Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Les 25 regles de la desinformació (manual polític per amagar la veritat).

Per: Pijamasurf. Divendres, 6 de maig del 2011.

Rèptil amb vestit.Benvinguts a l'Era de la Desinformació... Una sèrie de regles que segueixen els polítics o les agències d'intel·ligència per subvertir l'opinió pública i amagar la veritat.

En la mesura que Internet i altres mitjans augmenten l'accés a la informació, les tècniques de manipulació de l'opinió pública i ocultació de la veritat es van modificant. Estem a l'Era de la Desinformació, on les pràctiques maquiavèl·liques operen més mitjançant la inundació, la saturació i la tergiversació que del simple encobriment d'informació.

How to lie deceive spread.A continuació els presentem una traducció de les 25 Regles de Desinformació del desinformador H. Michael Sweeney. Aquestes regles poden usar-se tant per manipular els altres com per descobrir la manipulació de la qual som objecte. Com totes les coses, aquest manual està buit, és a dir, no és bo ni dolent, és només potència i pot ser el que vulguis.

Actualment a Internet hi ha diverses tècniques com crear perfils falsos en xarxes socials, inventar experts en temes científics, generar llocs de conspiració (i autogenerar teories de la conspiració), sembrar comentaris en els llocs de notícies o sembrar rumors a les xarxes socials perquè es viralitzin de manera suposadament orgànica. Si bé aquestes 25 regles de desinformació es troben redactades com un manual a seguir per a un sinistre polític, es poden aplicar per a l'establiment d'una agenda política o per influir en l'opinió pública segons una estratègia vetllada.

  1. No obstant allò que sàpigues, no ho discuteixis, especialment si ets una figura pública o un conductor de notícies, etc. Si no es reporta, no va succeir, i així no has de lluitar amb els possibles problemes (això és: en la nostra era només allò que succeeix en els mitjans és real, la resta és com una poma que cau en un bosc buit).
  2. Converteix-te en incrèdul i indignat. Evita discutir temes importants i centra't en temes perifèrics que poden ser utilitzats per criticar a un altre grup considerat com «sagrat» per algun sector de la població.
  3. Evita discutir temes inconvenients descrivint tota acusació, independentment d'on vingui, com a mers rumors i especulacions. Si pots associa les acusacions amb rumors d’«Internet» i digues que es tracta només de «teories de la conspiració».
  4. Utilitza la tècnica de «la fal·làcia de l’espantaocells». Troba un argument en el teu oponent que pots fàcilment rebatre per fer-te veure bé a costa seva. Inventa un tema que a consideració del teu oponent pugui ser fàcilment argumentat en contra (sense poder provar-se) o explota les febleses del teu oponent portant la discussió als seus punts més febles. Amplifica la seva importància de tal manera que les acusacions que se't fan semblin refutar-se i els temes de fons no arribin a discutir-se.
  5. Distreu als teus oponents etiquetant i ridiculitzant amb títols com «conservadors», «radicals», «terroristes», «conspiranoics», «racistes», «fanàtics», «liberals» «pervertits sexuals», «ateus», «fonamentalistes », «homofòbics», etc.
  6. Colpeja i corre. En qualsevol fòrum públic fes un atac al teu oponent (pot ser una persona o un tema) o a la seva posició en cert assumpte de manera que puguis retirar-te sense que l'oponent pugui contestar l'acusació. Això pot fer-se en programes de televisió abans d'un tall o a Internet ignorant els comentaris (o editant) dels usuaris i del teu oponent.
  7. Qüestiona motius. Tergiversa o s'amplifica tot fet que pugui suggerir que el teu oponent opera sota una agenda personal oculta.
  8. Invoca autoritat. Conserva la teva autoritat o atribueix-te algun tipus d'autoritat o expert per a presentar el teu argument amb prou tecnicismes i argot minuciós per il·lustrar que ets «algú que sap». (Això és el que a Mèxic es coneix com «un xoro marejador»).
  9. En casos extrems: fes-te el tonto. No obstant això l'evidència o la lògica d'un argument, evita discutir certs temes deslegitimant-los, invalidant tota discussió.
  10. Associa als teus oponents amb notícies velles o acusacions passades. Això és especialment útil abans d'una discussió o un esdeveniment en el que podries ser qüestionat. Fes que el teu equip prepari una acusació i filtra-la als mitjans poc abans.
  11. Fes falses confessions. Confessa un mal menor de manera candorosa per guanyar-te la simpatia dels altres com algú que es responsabilitza dels seus actes. Això serveix com un distractor dels veritables temes que vols evitar. (Un exemple d'això a gran escala podria ser WikiLeaks, on és possible que el mateix sistema corrupte que WikiLeaks exposa faci una mena de confessió dels seus «pecats menors» fent creure a les persones que el que es filtra són tots els seus pecats o conductes corruptes i no hi ha res més greu, desqualificant, per exemple, els atacs del 9/11).
  12. Els enigmes no tenen solucions. Ompla de girs, contradiccions i detalls complexos una situació perquè sembli massa difícil de resoldre. Això farà que la veritat es perdi entre l'arsenal de desinformació o que el públic perdi interès.
  13. Utilitza regressions i digressions per evitar arribar al punt d'un tema que t'és inconvenient.
  14. Exigeix solucions completes. Evita els assumptes nodals requerint que els teus oponents solucionin el crim (o l'assumpte en qüestió) completament. Argumenta que abans de solucionar aquest assumpte (el qual és massa complex) tot el que es discuteixi són suposicions.
  15. Arriba a conclusions alternes modelant els fets. Això requereix certa creativitat i és bàsicament una forma d'alterar les peces d'un trencaclosques perquè formin la figura que necessites.
  16. Desapareix l'evidència o els testimonis. Aquesta és una de les tècniques més usades per l'elit més poderosa: quan detecten que algú està per enraonar o cobrar importància (i té un discurs inconvenient) simplement es desapareix (per exemple, en el cas de John F. Kennedy).
  17. Utilitza comparses o col·legues a través dels quals puguis canviar el tema (aquests subjectes poden o no saber que són part d'aquesta estratagema). Aquesta és una variació de la típica tècnica del boc expiatori, només que prefabricada.
  18. Emocionalitza i antagonitza. Si estàs per ser atacat porta la discussió a temes emocionals o antagònics que captivin l'atenció dels altres. De la mateixa manera toca punts sensibles en els teus oponents que puguin generar respostes emocionals que els faci perdre el control. Això també pot ser usat per distreure argumentant que els teus oponents són «massa sensibles a la crítica».
  19. Demana proves impossibles. Porta la discussió cap al requeriment de proves com a exigència per seguir discutint un tema i demana proves que són massa difícils d'obtenir però que tenen una quota de rellevància sobre el tema que es discuteix.
  20. Evidència falsa. Introdueix nova informació o pistes dissenyades per entrar en conflicte amb allò que presenta el teu oponent. Això és útil per a neutralitzar temes sensibles i impedir la seva resolució.
  21. Crida a una investigació legal o d'algun cos de poder que pugui investigar els fets. Segurament en ser part del sistema podràs influenciar en allò que es diu en el cas i el que es filtra als mitjans, així com obtenir una resolució benèfica. Això et donarà més legitimitat. Això pot usar-se també com un moviment ofensiu en dur a algú innocent a un procés judicial (aquest persona pot ser un enemic o simplement algú mediàtic que acapari l'atenció del públic).
  22. Elabora una nova veritat. Crea el teu propi panell d'experts, autors, líders, etc., o coopta als existents per forjar mitjançant d'una investigació científica o acadèmica una nova versió dels fets o un tema que pugui distreure l'opinió pública. Això et permetrà, si és que arribes al punt d'haver de discutir el tema que vols evitar, aconseguir autoritat.
  23. Crea esdeveniments de distracció massiva. Similar als anteriors –només que explícitament–, crear històries a les notícies que acaparin l'atenció pública com una novel·la de suspens és una de les tàctiques de desinformació més usades (per exemple: El Chupacabras, els miners xilens, etc.).
  24. Silencia als teus crítics. Utilitza el teu poder per subornar o fer xantatge a les persones que tenen informació negativa sobre tu o que s'interposen en el teu camí. (Això és també una pràctica comuna de les empreses en el cas de la competència per bloquejar innovació científica que va en contra dels seus interessos econòmics).
  25. Desapareix. En el cas que les coses es posin massa calents a la cuina, simplement dóna't a la fuga. Les teves connexions et mantindran escudat i podràs viure en un paradís fiscal, gastant-te els diners de l'erari tranquil·lament. I, qui sap? Potser en uns anys, amb la memòria de curt termini de la societat i la teva capacitat d'enginyeria de l'opinió pública, puguis tornar com si res no hagués passat.

Enllaç del document original en castellà:

https://pijamasurf.com/2011/06/las-25-reglas-de-la-desinformacion-manual-politico-para-ocultar-la-verdad/


Enllaços relacionats:

El que és evident és el que ningú veu fins que algú ho explica amb claredat: Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica.

Principis de la propaganda segons Goebbels.

La tupinada no és democràcia. Els riscos del vot electrònic.

La tupinada no és democràcia. La Universitat de Stanford confirma el frau electoral demòcrata.

La tupinada no és democràcia. Frau en el Referèndum d'Escòcia, el «com» i el «perquè».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte