Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Alacant i Alcoi. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Oposició digna. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 8 de març del 1978. Pàgina 6.

Tot captant la pau a la base.

Jaume, el conqueridor, no pogué frenar l'embranzida de les seves campanyes cap al sud, i alliberà de moros el regne de Múrcia. La meva visita a terres d'Alacant i Alcoi amb finalitats no-violentes també ha hagut d'acabar amb una ofensiva a favor de la no-violència a Múrcia.

L'amic de l'ànima, Paco Cuervo, m'ha fet conèixer aquestes contrades encisadores, desconegudes per a mi. Entrem a la vall esplèndida de Múrcia a través de l'Horta d'Oriola, conjunt bellíssim de roques i palmerars.

A casa seva, al poblet de Los Garres, al peu d'una serralada alterosa, la Cresta del Gallo, ja de nit, comencen a venir tot de persones encantadores, cordials, senzilles, alegres, que pertanyen a una comunitat cristiana i al col·lectiu no-violent. Són d'una colla de pobles del voltant. Conversa llarga i seriosa. «El poble unit mai no serà oprimit». Cal desvetllar la responsabilitat social del poble. Estan disposats a fer-ho. La reunió acaba amb un pastís de poma per a celebrar el primer any de matrimoni d'una parella.

Després resto amb en Paco, la Pilar i el fillet, Pau, de sis mesos. Senzillesa radical. Ella és mestra, ell fa de lampista. Ella pren cura del nen, ell fa la neteja i la cuina.

Al mati agafem el cotxe, ens enfilem per la serralada i en una vall amagada i solitària, arribem a una caseta d'oració. Allà viu sempre la Roser, quaranta anys d'edat, i acull qui vulgui fer silenci i pregar. La Roser fou cofundadora de Rosa Sensat i mestra de gitanos al Camp de la Bóta, a Barcelona. Ara és una estrella lluminosíssima, l'estrella del sud. I gent de tota la rodalia cuita a retirar-se de tant en tant per recuperar la llum que es perd en les giragonses dels corriols de la vida.

També jo he fet silenci una estona després d'haver trencat aquells silencis amb unes refilades de flabiol, i he rebut la gràcia de caritat d'una mica de pau.

A la tarda, a la llibreria «Yerba», he fet la presentació del llibre «Diario de un mendigo de la paz», de Paco Cuervo. Ell fou el captaire de la pau de Múrcia, i s'estigué tres mesos davant de la presó de Múrcia demanant amnistia. Ell fou el meu company estimadíssim en aquells dies difícils que no se sabia si el part de la democràcia seria normal o caldria la cesària, i ell tingué la força de voluntat, que em mancà a mi, d'escriure cada dia unes ratlles de diari per a deixar constància de la riquíssima varietat i generositat d'un poble que eixia a la llum després de quaranta anys d'opressió.

A la nit, a Algezares, un altre poblet, vam parlar dels maleïts presos socials davant d'una gernació asseguda, en cadires, a terra, o a peu dret, que mostrà per aquests marginats un interès que mai no es trobarà en les honorables sessions del ple del Senat. El tema se l'havien triat ells.

He tornat de Múrcia molt cansat però net de cap a peus.

Lluís M. Xirinacs.

Alacant i Alcoi. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Oposició digna. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte