Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.15.1. Paisatge. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.15.3. Protecció del patrimoni rural. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.15.2. Sol urbà, construcció i habitatge.

L'urbanisme és una pràctica i un art molt antics a nivell de la vida individual, però relativament recents en la perspectiva de la història de l'evolució humana (com a màxim, uns 10.000 anys).

L'urbanisme és una «ciència» molt recent que s'empra com com a mitjà per a no continuar cometent les barbaritats «modernes», tant pel que fa al gegantisme de les capitals i suburbis, com per les noves construccions, serveis públics de tota mena, circulació de vehicles, menyspreu dels vianants, destrucció d'edifics bells i útils, reconstruccions plenes d'anacronismes innecessaris...

Un urbanisme, segons harmonia humanística del paisatge global, necessita una bona base tècnica-liberal independent i la plena possessió nacional-comunitària del sòl. Amb aquests dos elements es pot desenvolupar l'urbanisme sota la direcció conjunta d'un pla evolutiu, constantment posat al dia de les necessitats reals de la població. L'arquitecte paisagista-ecològic i els seus equips especialitzats, encarregat de dur el pla general són personalment responsables davant tota la població quant opinions i critiques, i davant la Justícia especialitzada en plets urbanístics segons lleis i decisions finals de les autoritats locals-autònomes, a les quals, és aleshores traspassada la responsabilitat global.

Les úniques excepcions a la completa municipalització del sol urbà, seran les dels propietaris que no volen vendre: aquests han de pagar, sense cap demora, l'impost municipal del 6% anual sobre el valor assignat per ells mateixos a la seva finca davant la comissió mixta de valoracions dels terrenys urbans. En cas manifestament necessari, el municipi pot instar la compra forçosa o expropiació davant el Tribunal corresponent de la Justícia especialitzada del Sol, però l'expropiació serà pagada a preu de mercat i per endavant.

A partir de la municipalització del sòl, cal establir un eficaç seguiment i vigilància de la construcció d'edificis de tota mena, segons els següents principis:

  1. Tant en els terrenys de propietat municipal, com en els de propietat privada, els promotors, constructors, futurs propietaris privats... d'habitatges o d'edificis destinats a altres usos, no rebran mai la més mínima subvenció financera per a construir.
  2. Tindran, però, plena llibertat mercantil d'acudir als Bancs de Negocis per a demanar préstecs bancaris o crèdits comunitaris.
  3. No es podrà construir cap edifici sense el corresponent projecte d'un arquitecte acolit a l'estatut liberal col·legiat. Aquest estudi i projecte, sotmès a les normes tècniques eventuals pròpies de les autonomies territorial en llurs diferents nivells, serà (progressivament) gratuït i obligarà a totes les persones individuals i col·lectives responsables de la construcció.
  4. Per a construir caldrà el permís final del municipi, que vist el projecte, l'haurà de concedir en un termini curt. Si hi ha motius ecològics-comunitaris que impedeixin donar el permís, caldrà que la denegació sigui feta judicialment.
  5. L'arquitecte liberal que ha fet el projecte, aprovat pel municipi, és l'encarregat, amb els seus auxiliars també liberals, de dirigir les obres realitzades per una empresa utilitària o mixta.
  6. Acabada la construcció. l'edifici serà sotmès a revisió comunitària per dos arquitectes designats pel corresponent Col·legi professional. Aquests arquitectes inspeccionaran minuciosament la qualitat de l'edifici i entregaran a llur Col·legi i, aquest desprès de revisió, al nou propietari o bé el certificat d'habitabilitat o d'adaptació comprovada als fins proposats, o be llur sanció contrària que obligarà tots els responsables de la construcció. Així, seran responsables solidaris de qualsevol defecte, posteriorment detectat: l'arquitecte director del projecte; els professionals utilitaris de les empreses constructores; els arquitectes liberals sancionadors de qualitat, conjuntament amb el respectiu Col·legi.
  7. Cap construcció, per a l'ús que sigui, no podrà ésser usada, ni llogada, ni venuda, sense el corresponent certificat d'habitalibitat o d'adaptació a l'ús declarat en la seva edificació, literalment copiat en l'eventual contracte de compra o lloguer.
  8. En el cas de venda d'un habitatge individual o unifamiliar, el comprador pot demanar un préstec financer (a 50 anys i a un 3% anual) fins a un montant del 95% sobre el preu de venda, amb llibertat de devolucions anticipades per les quantitats que interessi a l'hipotecat.
  9. Degut a la paulatina incorporació d'arquitectes i notaris a l'estatut liberal, totes les anteriors actuacions acabaran per resultar enterament gratuïtes a tots els qui intervinguin com a productors o consumidors en el mercat de la construcció.
  10. Les subvencions financeres periòdiques comunitàries per a habitatge seran iguals per a totes les persones individuals o familiars. Es calcularan en funció de les possibilitats reals i de les realitzacions efectives del mercat privat lliure per a la construcció d'habitatges individuals o unifamiliars. Aquestes subvencions seran automàticament ingressades en el compte corrent d'estalvi de consum financer-habitatge, a prorrata de les persones inscrites lliurement com a membres d'una família determinada. Donaran dret al tant per cent normal (6%) d'interès comunitari mentre restin dipositades a la Caixa d'Estalvis. Donaran dret a que aquest interès pugui esmerçar-se per pagar, parcialment o del tot, el lloguer d'habitatge o que permeti a pagar, parcialment o del tot, la compra d'un habitatge individual o familiar. També, permetran, fins al 50% d'aquest compte corrent, millorar la corresponent llar segons projecte d'interiorisme ben especificat, amb sanció del Col·legi d'Arquitectes corresponent i, naturalment, factura-xec conforme al projecte sancionat.
  11. El prometatge i eventual matrimoni posterior, totalment lliure, donen dret també a subvencions especials per a la llar.
  12. Les normes de qualitat en la construcció dels edificis seran estudiades i proposades successivament pels corresponents Col·legis liberals d'arquitectes des del nivell territorial més primari -barri- (lleis de perfeccionament local) fins al més ample -Parlament Federal (lleis mínimes generals). I, com en qualsevol procés legislatiu, hauran de ser sancionades pels diferents òrgans competents (Justícia, Cap d'Estat, d'Autonomia o Batlle...).
  13. Si es vol modificar qualsevol construcció, en escala superior al 25%, el permís d'obres s'haurà de demanar i obtenir, no solament en el municipi, sinó en el Govern Ètnic territorial, responsable de l'ecologia i el paisatge global del pais, en un termini de 3 mesos.

Si es vol enderrocar qualsevol edifici, el permís haurà de provenir de les Autoritats Confederatives Superiors, àdhuc, de l'Estat, amb un termini màxim d'un any.

Per a recuperar les ciutats esdevingudes monstruoses s'ha de dissenyar un pla general financer d'ecologia, paisatge i arquitectura que tingui en compte:

  • la prudent amortització dels disbarats més evidents;
  • la reconstrucció de barris i viles autònomes amb llurs espais verds interiors i separacions entre barris i entre viles;
  • els transports públics perifèrics de màxima descentralització, de gran seguretat personal i rapidesa de desplaçament a antigues i noves petites, autosuficients i harmonioses ciutats, viles, zones de treball i negocis, zones residencials ubicades, si és possible en terrenys muntanyosos, de gran salubritat i de poca riquesa agrícola.
  • aquest pla de tranports es veurà afavorit amb una dràstica reducció de l'horari legal de treball que comportarà la desaparició de les «hores punta» i per la substitució de vehicles privats amb motor d'explosió en el nuclis urbans importants.
  • la construcció de grans eixos de comunicacions privades per carretera, amb els corresponents garatges i zones d'aparcament, situats fora dels nuclis urbans.

Semblantment, s'haurà de plantejar la protecció prioritaria de:

  • nuclis urbans de dimensions macroecològiques encara controlables.
  • municipis i nuclis urbans fluvials i marítims.

Versió 1987.

2.15.1. Paisatge. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.15.3. Protecció del patrimoni rural. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte