Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Pròleg. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Llei fenomenològica segons omni-documentació històrica (Plató, Graham, Marx).

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Declaració d'intencions.

Bé, continuem explicant l'obra de l'Agustí Chalaux que és immensa, que no ens l'acabarem pas, que és interessantíssima. Ara permeteu-me que faci una disquisició sobre la independència.

Si tenim una independència, què en farem d'aquesta independència? En Laporta serà el President? En Millet i Bel, Ministre de Cultura? I l'altre d'Economia? Segur que seguirem en la mateixa òrbita que d'altres països europeus. És una independència que a mi em recorda les parelles que van malament i diuen: fem un fillet que així ho arreglarem, a veure què passarà. Benvingut el fillet, benvinguda la independència arribi com arribi, però no és una manera maca, bona, sòlida de preparar-la. En Lluís Maria Xirinacs deia que abans de fer un referèndum per a la independència, cal estar un any, amb possibilitats d'accés als mitjans de comunicació, per explicar què volem i què en farem d'aquesta independència. Això sí que pot engrescar la gent, el poble, però només la independència, és una il·lusió que sense programa, és molt perillosa. Això va passar el 1936, ens explicava l'Agustí Chalaux, quan la CNT i el seu Ministre de Governació, Abad de Santillan, se'ls hi va anar tot en orris perquè no tenien ni idea del què havien de fer, ni de com anaven els calers, ni de com els banquers els i prenien el pèl. Va ser una ocasió frustrada, que és molt perillosa, penso jo. Bé, és un pensament que m'ha vingut al cap. Fora bo que els qui volen la independència, coneguessin el programa de l'Agustí Chalaux. Avui explicarem quelcom que és fonamental: com es poden repartir diners a tothom, a partir del bé comú.

Veureu que és una meravella, que és una manera de fer-ho ben original i ben diferent del que es fa ara. Es tracta del Decret Llei número 20 sobre Salaris Socials Financers. Però abans us comentaré quatre esborranys dels que feia l'Agustí per incloure com exposició de motius en algun decret-llei que es poden entendre com a declaració d'intencions.

I. Tots els ciutadans i totes les ciutadanies són cridats a exercir, amb plenitud auto-democràtica, tots llurs drets de dignitat, seguretat i llibertats personals que els anteriors i els següents decrets-lleis els hi asseguren, a través de la protecció quotidiana i eficaç del nostre Estat autopolític, de la nostra Justícia totalment independent de l'Estat i de qualsevol altre poder de fet, per més ocult i subtil que sigui.

Fins ara per raó de diner (anònim), la societat fabrica a raig fet:

  • miserables d'esperit,
  • i pobres de cos i cultura: incultes.

La corrupció plutàrquica (a través del diner anònim) i la violència policíaca, així com qualsevol d'altres violències en contra dels lliures ciutadans i de les lliures ciutadanies, tenen plena vigència, (això ho deia l'Agustí fa seixanta anys i avui dia encara la tenen) malgrat que «els Drets Humans» s'haurien de respectar.

El patriotisme sincer denuncia els mals d'una antipolítica (és el que estem patint) cínicament mantinguda en la nostra comunitat.

La proposta de constitució que farem, està pensada per a demostrar, en la pràctica quotidiana de la nostra vida comunitària, interna i externa, que no existeix, en la realitat actual de la lliure evolució de l'home, cap pretesa fatalitat, que pugui impedir que reformes adients de les estructures, funcions i òrgans socials puguin arribar a bon terme en la direcció moral i ètica més alta i progressiva. És per això que hem atacat:

  • en primer lloc, l'aparell de l'omnicorrupció plutàrquica; (és el primer que denúncia l'Agustí)
  • en segon lloc, l'aparell de l'omni-coacció estatista i de la por que inspira als senzills ciutadans no adscrits al sistema de poder corrupte; (l'Estat fa por pels impostos, la policia, les injustícies que tolera, el poc servei que dóna i la misèria que reparteix).
  • en tercer lloc, l'aparell de la imbecil·litat «burro-cràtica»; (les oposicions)
  • en quart lloc, l'aparell de les violències i tortures policíaques, sense cap control justicial independent. (avui dia encara passa).

La finalitat de la nostra revolució omni-llibertària és que per sòlids i antiquíssims que hagin estat els agafadors d'aquests aparells de manifesta antipolítica, és factible, a la vista de tothom, llur total destrucció autopacífica. (No és per il·lusió, és perquè tenim un programa, aquí està la gràcia de l'Agustí).

Volem demostrar que, teòricament i pràcticament, són possibles, en progressió diària i en la direcció indicada, sense que s'impedeixin l'un a l'altre:

1. un progrés social màxim i òptim, fonamentat:

1.1 Sobre el màxim D'ÒPTIMES LLIBERTATS FENOMÈNIQUES-CONCRETES en funció quantitativa i QUALITATIVA del real progrés tecnològic aconseguit;

1.2. UN CONTINU DIÀLEG ENTRE «ÀRQUICS» I «ANÀRQUICS», una continua dialèctica entre «ARQUIA-ANARQUIA», EN RÈGIM PROGRESSIU D'AUTODEMOCRÀCIA PLENA, ASSEMBLEÀRIA I DIRECTA, al màxim i ÒPTIM nivell del mateix real progrés tecnològic, especialment del telemàtic;

2. UN ESTAT MONÀRQUICAMENT FORT, BREU, EFICAÇ i RESPONSABLE davant la Justícia positiva de l'entera comunitat geopolítica;

3. UNA JUSTÍCIA OMNI-COMUNITÀRIA, IGUAL PER A TOTES LES PERSONES, INDIVIDUALS I COL·LECTIVES, RADICALMENT I TOTALMENT IMPARCIAL, SERENA, GRATUÏTA, INDEPENDENT DE L'ESTAT I DE QUALSEVOL PODER PER MÉS OFICIÓS, OCULT I SÚBTIL QUE SIGUI; (l'Agustí escrivia amb majúscules quan feia referència a coses concretes, quan eren abstraccions escrivia amb minúscules.).

4. UNA MOLT ENÈRGICA uni-FEDERACIÓ DE NACIONS DE CARA A L'ESTRANGER; (això és un primer esborrany).

5. UNA MOLT LLIBERTÀRTA multi-CONFEDERACIÓ D'ÈTNIES I D'INTER-ÈTNIES EN EL SEU INTERIOR, DE LLIURE I EVOLUTIVA COMUNITAT GEOPOLÍTICA.


II. Segons tot el que s'ha dit fins ara, per a lluitar amb eficàcia auto-pacífica i auto-pacificant contra tots els mals reconeguts i totes les contradiccions clàssiques de la nostra multi-mil·lenària civilització, només són necessàries:

1. la intel·ligència en el plantejament i el temps de les reformes imprescindibles, segons necessitats prioritàries;

2. el to en la persuasió pels fets, de cara a tot el poble i a totes les classes socials, a través de totes les persones de bona fe, millors intencions i ferma voluntat autopolítica, contra «l'anarquia a dalt de tot», fins ara tant curosament cultivada pels nostres anti-governants i classes pseudo-dirigents. Cal doncs restablir amb plenitud:

2.1. «l'arquia» a dalt, és a dir: en els òrgans de l'Estat i de la Justícia;
2.2. i «l'anarquia» a baix, és a dir: respectant al màxim: l'esperit de la llei i LES LLIBERTATS FENOMÈNIQUES-CONCRETES-ELEMENTALS DELS CIUTADANS TOTS I DE LES CIUTADANIES TOTES.

3. el ritme autopolític de les necessàries fases de lluita:

3.1 per al total alliberament de les ètnies i inter-ètnies històricament i lliurement endo-confederades en el si de l'Estat omni-comunitari;

3.2 per a la reconstrucció de l'Estat en la seva primigènia simplicitat, brevetat, eficàcia i responsabilitat monàrquica;

3.3. per a la creació d'una Justícia nacionalitzadora, per igualitària, serena, imparcial i gratuïta, de la total comunitat geopolítica.

4. per a la creativitat imaginativa-concretitzadora d'un ambient realment i autènticament omni-democràtic i omni-llibertari.


III. De les lleis mínimes comunitàries generals (això és un esborrany que havia de ser un decret llei o incloure'l en el segon, que fa referència a la Justícia)

És una mania nefasta la de voler legislar sobre coses que no necessiten ésser legislades, perquè depenen de persones lliures, tant individuals com col·lectives, ètniques o inter-ètniques, en esferes que no tenen perquè ésser cedides a cap organisme cívic o polític superior, ja que no fan mal a ningú i només tenen repercussions internes en la persona que les fa.

En tot cas l'única legislació mínima admissible és a favor de totes aquelles persones que no tenen, de moment, inicialment, per la raó que sigui, capacitat personal suficient per a prendre la iniciativa primera d'una llibertat fenomènica concreta. (els disminuïts, els minusvàlids, els invàlids...).

Només sobre la base d'experiències documentades i a la demanda confederativa de múltiples ciutadanies confederades, intervindrà un qualsevol organisme polític o cívic superior per a legislar lleis mínimes que hauran d'ésser respectades, amb precisió jurídica, en totes les legislacions d'organismes de rang inferior.
(El que han de legislar són lleis mínimes i a partir d'aquí jurisprudència. És una manera de fer justícia molt més justa, avui dia hi ha una diarrea legislativa i normativa).


IV. De l'arquia legislativa (comandament legislatiu).

La mania de legislar centralistament ha fet, fins ara, de l'Estat, legislador de l'entera comunitat geopolítica, la bèstia negra dels ciutadans i de les ciutadanies.

Cal evitar aquesta incontinència legislativa, centralista, a tort i a dret, en ple desordre acumulatiu-contradictori, en oposició flagrant contra:

1. els costums ancestrals de cada poble confederat i de tots els pobles, que la nostra constitució comunitària-llibertària vol lliurement confederats dins de la comunitat geopolítica;

2. la legítima autonomia de cada institució o associació i de totes les institucions ètniques-locals i associatives lliures.

(Com a conclusió diu:)
És imprescindible doncs, dictar com a norma constitucional una llei de subsidiaritat, amb prohibició constitucional de que les lleis del rang que siguin, no puguin entrar en detalls i minúcies casuístics-apriorístics: tot cas ha de ser juris-prudencial a posteriori de casos concrets, els quals seran sempre jutjats per jutges legítims, independents, imparcials, capaços del contrast amb la vida real, sempre i arreu i en tot, imprevisible per endavant. (Les lleis no ho poden preveureu tot, cada cas, és cada cas. Lleis mínimes. Individualitat de cada cas. Els jutges dicten sentència segons la seva consciència).

Les facultats autonòmiques de normativa (legislativa) i executiva de les múltiples institucions ciutadanes, tant ètniques-locals com associatives-lliures, són irrenunciables: exclusivament d'elles mateixes i sols cal esperar un constant progrés de lliure superació confederativa.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Pròleg. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Llei fenomenològica segons omni-documentació històrica (Plató, Graham, Marx).

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte