Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Capítol 20. Canviar la clau per obrir la porta. El poder del diner. Índex. El poder del diner. Epíleg: el canvi del canvi. El poder del diner.

Resum: les vint tesis.

  1. La moneda ha esdevingut, de grat o per força, en moltes cultures contemporànies, una peça clau en les relacions humanes.
  2. Amb ella, en ella o per ella, les relacions entre individus, nacions i societats creixen o minven, s'equilibren o es desequilibren, esdevenen justes o es corrompen.
  3. Aquesta ambivalència de la moneda és causada per l'ús que se'n fa: instrument de domini, de poder, de corrupció... o instrument d'intercanvi, de responsabilització, d'informació compartida.
  4. Un ús «responsabilitzador-informador» de la moneda no depèn, però, solament de la bona voluntat i de la moralitat de les persones, sinó que depèn també del «tipus de moneda», és a dir, de les característiques de l'instrument monetari.
  5. Ha «interessat» presentar la historia de la moneda dominada per la visió aristotèlica (tercera mercaderia amb valor intrínsec) per sobre de la visió platònica (signe monetari abstracte amb el qual fer una regla de tres).
  6. Les transformacions monetàries estan demostrant que la visió «metal·lista» aristotèlica és incapaç de permetre un equilibri entre mercaderies creixents i moneda material limitadora. La visió «nominalista» platònica reprèn força en la practica de la creixent abstracció del sistemes monetaris actuals.
  7. Les característiques de les diverses variants de monedes «històriques» (metal·listes) són: anonimat (no diu qui fa la compra-venda), uniformitat (no diu res de la compra-venda) i mobilitat (serveix per a més d'un acte de compra-venda).
  8. Aquestes característiques instrumentals faciliten tota classe de delictes i crims amb, en o per ella; impossibiliten un sistema mètric i informatiu (multicaptor) de totes les dades significatives de cada acte de compra-venda; i, per tant, impedeixen contrastar experimentalment les teories econòmiques.
  9. Aquestes característiques també afavoreixen la monetització, la mercantilització i la prostitució de molts aspectes humans, fins i tot dels més immaterials (formació, informació, recerca, salut, dret, política, art, esperit...), mentre que, paradoxalment, no ajuden a resoldre satisfactòriament les funcions més bàsiques de la moneda: facilitar l'intercanvi de béns (no mals) i serveis (no «desserveis») i permetre l'equilibri entre producció i consum-inversió en societats complexes que no poden usar el troc.
  10. Però la moneda pot ésser (i possiblement ha estat, durant 7.000 anys, a l'alba de les civilitzacions de l'Àsia occidental) un instrument amb unes característiques radicalment diferents: personalització, diversificació i immobilitat.
  11. Aquestes característiques faciliten: la responsabilització de tots els actes lliures d'intercanvi (deixen petja); la posada a punt d'un sistema multicaptor de totes les característiques de cada acte de compra-venda; i, per tant, la possibilitat de contrastar experimentalment les teories econòmiques.
  12. Les civilitzacions de l'argila la usaren per a un sistema comptable-monetari personalitzat i informatiu. Les civilitzacions dels metalls la usaren per facilitar i agilitar el comerç i l'imperialisme guerrer i corruptor. La civilització del paper l'ha usat per dominar els mercats i els pobles. La civilització de l'electrònica l'usa per a l'especulació monetària mundial i per assegurar el control de les poblacions.
  13. Però així com la moneda-argila-escriptural-informativa esdevingué lenta, i les monedes-or-paper-desinformatives han esdevingut àgils, la moneda-electrònica permet millor informació que la primera i molta més agilitat que les segones.
  14. La moneda és un fet incrustat en la majoria de civilitzacions, especialment en l'occidental i en les cultures dominades per ella. Una proposta de canvi de civilització té, en relació a la moneda, tres opcions:
    • Primera. La desmonetització total immediata (amb el que això representa de supressió de l'especialització productiva i d'autoabastiment quasi total, combinat amb un troc de béns i serveis).
    • Segona. La racionalització del sistema monetari (substituir l'actual moneda anònima i desinformativa per una de personalitzada i informativa que desmitifiqui el diner i redueixi l'àrea de la monetització responsabilitzada a l'intercanvi de béns i serveis mesurables).
    • Tercera. La consideració que la moneda no és un tema clau i que, per tant, cal deixar-la com està.
  15. La hipòtesi que es considera més viable i positiva és la segona: aquesta opció esdevé una possibilitat i una necessitat immediata (per sortir de la «historia oficial», iniciada amb la moneda anònima, l'escriptura, la corrupció i l'imperialisme) amb l'esperança que ajudi a caminar cap a la primera opció (desmonetització i desmercantilització) en un altre estat històric de moment no probable a mitjà termini.
  16. El tema clau per defensar la segona hipòtesi –modificar el sistema monetari– és veure'n la viabilitat de l'aplicació practica i valorar-ne els perills i les possibilitats.
  17. L'ús del diner electrònic, ara i aquí, esta essent un mitjà de domini i de control sobre el poble (no protecció de la intimitat, perill de repressió policíaca, fiscalitat fàcticament arbitrària...). De nou se'ns presenten tres opcions:
    • Primera. Negar radicalment qualsevol ús del diner electrònic.
    • Segona. Proposar-ne un ús amb garanties o...
    • Tercera. Obviar el tema.
  18. La hipòtesi que es veu més adient és la segona i, per concretar-la, es proposa:
    • Primer. La supressió de tot diner anònim (únic sistema de diner electrònic per a tots, rics i pobres, governants i governats).
    • Segon. La protecció de les dades personals (amb únic accés de l'interessat mateix i d'una Justícia independent en el cas que s'hagi de documentar una sentència).
    • Tercer. La socialització de les dades comptables per superar la planificació centralista i la «mà invisible» mercantilista; per equilibrar la massa monetària i evitar la inflació-deflació; per redistribuir l'excedent solidàriament i millorar/superar els sistemes fiscals.
  19. El diner electrònic, degudament acotat, pot esdevenir un instrument alhora de responsabilització documentada i de llibertat d'acció, de solidaritat social (socialisme) i de llibertat personal (democràcia), de creació de riquesa i de redistribució dels excedents; de separació i lliure tria personal entre activitats mercantils (afany lucratiu} i activitats comunitàries-liberals (afany no lucratiu), de centralització informativa (visió global) i descentralització d'acció (individus, comunitats, barris, municipis, comarques, nacions, empreses, entitats... lliurement confederats segons el principi de subsidiarietat), de quantificació de materials i energies dissipats o degradats i de recaptació de fons per a la seva protecció o substitució.
  20. En definitiva, mentre que el canvi de valors, de costums i de comportaments acostuma a ser lent i esdevé perillós exercir-lo des de fora de les persones per pressions ideològiques o religioses, el canvi instrumental, avui tècnicament viable, d'una eina considerada hipotèticament clau –segons tràgics resultats històrics– pot ajudar a plantejar noves regles de joc més netes, lliures, solidàries i responsabilitzadores que les actuals. La hipòtesi central és que l'Estat de dret i l'equitat econòmica formalment proclamats per quasi tothom són impossibles d'aconseguir amb el vigent sistema monetari. Amb un nou tipus de moneda podrem experimentar si realment aquesta és una peça clau que afavoreix l'emergència d'una nova civilització o si és, en canvi, un element sense importància.
Capítol 20. Canviar la clau per obrir la porta. El poder del diner. Índex. El poder del diner. Epíleg: el canvi del canvi. El poder del diner.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte