Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.14.2. Nivells d'aplicació de la municipalització del sòl. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.15.2. Sol urbà, construcció i habitatge. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.15. Mesures de protecció del mitjà ambient.

2.15.1. Paisatge.

L'urbanisme amb el seu complement obligat, el ruralisme -o millor, el rurbanisme-; el sòl urbà i el sol rural, tenen un comú denominador: el paisatge.

Cada generació successiva ha d'anar perfeccionant aquest paisatge global -barri per barri, masia per masia, llogaret per llogaret, municipi per municipi, sub-comarca per sub-comarca, comarca per comarca-. És una tasca, però, que s'ha de realitzar sense destruir -ni deixar a l'abandó destructiu- tot el que d'útil o bell cada generació hereda de les generacions passades: tots els ciutadans i entitats ciutadanes, totes les lliures forces orgàniques de cada societat local tenen el repte ecològic de transmetre més útil i més bell aquest heritatge ancestral a les generacions venideres.

A l'efecte de servir aquesta política i aspiració ciutadana de cara a una harmonia conjunta del paisatge global i de la cultura, del paisatge rural amb la cultura i el paisatge urbà, cal que la Confederació de tots els Col·legis d'arquitectes i enginyers de la construcció, emprenguin activament -amb els necessaris pressupostos financers ordinaris i extraordinaris de solidaritat social- la creació d'Escoles Superiors i Escoles Tècniques del Paisatge, a fi de crear aquesta especialització ecològica tan urgent en cada demarcació local, començant per les zones sub-urbanes més deteriorades.

A partir del moment en que en una demarcació local existiran suficients especialistes d'arquitectura del paisatge, caldrà que emprenguin la tasca de fer un inventari exhaustiu de la riquesa humanista i ecològica.

Amb aquest inventari previ, presentaran a llur Cambra Consultiva en cada Parlament local, i en el Parlament Federal, proposicions de llei que seguiran el camí normal de discussió parlamentària.

La llei federal -evidentment reformable en funció dels resultats obtinguts, per exemple cada 10 anys- tindrÀ categoria de llei orgànica mínima, a la qual s'hauran d'ajustar, millorant-la, les lleis dels Parlaments Ètnics o inter-ètnics confederals-locals.

La finalitat serà sempre d'assentar «in situ» un equip d'arquitecte, enginyers, tècnics i auxiliars del paisatge Global, primer, de cada comarca. S'haurà d'anar confederant aquest equips a nivell comarcal i a nivells confederatius superiors, sempre amb el benentès que, a cada nivell s'establirà «in situ» un equip complert d'harmonització de les actuacions de tots els nivells locals de menor envergadura.

Cada un d'aquests equips s'establirà «in situ» en una gran propietat on viuran i treballaran junts, en cases i instal·lacions suficients per una exemplarització pública del que es vol fer al nivell local de l'equip; per a la màxima i òptima comoditat dels col·laboradors de l'equip amb llurs famílies; i per a l'educació continuada dels ciutadans i col·lectius visitadors de l'obra ecològica ja feta i de la que es proposa de fer en funció de les disponibilitats financeres a les corresponents autoritats locals.

Com queda palès, aquests equips tindran veu i vot en llurs col·legis liberals locals als diferents nivells cívics-confederats i en llur Col·legi general-Federal i, a través d'aquests col·legis, en les Cambres Consultives dels Parlaments Confederals i del parlament Federal.

Tot litigi de qualsevol mena haurà d'ésser resolt per una Justícia especialitzada en Paisatge Global i Arquitectura Urbana i Rural, amb tribunals «ad hoc» a cada necessari nivell local.

Amb aquesta aportació seriosa, la cultura de pagesia i la cultura de ciutat -tan evidentment complementàries però també, ancestralment tan diferents, ni que sigui del punt de vista cronològic- poden aspirar una, actualment possible, profunda harmonia, de la qual pot néixer un nou entranyament de 1'home al seu terreny natal, dintre d'un creixent sentit de pàtria (màtria?) superador de tots els localismes, fins a comprendre i corprendre, en la nostra latitud, l'Europa de les Ètnies i Interètnies i totes les possibles futures confederacions i federacions amb altres continents: Ibero-Amèrica, Euràfrica, Euràsia...

Versió 1987.

2.14.2. Nivells d'aplicació de la municipalització del sòl. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.15.2. Sol urbà, construcció i habitatge. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte