2.11.3.3. Conclusions sobre la diferent protecció a l'estalvi a la vista i el capital-paper de tipus bancari.

L'estalvi, guardat en els comptes corrents a la vista (de producció, d'estalvi de producció i d'estalvi de consum) no és, per ell mateix, factor actiu de producció. Només passa a ser capital actiu quan l'estalvi de producció es ven, es posa a disposició del mercat a través dels Bancs de Negocis o entitats similars. És a dir, passa a ser capital actiu quan s'inverteix i es transforma en força activa de producció.

Aquest pas d'estalvi passiu a capital actiu no és fàcil i comporta molts riscos. Pot realitzar-se per contractació privada amb un Banc de Negocis o per compra-venda de mercaderies i valors de Borsa. En qualsevol dels dos casos, el diner així capitalitzat ha de sortir d'un compte corrent a la vista i transformar-se en un dipòsit a termini en un banc, o bé en paper-capital privat (accions, obligacions, pagarés...) o en compres borsistes...

La capitalització (és a dir, la conversió de l'estalvi passiu en capital actiu) és un negoci com un altre que, si be te molts riscos, també proporciona molts beneficis. Aquesta activitat és deixada en llibertat total, tant pel que fa a la contractació privada de capitals amb Bancs de Negocis, com pel que fa a l'actuació en Borsa. La protecció legal dels capitals invertits es fa a través de les Caixes de Garanties Interbancàries i Interborsístiques, legislades a tal finalitat.

L'estalvi, per la seva banda, també ha d'ésser protegit i molt especialment contra qui el transforma en capital sense contracte, sinó en base a la invenció de diner feta sobre els excedents de comptes corrents a la vista -recursos aliens- a canvi d'interessos baixíssims. La millor protecció de l'estalvi a la vista és la socialització dels saldos positius d'aquests comptes corrents que poden rendir un interès comunitari molt més alt (per exemple, el 6%) del que actualment comporten (1%). La socialització dels saldos significa que els establiments comptables ja no en poden fer ús privat. Tota capitalització ha d'ésser explícitament volguda, a través d'un contracte específic pel propietari de l'estalvi. L'estalvi no capitalitzat serà considerat estalvi comunitari del qual ningú, que no sigui el seu propietari o la mateixa comunitat a través del seu gerent -l'Estat- no pot servir-se'n. Aquest, quan s'en serveix, dóna com a contrapartida l'entera garantia de la mateixa societat geopolítca: protecció que no ha estat mai donada fins ara.

Cal entendre, però, que lligar l'estalvi de propietat privada a la fortuna total de l'entera societat geopolítica ha estat una constant històrica: s'ha fet, però, a través de la utilització que en feien els Bancs en relació a la solvència dels seus clients. Però aquests han sofert, mancats de contracte de protecció, les successives crisis cícliques o actuals d'inflacions monetàries amb molt més riscs i perills privats, que si haguessin estat de protecció de l'entera societat geopolítica.

Estalvi passiu i capital actiu.

El diner passiu és el que queda en un compte corrent a la vista com a saldos o excedents -positius o negatius- del compte corrent.

El diner actiu és el que passa d'un compte corrent a un altre.

Versió 1987.