Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Capítol 5. Aristòtil contra Plató. El poder del diner. Índex. El poder del diner. Capítol 7. El regne de les tenebres. El poder del diner.

Capítol 6. La imparable abstracció.

Les transformacions monetàries estan demostrant que la visió «metal·lista» aristotèlica és incapaç de permetre un equilibri entre mercaderies creixents i moneda material limitadora. La visió «nominalista» platònica reprèn força en la pràctica de la creixent abstracció dels sistemes monetaris actuals.

Les lletres de canvi, els bitllets de banc convertibles en metall i el paper moneda totalment inconvertible actual han estat assajos pràctics per deslliurar-se del jou de l'or. Les anotacions, manuals o electròniques, en comptes corrents, acaben imposant la total abstracció de la moneda com a reconeixement de deute i unitat de compte.

La inèrcia que dificulta el canvi d'institucions es deu a molts factors. Uns de tècnics –determinada incapacitat instrumental per portar a terme una nova proposta–; d'altres de la pròpia dinàmica humana, on tot canvi sempre és costós. Però també es donen «inèrcies» més o menys conscientment mantingudes i defensades pels grups socials que se'n beneficien. No deixa de ser curiós veure com Aristòtil formula la seva teoria just quan Alexandre Magne esta expandint l'imperialisme grec i, per tant, quan esta practicant el metal·lisme amb totes les seves possibilitats: compra de traïcions, transformació monetària d'abundants botins i d'impostos «metàl·lics», extensió-penetració del comerç en països estrangers... És evident que la moneda metàl·lica és una bona arma de penetració invasora, cultural i comercial, perquè trenca fàcilment tota estructura econòmica i d'intercanvi tradicional en els pobles envaïts gràcies a les facilitats i a la màgia encantadora dels metalls preciosos.

Richard Nixon.Només a partir de 1914, quan, per l'exhauriment de les reserves d'or, la guerra ha d'acabar en tres mesos, es decideix aprofitar l'ocasió per introduir el paper moneda deslligat de l'or. Així s'obre un nou camí de penetració i d'explotació subtil amb l'ús del paper moneda oficial, suport legal del super-ús del diner bancari. La Segona Guerra servirà per començar la fi de l'or a nivell internacional. Els acords de Bretton Woods, firmats el 1944, acceptaven que el dòlar americà seria convertible en or. Però el 1971 el president Nixon els denuncia unilateralment. Des d'aleshores, el paper moneda no té res a veure amb l'or ni amb cap mercaderia, no representa cap quantitat d'or ni pot ser convertit en ell, ni a l'interior de cada Estat ni en la relació internacional.

El paper moneda es basa en la convenció social que ha fet d'ell l'instrument necessari dels actes d'intercanvi mercantil i en la confiança que hom li fa en tant que instrument que compleix adequadament la seva funció. Es tracta d'un valor auxiliar i abstracte. El sistema monetari ha recuperat la teoria nominalista de Plató. I els fets posteriors –xecs i targetes– encara augmenten més la seva abstracció.

Quan es produeix un canvi en el sistema monetari, cal protegir la convenció social amb un conjunt de mites i de signes que perpetuïn la confiança del vell sistema en el nou. És molt curiós que només fins fa 3 anys encara circulaven bitllets del Banc d'Espanya en els quals es deia que aquest «pagarà al portador la quantitat d'X pessetes» en or, malgrat que feia molts anys que això era impossible de realitzar. També veurem un cas semblant en la forma convexa de les tauletes sumèries, que són una petja del sistema esfèric anterior (vegeu el capítol 10: «El retorn a l'Edèn»). També és curiós veure que després de 15 anys de la mort de Franco encara siguin de curs legal les monedes que el proclamen «Caudillo de España por la gracia de Dios».

Les dificultats per controlar la inflació monetària i per deslliurar-se del perill de la recessió; els gravíssims problemes derivats de l'hegemonia del dòlar en el comerç internacional i, especialment, el deute extern impagable; la dictadura del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, exercida a favor dels Estats forts que els controlen; el divorci entre l'especulació financera i l'economia real; el destructor oblit del sistema ecològic per part del sistema econòmic... són uns fets importantíssims per a la vida de les persones i del planeta. Sembla que aquests fets són prou greus per intentar cercar en un nou sistema monetari un instrumental més precís per fer-hi front amb més eficàcia.

Peter Drucker, prestigiós economista nord-americà, gens sospitós de posicions subversives, ho té molt clar: «Necessitem una nova síntesi simplificadora de la realitat que reculli l'actual realitat econòmica. Si no apareix, podem trobar-nos al final de la teoria econòmica; és a dir, no existiran fonaments per a l'acció del Govern que dirigeix el cicle dels negocis i les condicions econòmiques1». «L'economia transnacional és conformada i dirigida pels fluxos financers que ten en la seva pròpia dinàmica». «L'economia «real» de béns i serveis no domina ja l'economia transnacional. Sí que ho fa, en canvi, l'economia simbòlica del diner i del crèdit. Cada dia, el mercat interbancari de Londres gira de 10 a 15 vegades més el muntant de divises transnacionals [...] que les que es necessiten per finançar els intercanvis mundials de béns i serveis». «El 90 per cent o més de les transaccions financeres de l'economia transnacional no serveixen per a allò que els economistes considerarien una funció econòmica. Serveixen purament per a funcions financeres». «És l'economia simbòlica la que controla àmpliament l'economia real2».

Quan, el mes de maig de 1990, el professor Drucker va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya va sorprendre tothom amb l'inici de la seva intervenció: «Tots som conscients que vivim en una era en que la tecnologia canvia molt ràpidament. Molts creuen que això es dóna en l'«alta tecnologia». Actualment, els canvis tecnològics es produeixen més en àrees que s'han considerat de «tecnologia baixa» o de «no tecnologia» que en àrees d'alta tecnologia. Els canvis tecnològics més grans dels últims anys no s'han produït ni en l'àrea dels ordinadors, ni en la de la biotecnologia, sinó en el camp de la banca i les finances. De fet, la banca està passant ràpidament de ser quelcom relacionat amb els diners a ser quelcom relacionat amb la informació3».


Notes:

1DRUCKER, Peter F., Las nuevas realidades, Edhasa, Barcelona, 1989, pp. 230-231.
2Íd., pp. 188-189.
3DRUCKER, Peter F., Gestió de la tecnologia, discurs fet a Barcelona, 1990.

Capítol 5. Aristòtil contra Plató. El poder del diner. Índex. El poder del diner. Capítol 7. El regne de les tenebres. El poder del diner.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte