Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.12.2.2. Oficines de patents i marques. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.11.3.2. Borses al comptat i a termini de mercaderies i de paper (accions, obligacions, pagarés...). Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.11.3. Mesures de protecció efectiva a l'estalvi-capital.

2.11.3.1. Estalvi i capital.

L'estalvi-capital, originàriament era una única cosa concreta, però amb el temps s'ha anat diferenciant degut a la progressiva complexificació del diner, complexificació realitzada gràcies a l'eficàcia comptable, abstracta i interbancària de la moneda.

El diner, en el cas de l'estalvi-capital, té fins ara dues funcions socials confoses pel públic estalviador i molt ben diferenciades pels tècnics que saben transformar la «moneda estalviada» en «capital bancari i borsista».

Per al poble, generalment confós, el diner és «moneda estalviada en comptes corrents a la vista». Però, en tant que aquesta moneda entra i queda passivament en un compte corrent durant un temps més o menys llarg , es transforma en una senyal comptable-abstracta i perd la seva qualitat de signe concret-actiu-circulant de riquesa.

Pels alts professionals i tècnics, el diner és «moneda capitalitzada» doncs, saben convertir i mobilitzar els petits estalvis monetaris dels comptes corrents a la vista en «importantíssims i eficaços capitals-paper». Aquests capitals-paper són numèrics, anotacions comptables-abstractes, Que es mouen per compensació entre comptes corrents com a «crèdits o finances».

La conclusió pràctica és que cal protegir de manera efectiva la «moneda estalviada» contra els traficants del «paper-capital». Per això, cal diferenciar legislativament sobre els «saldos positius de tots els comptes corrents a la vista -fins ara administrats pels Bancs i Caixes a tall de «recursos aliens» d'una banda: i, sobre les indefinides formes de lliures contractes de capitalització entre els Bancs de Negocis i llurs clients privats (estalvi a termini, accions, obligacions, contractes de capitalització...) de l'altra banda-:

Aquesta diferenciació legislativa ens permet prendre dues mesures clarificadores:

  1. Socialització de la moneda estalviada en els lliures saldos diaris de tots els comptes corrents a la vista.


  2. Tots els saldos positius dels comptes corrents a la vista en Bancs de Negocis (Comptes corrent de producció i comptes corrent d'estalvi de producció multi-assalariada) i en Caixes d'Estalvis (comptes corrents d'estalvi de producció uniassalariada i comptes corrents d'estalvi de consum -d'origen privat o/i d'origen comunitari) són un bé comú mercantil en llur globalitat i com a tal han d'ésser garantits per la comunitat. La seva socialització permetrà un coixí comptable a les operacions de crèdit comunitari i de finances al consum. La protecció d'aquests saldos es fonamentarà en un interès compost automàtic (per exemple, del 6%) anual, amb garantia econòmica total de la societat geopolítica conjunta.

  3. Lliure contractació de capitalització entre Bancs i clients.


  4. Més enllà de l'estalvi a la vista, a lliure disposició de l'estalviador, la capitalització és la suma de molts estalvis entregats contractualment a termini a un Banc de Negocis.

    Així, els clients d'un Banc poden posar a disposició d'aquest capitals privats en comptes a termini, segons contracte lliurement negociat entre les dues parts a un determinat interès negociat.

En aquest segon cas, el gremi i subgremis bancaris estan obligats a crear les diferents Caixes de Garanties Inter-bancàries, amb jurisdicció tècnica i territorial ben definida, necessàries per a una protecció màxima i òptima dels capitals que els hagin estat entregats lliurement, segons lliure contracte, per llurs lliures clients, però que no suprimiran del tot el risc inherent a tot contracte mercantil lliure, cas ben contrari al de la garantia total oferta per la societat geopolítica als comptes corrents a la vista.

Aquestes Caixes de Garanties Inter-bancàries, gremials i subgremials, administraran provisionalment, venent o liquidant-lo finalment, tot Banc incapaç de fer front als seus compromisos contractuals lliures, fent-se'n responsable, fins a un màxim (per exemple, del 50%), quan la venda o liquidació no permeti de complir aquests compromisos al 100%. La resta (l'altre 50%) serà coberta pel Banc en la mesura que pugui, i allò que resti sense cobrir serà pèrdua per al client, que n'ha corregut lliurement el risc, segons contracte.

Versió 1987.

2.12.2.2. Oficines de patents i marques. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.11.3.2. Borses al comptat i a termini de mercaderies i de paper (accions, obligacions, pagarés...). Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte