incidir sobre la societat fenomènica, que comprèn la societat utilitària i la societat liberal. El polític, mai no pot prometre al poble la felicitat, perquè aquesta és una qüestió íntima de cada persona i de la seva vida ètica-transcendent; en canvi, sí que pot aspirar a resoldre moltes de les causes fenomèniques de moltes penalitats humanes. Cap legislació, doncs, no és possible en la societat transcendent; l'única cosa que cal demanar i constitucionalitzar, és la tolerància i el respecte pràctic a la singularitat i dignitat de cada persona. 3. Llibertats fenomèniques i llibertat noümènica. Moltes vegades, però, quan les condicions socials-fenomèniques imperants són antillibertàries, impedeixen que la vida noümènica de cada persona s'expressi lliurement, es converteixi en acció i vida fenomènica. Fins i tot, condicions excessivament antillibertàries poden arribar a impedir el descobriment de la pròpia vida noümènica: això és el que s'anomena «alienació». Quan diem que som llibertaris, volem dir, simplement, que el nostre objectiu és la protecció i la promoció de totes les concretes llibertats fenomèniques hagudes i per haver, per tal que pugui realitzar-se sense entrebancs l'emergència de la concreta llibertat noümènica de cada persona, i la seva lliure expressió fenomènica. Les concretes llibertats fenomèniques cultivades
pel polític en la vida diària -utilitària i
liberal-, crearan les condicions estructurals-fenomèniques
que, lluny de determinar la vida transcendent, l'alliberaran en
la pràctica dels seus condicionants fenomènics negatius;
i constituiran el fonament estètic del lliure desenvolupament
de la llibertat ètica-transcendent en la intimitat de cada
persona i en la comunió de totes les persones. Nota:
26
Fenomen ve del grec phainómenon, que significa «allò
que s'apareix (sensiblement)»; noümen ve del grec noúmenon,
que significa «allò que és percebut per l'esperit,
sense mediació de cap aparença sensible». |