Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Cal que Occident faci les paus amb Rússia.

Banderes d'Ucraïna i de Rússia.Si coneixem una mica la Matemàtica de la Història d'Alexandre Deulofeu, el país del Món que més a prop es troba actualment de l'inici d'una segona fase agressiva imperial característica de lideratges com Anníbal, Cèsar, Atil·la, Napoleó o Hitler és precisament els EUA.

En canvi, els pobles eslaus es troben a l'inici d'una fase de fragmentació demogràfica, d’un segon cicle de civilització. Per tant, encara que vingui un imperi aliè en fase de gran unificació a dominar-los, aquests territoris no podran ser sotmesos. Va passar amb l'imperi persa amb les ciutats lliures gregues, amb Carles I amb les prínceps alemanys protestants, i amb Felip II amb els Països Baixos.

La lògica del sentit comú diria que no s'hauria de començar una guerra si no es té una possibilitat de guanyar-la. Però si el que es vol és fer negocis d'unes hostilitats perllongades en el temps1, com a Afganistan, en una zona que segons en Juli Gutièrrez Deulofeu ha entrat en un cinquè cicle de civilització, llavors s'entén millor, i si el que es vol és que tard o d'hora s'acompleixi la dita de Napoleó2, per a desvetllar una reacció xinesa final a l'intent dels EUA de dominar Rússia, amb l’objectiu d’instaurar un Nou Ordre Mundial totalitari que acabi amb les limitades llibertats existents a Occident, llavors tot encaixa a la perfecció.

El problema és que els plutòcrates com David Rockefeller que admiraven el lideratge de Mao Zedong3 no han entès que a la Xina el seu sistema funciona perquè encara tenen vestigis d'una certa, però minvant, consciència de la seva espiritualitat i ètica ancestral. Instaurem el sistema xinès a Occident i obtindrem monstres.

Per això cal aprofitar les actuals, però també minvants, llibertats d'Occident per impulsar l'espiritualitat i l'ètica en aquest Occident que pateix una manca general de consciència. I cal que Occident faci les paus amb Rússia.

Si no disposem de les migrades llibertats que tenim, els tirans que puguin vindre podran decidir de nou que una espiritualitat conscient de l'evolució natural de les ànimes pot atemptar contra el seu nou sistema, com ja van fer emperadors romans com Constantí I, 1700 anys enrere, ordenant en els primers Concilis cristians oficials eliminar els esments a la reencarnació de les escriptures que finalment es van establir com oficials i com paraula escrita de la divinitat4.

Brauli Tamarit Tamarit.
Dimarts, 3 d'abril de 2022.


Notes:

1Segons Josep Bou Ferreiro, en el seu bloc Cicles Generacionals, la intervenció russa a Ucraïna, esdevinguda després de vuit anys d’agressions contra la població russòfona del Donbass, per part de l’exèrcit a les ordres del govern ucraïnès pro-Occidental, ha vingut precedida per un pacte secret de repartiment d’Ucraïna entre Occident i la mateixa Rússia, que fa coincidir la nova frontera amb una línia divisòria que s’assemblaria a la que es va establir entre l’Imperi alemany i Rússia en el tractat de Brest Litovsk, on Rússia va abandonar la Primera Guerra Mundial.

Ja es veurà si aquest pacte finalment es du a terme o, pel contrari, ha estat un parany per a que, des dels mitjans anomenats d’informació occidentals, Vladimir Putin sigui considerat un agressor imperialista a enderrocar i es produeixi una guerra perllongada, com va passar a Afganistan en l’època soviètica.

Font:

¿Qué más quieres Baldomero? (Què més vols Baldomer?).

https://timecycleblog.wordpress.com/2022/03/05/que-mas-quieres-baldomero/

2«La Xina és un gegant adormit. Deixeu-lo dormir perquè, quan desperti, el món se sacsejarà». Napoleó Bonaparte, 1816.

3Recordem la seva frase:

«Sigui com sigui el preu de la Revolució Xinesa, és obvi que aquesta ha triomfat no només en produir una administració més eficient i dedicada, sinó també en promoure una elevada moral i una comunitat de propòsits. L'experiment social a la Xina, sota el lideratge del president Mao, és un dels més importants i reeixits en la història humana». David Rockefeller, “From a China Traveler”, en el The New York Times, el divendres, 10 d'agost de 1973.

Font:

https://www.devocionalescristianos.org/blogs-cristianos/rockefeller-y-su-extrana-admiracion-a-mao-tse-tung-y-los-logros-del-dragon-rojo-en-china/

4Veure pàgina titulada A la comprensió per l’experiència del web En cos i ànima.

«(...) Quan vaig investigar la història del cristianisme, vaig descobrir que l’emperador Constantí al segle IV havia esborrat del Nou Testament antigues referències a la reencarnació, quan el cristianisme es va convertir en religió oficial de l’imperi romà. Pel que sembla, l’emperador va considerar que el concepte de la reencarnació amenaçava l’estabilitat de l’imperi. Si els ciutadans creien que tindrien una altra oportunitat de viure, podien mostrar-se menys obedients i respectuosos de la llei que els qui creien en un sol Judici Final per a tots.

Al segle VI, el II Concili de Constantinoble va recolzar l’acte de Constantí declarant oficialment que la reencarnació era una heretgia. Com Constantí, l’Església temia que la idea de diverses vides anteriors afeblís i soscavés el seu creixent poder, brindant als seguidors massa temps per cercar la salvació. Estaven d’acord que era necessari el fuet del Judici Final per assegurar les actituds i la conducta correctes.

Durant la mateixa era cristiana primitiva i fins al Concili de Constantinoble, altres pares de l’Església, com Orígens, Climent d’Alexandria i sant Jeroni, acceptaven la reencarnació i creien en ella, igual que els gnòstics. Encara en el segle XII, els càtars cristians d’Itàlia i del sud de França (Occitània) van ser sotmesos a tota mena de brutalitats per la seva creença en la reencarnació (...)».

Doctor Brian Weiss. Through Time into Healing (A través del temps en la curació). Traducció al català de l’edició castellana en rústega de l’Editorial Vergara. Pàgines 48 a 50.
Correcció respecte la versió anglesa original: Loto Perrella.

Font:

https://animaweb.cat/a-la-comprensio-per-lexperiencia/


Enllaços relacionats:

No mataràs. No mataré. Pepe Beúnza.

Rafael Poch: «A Ucraïna, occident és culpable». Vilaweb. Dijous, 3 de febrer del 2022.

General Diàlegs Humanístics UPF 2022: La catàstrofe d'Ucraïna. Rússia i Occident.

Eduardo Galeano s’adhereix a la Marxa Mundial per la pau i la no violència.

General Wesley Clark: Pla dels Estats Units d'envair 7 països en 5 anys.

Les 25 regles de la desinformació (manual polític per amagar la veritat).

El que és evident és el que ningú veu fins que algú ho explica amb claredat: Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica.

Principis de la propaganda segons Goebbels.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte