Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.9. Comandament executiu. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.11. Cambres consultives. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.10. Comandament legislatiu: diputacions i senats.

Sempre que sigui tecnològicament possible (per participació directa o per participació electrònica) l'òrgan de comandament legislatiu serà la pròpia assemblea de tots els inscrits en determinada col·lectivitat.

Només s'elegiran mandataris legisladors en la realitat d'una impossible Assemblea General. En aquest cas, cal distingir dues Cambres legislatives (diputats i senadors): cal legislar el dret d'iniciativa, la discussió legislativa, la consulta dels obligats òrgans consultius, el reglamentari estudi jurídic per la corresponent secció jurisconsultiva, les condicions d'un eventual veto presidencial, les limitacions d'aquest últim en el temps -i en les successions reglamentàries a la presidència- i la promulgació estatutària.

El comandament legislatiu es fonamenta en dues cameres:

  • La cambra de delegats o diputats elegits per sufragi universal i directe de tots els membres inscrits en la col·lectivitat.
  • La cambra de senadors elegits pels diferents grups especialitzats o pels diferents territoris propis de la col·lectivitat.

La separació dels òrgans legislatius respecte a l'òrgan executiu ha de ser taxativa i ha d'estar constitucionalment i constitutivament establerta pels mecanismes necessaris. (Aquesta separació no és una utopia. Per exemple, als Estats Units d'Amèrica és una realitat constitucional aplicada des de fa uns 200. Els defectes de l'aplicació no neguen la seva realitat; cal, simplement, perfeccionar-la).

Al legislatiu pertoca d'anar canviant la societat en funció de la seva evolució real, amb lleis pràcticament aplicables i pràcticament aplicades durant anys, per a veure'n els resultats socials reals. No es tracta de fer moltes lleis, sinó de fer lleis eficaces en el sentit més democràtic de lenta educació del poble. Aquest desenvolupament del poble no te res a veure amb al populisme afalagador dels defectes de les masses esdevingudes incultes i despersonalitzades.

La tasca del legislatiu és, doncs, eminentment política. Les eleccions a càrrecs de comandament legislatiu (sempre separades de les eleccions a càrrecs de comandament executiu) seran cada 4 anys i amb campanya electoral de 6 mesos. Els partits polítics presentaran les seves candidatures en forma de butlletes amb un sol nom.

L'elector podrà:

  • votar candidats de diferents partits o candidatures.
  • votar contra un candidat o votar en blanc, sense depassar el conjunt de vots emesos el nombre de candidats a elegir.

Els òrgans de comandament legislatiu elegiran llur propi President i la Mesa dels vice-presidents i secretaris.

Tota discussió legislativa comportarà l'acta corresponent, la qual haurà de ser comprovada i sancionada per una comissió de tres o més interventors nomenats (sigui per 4 anys, sigui al començament de cada sessió parlamentaria). El president d'aquesta comissió interventora de les actes del parlament serà l'enllaç permanent entre l'executiu, el legislatiu, els òrgans consultius, el membres de la col·lectivitat i les relacions exteriors a ella.

En totes les col·lectivitats, sota la vigilància de la Justícia i amb adjunció de magistrats, serà elegida pel legislatiu una comissió electoral (sigui per 4 anys, sigui 6 mesos abans de cada elecció constitucional).

(El desenvolupament pràctic de tots aquests temes es tracta en parlar de l'àrea de les institucions cíviques, polítiques i judicials).

Versió 1987.

3.1.9. Comandament executiu. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.11. Cambres consultives. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte