Capítol 4. La factura-xec.

1. Característiques de la factura-xec.
2. Descripció de la factura-xec.
3. Funcionament de la factura-xec.
4. La qüestió de la divisa.

El designem amb el mot compost de factura-xec.

1. Característiques de la factura-xec.

Les característiques essencials de la factura-xec, que fan d'ella un instrument realment pro-científic i pro-justicial, i una alternativa vàlida als instruments monetaris actuals, són les següents:

2. Descripció de la factura-xec.

La denominació de factura-xec descriu amb precisió la naturalesa de l'instrument-document monetari que proposem com a substitut dels actuals instruments monetaris.

Efectivament, la factura-xec no és sinó un tros de paper (que caldrà estandaritzar a nivell de comunitat geopolítica) que serà alhora una factura i un xec.

Quant a factura, farà constar la plaça i la data de la transacció; especificarà la quantitat i la qualitat de la mercaderia concreta que és objecte de la transacció, el seu preu unitari i la quantitat total a pagar; especificarà també el nom de l'establiment del venedor.

Quant a xec, aquest mateix document farà constar la identitat del client, el nom del seu establiment comptable¹⁰ i el número del seu compte corrent, així com l'establiment comptable i el número del compte corrent del proveïdor.

3. Funcionament de la factura-xec.

El mecanisme de funcionament que preveiem per a la factura-xec és el següent:

L'adopció d'un instrument monetari com el que hem descrit, comporta necessàriament un canvi important en les relacions monetàries amb l'estranger, amb les comunitats geopolítiques que no comparteixen la pròpia unitat monetària.

Les relacions monetàries amb l'exterior són, en l'actualitat, de dues classes molt diferents, en tots els països.

En primer lloc, hi ha el comerç exterior.

Per a tota transacció comercial amb l'exterior -ja sigui dins d'un modus vivendi, o dins d'un tractat comercial, bilateral o multilateral-, caldrà establir factures-xec especials de comerç exterior (d'importació o d'exportació). Aquestes factures-xec de comerç exterior seran sempre consignades en unitats de la divisa estrangera utilitzada: l'importador o exportador de l'exterior pagarà o cobrarà, segons el cas, en tal divisa estrangera: però aquestes divises aniran a parar al (o sortiran del) Tresor, que serà l'únic que podrà detentar divises. L'exportador o importador propi no podrà detentar divises: en el seu compte corrent, només figuraran quantitats -abonades o debitades, segons el cas- en unitats monetàries interiors.

Per a efectuar el canvi entre la divisa estrangera i la unitat monetària interior, es recorrerà -mentre no s'hagi procedit a una total desmonetització de l'or en el món sencer- a un patró-or arbitrari, determinat per l'autoritat monetària, que serà confrontat al preu de l'or -en la divisa estrangera- en el mercat lliure internacional. De la relació or-unitat monetària interior i de la relació or-divisa estrangera se'n deduirà, lògicament, una relació unitat monetària interior-divisa estrangera que serà la utilitzada per a efectuar la traducció numèrica entre aquestes dues.

Una altra alternativa per a realitzar comerç exterior consistirà que l'agent estranger accepti de pagar, o de ser pagat, en unitats monetàries interiors. Llavors, haurà d'obrir un compte corrent en un establiment comptable de la comunitat geopolítica amb factura-xec, i aquest compte corrent només serà vàlid, evidentment, en aquesta comunitat. Aquest serà el cas més corrent quan es tracti de turisme estranger i d'inversions estrangeres en el propi país.

Després del comerç exterior hi ha, en segon lloc, el comerç de divises.

El primer que s'ha de dir és que aquest desapareix totalment en i per a qualsevol comunitat geopolítica que hagi adoptat amb plenitud el sistema de la factura-xec.

Efectivament, la característica essencial d'aquest sistema és que els instruments monetaris s'emeten únicament per a documentar una transacció de mercaderia concreta, i expressament per això. Per tant, no hi pot haver moviment d'unitats monetàries sense moviment correlatiu de mercaderies concretes. No pot, doncs, existir moviment d'unitats monetàries contra unitats monetàries. Ningú no pot comprar ni vendre divises. De fet, la unitat monetària interior deixa de ser divisa, perquè no pot ser comprada ni venuda en cap mercat exterior -ni interior-.

Així doncs, l'Estat d'una qualsevol comunitat geopolítica que hagi adoptat la factura-xec, no haurà de defensar la pròpia divisa contra l'especulació, ni defensar la paritat de la pròpia divisa. Ja que l'especulació esdevindrà instrumentalment impossible, i tampoc no existirà cap paritat oficialment fixada, sinó que el valor de la pròpia unitat monetària respecte de les divises estrangeres fluctuarà lliurement, seguint l'evolució del mercat.

Les precisions que hem donat sobre el funcionament concret de la factura-xec evidencien que aquesta és un instrument-document monetari molt precís, àgil, de fàcil establiment i d'emissió privada.

Proposem doncs la supressió de tots els actuals instruments monetaris, principals i auxiliars, d'emissió oficial o privada-bancària, i la seva substitució per un únic tipus d'instrument-document monetari, la factura-xec, de lliure emissió privada per cada agent mercant o social ben personalitzat i responsabilitzat, amb l'única limitació del seu saldo en compte corrent.

¹⁰ Establiment comptable: pot tractar-se d'un Banc de Negocis o d'una Caixa d'Estalvis (veure capítol 12).