Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Tot captant la pau a la base. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. A l'Hospitalet de Llobregat. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 9 de març del 1978. Pàgina 7.

Oposició digna.

Amic Josep Maria Orta: M'has tret les paraules de la boca. El teu «Mot a la fi» d'ahir diu allò que jo volia dir.

Torna a surar el franquisme, fins ara immers en una reforma democratitzadora. Els pagesos ja no esperen més. El Consell Democràtic de RTVE ha fracassat. Les autonomies es buiden de contingut. Les municipals no arriben. La policia i les seves incursions augmenten. L'ETA es torna a radicalitzar. La Constitució vol tornar a donar mans lliures als empresaris per a locauts i acomiadaments. El PSOE abandona la ponència constitucional. Les presons tornen a aixoplugar presos polítics. Reapareixen els consells de guerra per a fets de pau. Els partits parlamentaris populars tornen a voler mobilitzar. Hi ha tecles de la màquina d'escriure que no es poden tocar. Fraga rep oferiments ministerials del rei, etc.

A la teva columna, hi vull afegir tres coses. La primera és que t'imaginis la meva desolació. Escric als diaris com tu. Però també sóc senador. Sempre he temut l'arribada d'aquesta situació. Primer, eleccions amb aspecte democràtic. Després, Senat, que vol dir participació en les responsabilitats de l'Estat. I finalment l'Estat, amb la seva collita de parlamentaris democràtics al pap, es torna a girar clarament cap a la dictadura i els implica en la responsabilitat de la girada. Prenent unes paraules de Boi Juscafresa, diria: «El ministre de Defensa serà responsable davant el govern, aquest davant el Congrés i el Senat, i aquest davant el poble». Josep Maria, em sento amargament corresponsable amb tot l'Estat davant el poble de la condemna d'Els Joglars i de les altres involucions esmentades. M'agradaria que els que em van votar m'aconsellessin què fer, a part de protestar com un ciutadà més.

La segona cosa que hi vull afegir és un retret a les forces parlamentàries que constituïen l'antiga oposició. La política és una feina de força, no de dret. El dret no és res més que la teulada que amaga la força. La teulada s'adapta a l'edifici, mai no a la inversa.

L'oposició parlamentària guanyà la concessió de la reforma democràtica mercès a la seva lluita extraparlamentària i unitària anterior al 15 de juny. Després ha deixat massa la guàrdia. Ha fet massa concessions. Ha desmobilitzat massa. Desfent l'Assemblea de Catalunya. Ha votat massa vegades a favor dels representants més o menys repintats del vell franquisme. Ha amagat massa les pròpies conviccions. Ha jugat a dividir-se massa per lluites entre partits. Ha refusat massa de pressa la lluita unitària. Pactes, sí. Però des d'una posició prèvia de força més decidida, més unida. Al Parlament i al Senat manca una oposició noble, sincera, i agermanada que sàpiga parlar clar i ésser derrotada una vegada i altra per una majoria dretana que guanyà les eleccions perquè les condicions electorals no foren democràtiques. Aquesta oposició seria més compresa, estimada i ajudada pel poble que l'actual oposició. El poble sabria que encara no hi havia democràcia. Ara, en canvi, ha concebut il·lusions falses i se sent defraudat. Molt perillós, aquest joc.

La tercera cosa no es pot dir perquè no tenim llibertat d'expressió.

Lluís M. Xirinacs.

Tot captant la pau a la base. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. A l'Hospitalet de Llobregat. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte