Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 26. Passants: Accés a qualsevol funció liberal. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 39. Contra la pol·lució.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 30. Comandament executiu i legislatiu en qualsevol organisme.

Exposició de motius: A partir d'una suposada victòria electoral i un cop implantada la factura-xec, proposem un programa polític, pensat per a dur a terme els nostres objectius essencials: la destrucció de tot poder sobre les persones i la desaparició de tota misèria per raó de diner. Volem inaugurar una nova etapa, la del «govern automàtic de les coses al servei incondicional de totes les persones».

I. De l'arquia.

Arquia significa comandament social. El comandament dels pobles és la clau de volta de l'edifici social: és una institució noble i necessària, que cal distingir del «poder» (poder ve del verb llatí «potere», que significava originàriament «ser amo de» i, després «exercir poder sobre»). El comandament i l'autoritat sobre les persones, no tenen res a veure amb el poder, el qual només es pot exercir legítimament, sobre les coses. Com sempre l'Agustí amb això era molt contundent i claríssim.

El diàleg i la dialèctica entre arquia i anarquia impliquen la definició -posar límits- i delimitació del camp en el qual s'exerceix l'arquia; tot allò que està fora d'aquest camp és anàrquic, és a dir, no es està sotmès al comandament social. El nostre objectiu és d'anar estrenyent cada cop més el cercle àrquic i d'anar eixamplant l'anàrquic.

Amb aquesta finalitat proposem la constitució de:

  • un Estat amb un executiu monàrquic (un Cap d'Estat electiu únic i personalment responsable), fort i breu; i amb un Legislatiu independent de l'Executiu, que haurà de legislar lleis mínimes, i en el mínim nombre possible. Ara hi ha una diarrea política, deia l'Agustí, cal que hi hagi poques lleis i clares,
  • una Justícia radicalment independent de l'Estat, ja que ningú no pot ésser jutge i part, a través de pressupostos determinats per avançat i constitucionalment independents de qualsevol iniciativa o veto de l'Estat. S'establiran pressupostos quinzenals per avançat amb revisions sempre que calgui.
  • unes Repúbliques i Autoritats cíviques lliurement confederades i plenament autònomes a l'interior de l'Imperi.
  • Diguem aquí que entenem per Imperi no altra cosa que: una «comunitat geopolítica de nacions». És a dir, un conjunt de persones (ètniques, col·lectives, individuals) lliurement confederades per a donar-se un únic Estat i una única Justícia; però que no per això destrueixen les espontànies i expansives lliures institucions cíviques intermèdies. Aquestes institucions cíviques són de dos tipus:

    1. institucions cíviques-«utilitàries»: les empreses;
    2. institucions cíviques-«liberals»: totes les de comandament cívic (des del nivell de barri fins al nivell més ampli i totes les institucions liberals i llibertàries pròpiament dites.

II. De la riquesa comunitària.

Un cop implantada la factura-xec, el possible »bé comú mercantil» existent serà automàticament «imperialitzat»; això vol dir que l'Imperi, a través del seu gerent, l'Estat, es reservarà la capacitat d'invenció i també d'exvenció (retirada) quan sigui necessari, de diner comunitari. Aquesta facultat avui l'Estat no la té.

Aquest »monopoli àrquic d'invenció i exvenció de diner comunitari» serà la base d'una nova ECONOMIA, això és, d'una repartidora equitativa (-NOMIA) (entre tots els membres de la comunitat) del bé comú produït (OIKOS)» i aquesta repartició equitativa tindrà per objectius:

1. el foment de la producció a través de la concessió, a les empreses que demostrin la seva capacitat, de crèdits a la inversió, par a una màxima producció, d'òptima qualitat i amb el mínim d'esforç i de risc;

2. la desaparició de tota misèria i marginació per raó de diner, a través de les «finances consumptives» (diners nacionals-comunitaris a fons perdut) distribuïdes entre tota la població en funció de les necessitats físiques i culturals més peremptòries de cada ciutadà, família, ètnia, etc. Aquestes finances seran dels següents tipus:

2.1 sobresalaris socials-vitals (renda bàsica) individuals i familiars a tota la població, incloent assignacions eventuals en determinades circumstàncies, per a la compra de béns permanents (habitatge, mobiliari,...) en cas de catàstrofe s'ha d'ajudar, la comunitat ha d'ajudar.

2.2 assegurança social per a tots els treballadors utilitaris en cas de vaga, atur, lock out, malaltia, vellesa ...) ningú s'ha de quedar sense diners. No pot ser que una persona que va a l'atur no tingui un salari garantit de per vida.

2.3 salaris socials financers per a tots els vocacionals i institucions liberals, la qual cosa implica la gratuïtat de tots els serveis «liberals»: Estat, Justícia, professions i institucions liberals-cíviques.

III. De la societat utilitària.

El mercat o «societat utilitària» rebrà un Estatut propi que li atorgarà una total i absoluta llibertat i transparència; una legislació mínima es referirà a qüestions com ara: preus mínims de venda, publicitat, reducció de l'horari legal de treball, reforma duanera i comerç exterior... L'Agustí deia que els gremis han de fixar uns preus i més baix del preu establert no es pot vendre. En canvi es pot permetre que un venedor vengui el que ofereix a un preu més elevat del que s'ha fixat, si tu tens tota la informació. No hi ha d'haver propaganda, la propaganda és mentidera, et diu els avantatges però no els inconvenients del producte que ofereix.

IV. De la societat liberal.

La societat liberal, que es mantindrà exclusivament dels «salaris socials-financers liberals», rebrà també el seu propi Estatut, que igualment li conferirà una màxima llibertat quant a la pràctica vocacional i una màxima transparència quant a les necessàries transaccions monetàries que hagin d'acompanyar aquesta pràctica.

V. De la seguretat col·lectiva.

Les forces armades seran monopoli exclusiu de l'Estat, al servei exclusiu de la comunitat geopolítica. Estaran compostes de:

1. Exèrcits (Imperial-professional i cívics ètnics i interètnics), amb l'única missió d'assegurar la defensa exterior (no s'ha de ficar amb l'interior) de la comunitat;
2. Policies (de seguretat federal; territorials o de pau cívica; justicials, comprenent la judiciària i la penitenciària), amb l'única missió de vetllar per la seguretat interior.

VI. De la societat transcendent.

Aquestes estructures mínimes aquí esbossades han de permetre el desenvolupament d'una nova forma de vida, més humana, més lliure. Entrem ja en el camp de la «societat transcendent», en què cap legislació és possible, ja que és completament lliure, tot i que descansa sobre les societats «liberal» i «utilitària». El que cal és posar la societat utilitària i la liberal com a motors al lliure servei de la societat transcendent, per a fer possible el desenvolupament d'aquesta en plena llibertat, ja que ella representa l'energia interna, íntima, insubstituïble, de cada persona (ètnica, col·lectiva, individual).

Hi ha un decret llei que parla de tot això. Seria una societat molt millor que la d'ara. Això és una proposta que engresca. L'Agustí proposa un sistema molt maco. Quan acabava la segona guerra mundial dos japonesos que un controlava el 80% de la Banca i l'altre el 20% es reuniren, la reunió durà dos minuts. Es tractava de separar les finances del crèdit: Crèdit és deixar diners que s'han de tornar. Finances, s'acaba sense retornar. I l'Agustí explicava aquesta curiositat:
Un poble es queixava al seu rei que no es venien sabates, el rei els va dir que cada nit oferissin un ball, ho varen fer així i llavors tothom volia comprar sabates per anar al ball.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 26. Passants: Accés a qualsevol funció liberal. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 39. Contra la pol·lució.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte