Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 25. CAIXES D'ESTALVI. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 30. Comandament executiu i legislatiu en qualsevol organisme.

Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 26. Passants: Accés a qualsevol funció liberal.

(L'Agustí fa una proposta que és detallada i toca els punts neuràlgics de com repartir els diners i fer una justícia més equitativa, però com fer-ho? Això ho ha de fer l'Estat i cal canviar la Constitució).

(Consisteix en canviar les oposicions per passanties).

Exposició de motius:

1. En la societat organitzada com s'ha indicat en els precedents decrets-lleis, els tan complicats i inútils concursos-oposicions seran substituïts per passanties. Els primers obliguen a un treball memorístic i superficial, aliat amb la desimboltura pròpia dels ignorants, mandres o/i corromputs; i en aquestes qualificacions cal entendre-hi tant els examinats com els examinadors.

Les passanties, de dos anys per exemple, sota el guiatge d'un titular-tutor, ja des de fa temps carregat de responsabilitats professionals, obliga al passant a adquirir un saber profund, similar al del seu mestre, el qual és l'únic que pot jutjar la capacitat del passant per afrontar científicament, tecnològicament, deontològicament i pràcticament, les mateixes responsabilitats que ell.

2. La Justícia «ideal», «absoluta», «perfecta» no és d'aquest món però cal arribar a una Justícia equitativa tan eficaç com possible en cada moment etno-cultural.

3. En l'accés a qualsevol lliure funció «liberal», és, per definició de la vocació autodeclarada, més important el servei altruista i desinteressat al poble que els drets més legítims del professional.

4. La igualtat de condicions de tots els ciutadans per entrar en funcions «liberals», cal donar-la, al sistema de passanties, en honor a la condició anterior de total i eficaç servei al poble.

§ Article 1. Tot accés de qualsevol ciutadà, degudament preparat pels seus estudis i pràctiques anteriors, testimoniats pels seus professors, a qualsevol titularitat liberal, haurà de passar per la prova d'una passantia d'un mínim de dos anys, amb aprovació final favorable de la part del titular-tutor, que s'haurà beneficiat d'aquesta passantia en la seva ordinària funció social-»liberal».

§ Article 2. Els col·legis i subcol·legis liberals-especialitzats són els encarregats: 2.1 de legislar tot el concernent a les passanties-tutories, dins del marc mínim de la llei general;

2.2. de proposar les passanties-tutories convenients entre titulars- tutors i estudiants-passants que, per qualsevol motiu, no hagin pogut relacionar-se directament.

§ Article 3. Tot estudiant té dret:

3.1. d'una a tres passanties ordinàries abans d'ésser, en principi, rebutjat pel col·legi corresponent;
3.2. a la protecció de la Justícia Comunitària de la seva especialització en la seva demarcació jurisdiccional (barri, municipi, subcomarca, comarca,...)

§ Article 4. Cada col·legi legislarà lliurement, dintre el marc d'una llei mínima, les condicions de cada tutoria-passantia i de les tres possibles passanties ordinàries successives pel cas de l'estudiant rebutjat pel seu(s) mestre(s)-tutor(s) en la primera passantia o en les dues primeres.

§ Article 5. Tot estudiant, rebutjat en tres passanties ordinàries successives, té el dret:

5.1. d'apel·lar al seu col·legi professional, la decisió del col·legi no és vinculant, sinó simplement de pas possible a una quarta passantia- tutoria excepcional;

5.2. d'apel·lar, en segon lloc, al tribunal corresponent al seu col·legi, en el cas que l'estudiant candidat a una quarta excepcional tutoria-passantia no estigui d'acord amb la decisió del col·legi. La sentència del tribunal local corresponent a aquest col·legi, només podrà ésser abjecte d'un sol recurs al tribunal de la mateixa especialitat immediatament superior.

§ Article 6. Cada vegada que un titular vulgui canviar d'especialitat, haurà de sotmetre's als estudis preparatoris i a la (les) passantia(es)-tutoria(es) que determini el col·legi o subcol·legi respectiu.

§ Article 7. Ningú no pot pretendre dirigir tecnològicament una institució liberal (per força especialitzada):

7.1. sense haver estat abans passant post-titular dirigit, en la mateixa

7.2. i a més a més, cal considerar la direcció d'una qualsevol institució liberal com una nova especialitat, per a la qual caldrà que superi la(les) ordinària(es) passantia(es)-tutoria(es) abans d'ésser nomenat capaç de la direcció d'aquestes institucions.

§ Article 8. La realitat, -sempre i arreu perfectible per lleis mínimes-comunitàries en funció de les experiències documentades,- mostrarà que, en aquest sistema de passanties-tutories no hi podrà haver injustícies massa grans:

8.1. en no ser possible cap favoritisme per interès i diner anònim.

8.2. en no haver-hi limitació en el nombre total de titulars »liberals» de cada especialització.

(És una mania els numerus clausus. Cal que hi hagi tots els metges que vulguin ser-ho, ja que cobraran igualment tant si exerceixen com si no i això augmentaria el nivell cultural de la població. L'Agustí, a més a més de la teoria de la moneda i del diner, va emmarcar una futura Constitució molt més entusiasmadora, més justa i molt més elegant que l'actual).

Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 25. CAIXES D'ESTALVI. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Índex. Decrets Llei per una constitució del segle XXI. Decret Llei 30. Comandament executiu i legislatiu en qualsevol organisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte