Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.15.5. Protecció del patrimoni històric cultural i artístic. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.15.8. Deixalles humanes. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.15.6. Pol·lució, contaminació i indústries perilloses.

Hi ha certs processos industrials que són, avui, altament contaminants o perillosos. Aquests processos s'hauran de suspendre si no es troben i s'apliquen mesures tècniques per a reduir al màxim la contaminació.

Malgrat es redueixi o se suprimeixi la contaminació, molts d'aquests processos continuaran essent perillosos, per un eventual, sempre possible, accident. Cal ubicar-los, doncs, en medis neutralitzants i ben allunyats de qualsevol població. Desgraciadament els accidents d'indústries químiques, nuclears, de gas... que tot sovint es produeixen, acostumen a afectar les poblacions properes, normalment les més pobres i marginades.

Una de les solucions pràctiques que s'estudien per a localitzar indústries amb alt risc d'accidents perillosos, és la de les plataformes marines, solució tecnològicament demostrada des de fa anys i amb bons resultats, en l'explotació del petroli submarí , per exemple en el Mar del Nord, un mar tempestuós i violent.

La localització d'aquestes instal·lacions, potencialment perilloses, en illes artificials situades entre 20 i 40 quilòmetres de la costa, permet salvaguardar les poblacions humanes i terrestres, amb un mínim dany per les marines. Realitzar aquestes instal·lacions duplica la inversió necessària per qualsevol projecte industrial. Si aquesta mena d'instal·lacions fos obligatòria per llei, ajudaria a investigar altres productes o processos no tan perillosos ni contaminants que els actuals. Les empreses han de tenir en compte que no tot -i menys encara les persones no directament assalariades en aquestes indústries- pot ésser calculat segons exclusiva rendabilitat dinerària comptable. Els valors humans-ecològics, nacionals-comunitaris i socials-liberals estan per sobre de qualsevol càlcul mesquí, sobretot si la civilització vigent pot protegir, per la seva potencialment abundant producció, les llibertats concretes de tots els membres de la societat.

Si solucions com aquesta no es legislen, no es fan i no es sancionen judicialment els seus incompliments, és perquè els governants no s'atreveixen a afrontar els potentats del diner anònim, tant del país (plutarquies indígenes) com estrangers (plutarquies transnacionals i plutarquia-món). Els governans, massa sovint acostumen a dependre d'aquestes plutarquies quan aspiren a guanyar les eleccions.

La solució de traslladar aquestes indústries al mar no preté, de cap manera, augmentar la contaminació marina. Aquesta solució te en compte que, donat el perill molt mes evident i directe de la ubicació d'indústries perilloses en terra ferma, el mar ofereix un marc molt millor que aquella:

  • el mar encaixa qualsevol possible pol·lució accidental molt millor i en mes quantitat que la terra, gracies als quilòmetres quadrats i quilòmetres cúbics d'aigua de que està format.
  • totes les pol·lucions hi poden ser combatudes segons les últimes tècniques, amb molts menys inconvenients que en les terres densament poblades.
  • la pol·lució tèrmica que destrossa els microclimes dels rius, de la costa, dels deltes de les hortes... no té pràcticament influència en el mar obert.
  • en cas d'incident greu es pot fer enfonsar automàticament l'illa amb la planta industrial, els metges que calgui, per a neutralitzar els possibles efectes. L'aigua es el millor protector.

En qualsevol cas es millor trobar tecnologies que no siguin tan perilloses ni contaminants.

La gravíssima pol·lució que pateixen avui certs mars (per exemple, el Mediterrani) te un triple origen principal, molt mes greu que qualsevol dels eventuals accidents d'una plataforma marina:

  1. L'abundància d'excrements (clavegueres i escombraries) produïts per l'explosió demogràfica, urbana i turística en el països riberencs d'aquest mar tan tancat.
  2. L'abundància de vertits industrials químics en els rius, a les clavegueres i al mar amb tot tipus de residus tòxics.
  3. La neteja dels dipòsits dels petrolers.

Aquesta contaminació es gravíssima i s'ha de deturar ràpidament. El cost de les operacions necessàries per evitar la contaminació (canalitzacions d'aigües brutes, depuradores...) no es excusa per a impedir que el Mediterrani es transformi en una claveguera. Aquests costos, dins una economia equilibrada i informativa, no tenen gaire importància perquè poden ser finançats pels pressupostos extraordinaris, dedicats a inversions comunitàries que seran distribuïts gratuïtament a les zones afectades. L'únic condicionant real d'aquests pressupostos és la producció prèvia d'excedents dels equipaments necessaris corresponents a tals obres, excedents que permeten inventar el diner necessari per a finançar la seva compra.

Si cal acceptar emprèstits estrangers per a augmentar la producció -en aquest cas d'equipaments de servei públic- no s'ha de fer amb por. Una bona comptabilitat general centralitzada «input-output» permet d'alliberar-se ràpidament de la servitud d'aquests prèstecs socialitzant tots els excedents de mercat que les inversions estrangeres fan ràpidament possibles.

El preu mercantil de les instal·lacions (allunyades de nuclis de població; no contaminants...) només te importància pels qui actualment guanyen molts diners a base de l'autofinanciació de llurs indústries monopolistes o oligopolistes a través de tarifes que imposen a llurs obligats clients i usuaris (electricitat, gas, aigua, autopistes, ferrocarrils, telèfons...). La plusvalua d'aquestes autofinanciacions és exclusivament per a ells sota forma de reparticions d'accions gratuïtes.

Versió 1987.

2.15.5. Protecció del patrimoni històric cultural i artístic. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.15.8. Deixalles humanes. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte