Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.8. Òrgans de comandament liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.10. Comandament legislatiu: diputacions i senats. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.9. Comandament executiu.

La continuïtat en el comandament executiu té grans avantatges, però aquesta continuïtat de comandament no es pot basar en una sola o algunes poques persones que l'exerceixen fins que es moren. Tot comandament social, i en aquest cas executiu, d'institucions liberals que s'exerceixi massa anys per les mateixes persones condueix a poder, corrupció, tirania, caciquisme, amiguisme... és a dir, a tot el contrari d'un comandament personal responsable.

Es tracta, doncs, de combinar la necessària continuïtat de comandament executiu, amb la també necessària discontinuïtat de les persones que l'exerceixen. El temps de comandament executiu ha d'ésser prou llarg per tal que la persona que mana posi a disposició de la comunitat totes les seves facultats i eficàcia d'actuació, però a l'ensem ha d'ésser prou curt per tal que el comandament responsable no es converteixi en poder.

L'altra greu inconvenient dels executius liberals actuals és la dependència que tenen dels legislatius (que els nomenen) o dels poders fàctics de funcionaris o consultors no elegits, que pressionen corporativistament. És a dir, l'executiu no pot dependre del legislatiu -que ha estat elegit per fer lleis-. ni dels consultius -elegits per a ser consultats en tot assumpte que els pertoqui-; ni, molt menys, d'òrgans administratius que no han estat elegits per ningú.

Si l'executiu depèn del parlament o de corporativismes tancats, es veu obligat a pagar els vots que li asseguren la continuïtat de comandament, corrompent, així, tota la institució que preté governar i servint els interessos de grups de pressió.

El comandament executiu ha de ser, doncs, elegit per sufragi universal i directa de tots els membres inscrits en la col·lectivitat.

L'executiu es limita a aplicar les lleis donades pel legislatiu. El cap de l'executiu serà jutjat, a la fi del seu mandat, quant a l'aplicació real d'aquestes lleis.

El càrrecs executius són clarament càrrecs tècnics i no polítics: es limiten a executar, a gestionar, segons normes que els venen del legislatiu. Per aquest motiu:

  • els candidats a un càrrec de comandament executiu no poden pertànyer a cap partit polític i es presenten a les eleccions a títol merament personal.
  • els executius elegits necessiten d'un llarg període d'aprenentatge de la tècnica ejecutiva i de les responsabilitats a ella inherents.
  • El comandament executiu cal que es concentri en una única persona responsable, per tal d'assegurar tant la responsabilitsació personal de cada lliure acte de comandament executiu, com per a fomentar la unitat i claredat de la linia de comandament.

En aquest sentit es proposa la continuïtat del comandament executiu -assegurada per les succesions dins d'un equip- però en la discontinuitat de les persones que l'han d'exercir. Sense aquesta successió de persones en l'executiu, fàcilment aquest degenera en poder irresponsable. És a dir, en qualeevol Consell Executiu (format per un mínim de 3 i un máxim de 7 persones, segons importància de la col·lectivitat que regeix) s'estableix un rigorós ordre de sucessió. Cada cop que el President del Consell Executiu cessi en el seu mandat -per final legal del mandat, dimissió, defunció...- estarà prevista la seva successió immediata pel seu primer conseller i successor; a aquest el succeirà el segon i així consecutivament. De manera que quedarà vacant el lloc del darrer conseller i successor, que es el que haurà de proveir les eleccions que es convocaran.

Aquest sistema es molt eficaç per a dotar els carrecs executius de l'experiència de comandament i de responsabilitats, tan necessària en la seva tasca; cal considerar, per altra banda, que aquest sistema no es immobilista. La innovació ha de provenir del legislatiu i no de l'executiu, que és un organisme merament tècnic.

En tots els casos, el cap del consell executiu esdevindrà presoner de la societat geopolítica a partir del dia de la passació de les facultats executives al seu successor. Immediatament, un Tribunal d'Instrucció de Responsabilitats de Comandament, s'encarregarà de l'estudi documentari de tota la seva actuació acabada.

Versió 1987.

3.1.8. Òrgans de comandament liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.10. Comandament legislatiu: diputacions i senats. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte