Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Index. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Declaració d'intencions.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

PRÒLEG.

Quan vaig entendre que volia dir l'Agustí Chalaux amb això de canviar l'actual moneda anònima per la factura-xec li vaig preguntar ¿com es podria portar a terme un canvi d'aquest tipus? i ¿com aquest canvi tècnic permetria una distribució de la riquesa més justa que l'actual? L'Agustí em va contestar: Ja fa temps que tinc estudiats i treballats una colla de decrets lleis que ho expliquen, es tractaria de que un Estat, per petit que fos, fes una Constitució inspirant-se en aquests textos. A partir d'aquella pregunta varem començar un curs setmanal, a l'escola per adults que dirigia en Lluís M. Xirinacs, a la avinguda Mistral de Barcelona (anys 1980...). En Xirinacs va assistir puntualment i activament a tot el curs, juntament amb una trentena més d'alumnes. El curs va durar 3 anys, exceptuant els mesos de juliol i agost. Val a dir que en Lluís M Xirinacs va incorporar plenament les teories de l'Agustí en el seu model Globàlium. Com a resultat varen quedar uns apunts que ara editem per si poden inspirar als activistes d'aquest sentiment independentista que estem vivint actualment.

Ara vivim sota el mandat dels grans banquers i financers mundials. Això s'acabaria de soca-rel si la Constitució de l'Estat s'inspirés en els textos d'aquest llibret. Costa molt canviar una Constitució però en fer-la de nou és el moment de posar-la al nivell més alt possible en quant a Justícia i llibertats concretes per a totes les persones del país, siguin individuals o col·lectives.

Si ens mirem aquests textos sota un punt de vista global hi trobarem uns ideals llibertaris, és a dir a favor de tot el poble, només poden molestar als «plutarques» actuals: banquers i financers de gran volada. Recordeu que fa pocs dies es va sotmetre als bancs europeus a una prova «de resistència o estrès». El resultat: suposant que tota l'economia real (atur, vendes, construcció...) anés fatal, els bancs anirien bé!!! Estem ben fotuts!

A més de reflectir uns ideals molt nobles, els textos de l'Agustí estructuren un sistema econòmic científicament transparent mitjançant la factura-xec. L'anàlisi i mesura del que passa al mercat en queden garantides.

Pel que fa a la Justícia, aconsegueix separar-la radicalment del Poder Legislatiu i del Poder Executiu. A més el lideratge polític s'aconsegueix democràticament de baix a dalt. El municipi recupera el protagonisme en ser propietari de la seva terra i en tenir capacitat creditícia pròpia segons la riquesa mercantil creada.

Les persones haurien de triar entre dedicar-se a fer diners produint mercaderies i serveis útils (treballadors, empresaris, capitalistes i inventors) o fer feina amb les persones a canvi d'un sou digne (mestres, metges, artistes, polítics, jutges...). Evidentment podrien canviar d'un grup a l'altre, però no jugar a dues bandes.

L'Agustí ens argumenta, molt racionalment, que donar un salari d'atur forçós indefinit (renda bàsica) reactivaria l'economia de base amb molta més eficàcia que injectant grans quantitats als bancs i caixes actuals.

L'ecologia, la defensa i seguretat interior i exterior també hi són contemplades amb rigor a l'hora d'exigir-ne responsabilitats.

Tinc la sensació que la majoria de polítics actuals són refractaris a estudiar i a debatre propostes noves, en aquest sentit no escolten si qui els hi parla no és un dels seus «mestres». Per això no es van escoltar a en Xirinacs. En conseqüència, ens toca al poble estudiar i divulgar les novetats fins a fer-nos escoltar perquè canviïn d'opinió.

Només voldria afegir que és gràcies a l'esforç d'en Llorenç Martos que ha estat possible la recuperació i edició d'aquests textos. Moltes gràcies. Per més informació no dubteu a consultar http://www.bardina.org

Joan Parés.
Juliol de 2010.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Index. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Declaració d'intencions.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte