Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Pepe Beúnza: «Era millor anar a la presó que a la mili».

El Punt Avui+. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 17 de febrer del 2019.

Societat. Girona.

Pepe Beunza. Primer insubmís polític a l’Estat espanyol.

«Era millor anar a la presó que a la mili».

«Vam crear una xarxa d’abast europeu que va ser una lluita no-violenta contra el franquisme molt important».

«Va ser el moviment més important d’Europa».

L’activista i insubmís Pepe Beunza, al centre cultural El Born de Barcelona. Foto: Josep Losada.
L’activista i insubmís Pepe Beunza, al centre cultural El Born de Barcelona. Foto: Josep Losada.

Aleix Pujol. Girona.

Pepe Beunza, nascut a Jaén el 1947, va ser el primer objector polític al servei militar de l’Estat espanyol. Als 72 anys segueix dedicant esforços a la desobediència.

–Vostè va ser un pioner en la lluita per la no-violència a l’Estat espanyol. Com es va gestar el seu interès per aquesta lluita?–

–L’estiu del 1967, aprofitant les vacances de la universitat, vaig anar a França. Allà vaig estar a El Arca, una comunitat fundada per Lanza del Vasto on vaig aprendre què era l’objecció de consciència. Després vaig poder conèixer objectors i descobrir el servei civil com a alternativa al servei militar. Al tornar aquí i veure la realitat, vaig començar-me a preparar per fer objecció, i el gener del 1971 vaig considerar que ja era el moment i em vaig negar a fer la mili.–

–Quan va decidir fer aquest pas no existien, encara, xarxes de suport a l’Estat...–

–No, però ja havíem creat una sèrie de grups de suport. A més, Lanza del Vasto venia cada estiu a Barcelona, a l’ermita de Sant Julià, durant una setmana, on parlàvem de no-violència i fèiem una vida molt similar a la d’El Arca i anàvem preparant tota la campanya de suport a l’objecció. Llavors, quan jo vaig fer objecció, hi havia ja grups de suport a Madrid, Barcelona, València, País Basc i una bona xarxa a Europa que havia preparat durant els viatges que feia i que va ser molt important com a forma de lluita no-violenta contra el franquisme.–

–Després de passar per primer cop per la presó, va seguir la lluita amb l’experiència del servei civil a Orriols...–

–En comptes d’anar a la mili me’n vaig anar al barri d’Orriols i allà vaig començar a treballar en una guarderia i en una escola d’adults nocturna, amb la col·laboració de l’associació de veïns i de la comunitat parroquial, que em van acollir. Allà vaig enviar una carta al capità general informant que havia de fer un servei a la pàtria i que la meva pàtria era aquell barri, que em vingués a buscar perquè no pensava anar a la mili. Al principi no van donar resposta, fins que vaig publicar una carta explicant-ho a La Vanguardia. L’endemà em van venir a buscar.–

–I llavors li van fer acabar la mili a Àfrica i va tornar encara més convençut...–

–Sí, vaig complir un any de condemna i quinze mesos al Sàhara. Quan vaig tornar estava molt més preparat, molt més convençut i molt més decidit a seguir la lluita. Llavors és quan vaig començar a convèncer la gent que era millor anar a la presó que anar a la mili. Vam aconseguir 6 persones per muntar l’objecció a Can Serra. Va ser el pas de l’objecció individual a l’objecció col·lectiva.–

–Entre aquest moment i la insubmissió col·lectiva del 1989 van passar 14 anys. Com recorda aquest període?–

–Van ser anys molt importants, es va crear una xarxa d’uns quants milers d’objectors. Un cop va arribar el reglament de la insubmissió, la gent ja era molt valenta i va ser com va sorgir el moviment d’insubmissió. Llavors va arribar el 1989, que va ser el moviment de desobediència civil més important d’Europa.–

–Què creu que hauríem d’aprendre, actualment, del moviment d’insubmissió?–

–Hauríem d’aprendre de la seva tàctica, la gran eficàcia i l’apoderament real, però sobretot que el moviment insubmís sabia enfrontar-se a la repressió i guanyar sempre.–

Enllaç de l’entrevista original en català:

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1555446-era-millor-anar-a-la-preso-que-a-la-mili.html


Enllaços relacionats:

38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d'estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.

La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica. L'home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.

Pepe Beúnza: «Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó». Surtdecasa.cat.

Lluís Fenollosa: «El conflicte que es guanya per la força sempre rebrota». El Periódico de Catalunya. Gemma Tramullas.

Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.

Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.

Comentaris sobre l'1-O. Pepe Beúnza.

Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».

Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.

Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.

Brussel·les «si l'Estat impedeix l'1-O».

La defensa civil noviolenta. Gene Sharp (pdf i epub).

Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.

Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

L'espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.

Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte