De tot el que hem vist en el capítol 2 sobre com s'han transformat i com són actualment els sistemes monetaris, se'n dedueix també una constatació fonamental: el sistema monetari actual no és un bon sistema mètric, sinó que és més aviat un sistema confusionista i confusionari.
En els capítols que seguiran, plantejarem la necessària reforma del sistema monetari vigent, la necessària elaboració i implantació d'un instrument-document monetari racional i informatiu, integrat en el marc d'un sistema monetari pro-científic8.
En aquesta tasca, ens cal començar per una reflexió general sobre quines són les característiques que ha de reunir qualsevol sistema mètric pro-científic. Seguidament, veurem com es concreten aquestes característiques en el cas d'un sistema monetari.
1. Medició i sistemes mètrics.
La medició és un dels actes més importants en qualsevol investigació «científica» que es vulgui experimental.
El «científic», després d'acurades i exhaustives observacions dels fenòmens que estudia, emet una(es) hipòtesi(s), que després haurà de contrastar amb la realitat, a través de la preparació i realització dels experiments adients.
Però l'experiment -que no és sinó una modificació a voluntat i controlada de la realitat en vistes a obtenir els resultats previstos per la hipòtesi en joc- implica la captació el més exacta possible de la realitat experimentada i de les seves variacions i modificacions, per tal que la comparació amb les dades previstes per la hipòtesi sigui el més ajustada possible.
Per aconseguir aquesta exactitud, aquesta fidelitat a la realitat dels fenòmens observats, ens valem de la quantificació, per medició, dels dits fenòmens. La quantificació és un procediment de captació de dades que afina l'aproximació a la realitat, però a més a més ho fa d'una manera objectiva.
La quantificació dels fenòmens -o, millor dit, de cada una de les pervalències9 considerades en els fenòmens- és una condició indispensable a tota «ciència» experimental.
Per a la quantificació, hom es val d'un instrument que és el sistema mètric, conjunt de convencions i procediments de medició que ens permeten d'observar la realitat sota un aspecte quantitatiu.
Cal observar que la representació quantitativa de la realitat no ens dóna cap veritat -ja que la quantificació és una pura invenció i convenció abstracta de l'home. Sí que ens permet, en canvi, d'acostar-nos a la realitat amb objectivitat i, en conseqüència, amb eficàcia. Ja que la formulació de lleis quantitatives sobre els fenòmens és la base de la posterior actuació i modificació en profit propi dels dits fenòmens -modificació que anomenem tècnica-.
Així doncs, tota «ciència» ha de disposar de sistemes mètrics adequats per a la medició i quantificació de les pervalències que li interessa d'estudiar.
La Física, per exemple, disposa de sistemes per a la mesura de pervalències tals com la longitud, la densitat, el temps, la temperatura...
I en canvi, la ciència de mercat, que nosaltres anomenem Mercologia, no disposa de cap sistema mètric adequat per a la mesura d'una de les seves pervalències fonamentals: el valor de canvi en el mercat de les mercaderies concretes existents. El sistema monetari ha de ser aquest sistema, però actualment no reuneix cap de les condicions indispensables per a poder acomplir amb eficàcia aquesta funció.
Tot sistema mètric pro-científic ha de constar, com a mínim, dels tres elements següents:
Les unitats de mesura que hom inventa per a mesurar una pervalència donada d'un fenomen determinat, són conceptes totalment abstractes, i llur invenció és totalment arbitrària. L'única condició és que llur definició sigui molt precisa i rigorosa.
Per exemple, la unitat de longitud és el metre; aquest pot definir-se com «la distància de la deumilionèssima part del quadrant del meridià terrestre».
En mercologia, la pervalència fonamental que ens interessa de mesurar és el valor de canvi de les mercaderies concretes; la unitat de mesura d'aquesta pervalència és la unitat monetària, que rep diferents noms en cada Estat, ja que cada un defineix llur pròpia unitat monetària (com antigament també cada país definia llurs pròpies unitats de longitud, de pes, de volum...).
Però les unitats monetàries són una classe d'unitats de mesura molt especial, que no romanen estables. Efectivament, el valor de canvi de les mercaderies concretes no és sempre el mateix, no és idèntic en diferents situacions de temps i d'espai. La distància entre Barcelona i Madrid és sempre la mateixa; però el valor de canvi d'un litre de vi varia, en el temps i en l'espai, en funció d'una sèrie molt complexa de causes, que aquí no analitzarem.
Com que la realitat que vol mesurar és variable, la unitat monetària també és variable: no hi ha cap constant exterior invariable en relació a la qual definir el valor de la unitat monetària, de manera que la definió d'aquesta unitat no és fixa, sinó que evoluciona correlativament a les variacions en el valor de canvi de les mercaderies concretes que mesura.
A més a més, la unitat monetària no pot definir-se en relació a una única mercaderia privilegiada, sinó que, en un espai geopolític donat, ha de definir-se en referència al conjunt de totes les mercaderies que circulen en el període de temps considerat.
3. Els procediments de mesura.
Un cop definida amb rigor i precisió una unitat de mesura qualsevol, cal inventar la manera de poder realitzar, en la pràctica, les medicions de fenòmens concrets que interessin a qualsevol persona.
Realitzar una medició no és altra cosa que comptar el nombre d'unitats abstractes que conté un fenomen concret qualsevol.
En el cas de les unitats de longitud, tothom coneix els metres, les regles, i tants altres instruments i tècniques de medició, que constitueixen els procediments de mesura.
En el cas de les unitats monetàries, l'únic procediment imaginable de realitzar la medició del valor de canvi d'una mercaderia concreta, és el canvi mateix, el lliure contracte canviari-monetari realitzat entre dos agents del mercat. Es la llibertat del joc del mercat que genera preus i salaris assignats a cada mercaderia concreta (produïda o productora, respectivament), en el mateix moment en què es realitza un acte de compra-venda.
Preus i salaris són entitats mixtes, concretes-abstractes, que resulten de cada acte de medició, de cada intercomparació entre la mercaderia concreta a mesurar i la unitat monetària abstracta, en el mercat lliure.
I, paradoxalment, és del conjunt de preus i salaris fixats en un espai-temps donat que hom pot, per una operació inversa a la d'aquesta fixació, definir el valor de la unitat monetària en aquest espai-temps. Ja que el valor de la unitat monetària -anomenat diner- no és sinó la seva capacitat de compra mitjana en cada espai-temps donat.
La darrera condició indispensable a tot sistema mètric pro-científic, és que tot acte de mesura realitzat estigui ben documentat, tant de cara a poder verificar la seva validesa, com de cara a poder, després, utilitzar els resultats elementals obtinguts en analítiques i estadístiques del conjunt observat.
Així, cada acte de mesura del valor de canvi d'una mercaderia concreta qualsevol -és a dir: cada intercanvi mercantil elemental- cal que estigui plenament documentat.
Com ja hem vist en el capítol 1, en un sistema monetari racional, aquesta documentació es realitza automàticament a través dels instruments monetaris o documents monetaris. Efectivament, els instruments-documents monetaris són instruments en tant que serveixen per a facilitar els intercanvis; però també són documents perquè recullen i conserven l'acte mercantil efectuat a través d'ells.
Les condicions mínimes que cal exigir a una documentació seriosa són aquestes dues: primer, que cada acte de mesura lliuri el seu propi document; segon, que aquest document sigui exhaustiu, això és, que consigni totes les circumstàncies significatives que concorren en l'acte de mesura realitzat.
I és sobretot per aquesta banda que falla el sistema monetari actual: perquè manca absolutament d'una documentació adequada.
En el sistema monetari vigent, els instruments monetaris estan constituïts, principalment, per peces de moneda, pseudo-bitllets de banc i diner bancari. Però tots aquests instruments, enlloc de documentar els actes de medició-intercanvi en què s'utilitzen, són de naturalesa essencialment antidocumentària. Més que documentar, es pot dir que amaguen la realitat, degut a les seves característiques de:
Ara bé, el diner bancari (comptes corrents principalment, però també multitud d'altres modalitats més o menys conegudes pel profà), malgrat que pot semblar no reunir aquestes característiques -per exemple: acostuma ser nominal- és també essencialment antidocumentari, ja que, si alguna documentació forneix sobre els actes realitzats a través d'ell, aquesta és secret bancari. A més a més, pot convertir-se en qualsevol moment en pseudo-bitllets de banc, quedant així el seu rastre completament tallat.
Si els instruments monetaris actuals són la negació del que hem designat instrument-document monetari, ens cal, en conseqüència, repensar l'instrument monetari capaç de constituir la garantia eficaç d'una medició exacta i plenament documentada del valor de canvi de totes i cada una de les mercaderies existents en un mercat donat.
Documentar amb exactitud i precisió cada lliure acte d'intercanvi
mercant-monetari i cada lliure acte social-monetari és l'única
manera d'aconseguir la transformació de la mercologia en una «ciència»
experimental. I és també l'única manera d'aconseguir,
per la clarificació i la transparència monetàries
obtingudes, la transformació de la corrupta societat actual en una
societat més lliure, més responsable i més justa.
8 Per
pro-científic
entenem «que permet la ciència, que està pensat de
cara a la ciència» (la ciència en el sentit restringit
de què hem parlat en la introducció).
9 Una
pervalència
és «un valor privilegiat» en el fenomen, això
és, una característica, una dimensió, un aspecte...
del fenomen, que ens interessa particularment d'observar i estudiar.